07.05.2018 - 22:00
|
Actualització: 07.05.2018 - 23:36
Senyor President:
Us adreço aquestes línies des de Còrsega, un petit país del nostre Mediterrani comú, on el poble i les institucions segueixen de prop els esdeveniments que han sacsejat Catalunya aquests darrers mesos.
Pel que fa a mi, no he tingut contactes polítics i prou, sinó també relacions amistoses amb molts dels vostres compatriotes durant dècades. Els últims anys he estat present en les diverses consultes que s’han fet sobre la independència de Catalunya.
També al nostre país el desig de llibertat s’ha expressat democràticament per mitjà del sufragi universal. El desembre del 2015, en una votació confirmada i ampliada dues vegades ja, els corsos van confiar les claus de les institucions insulars al moviment patriòtic, és a dir, a la família política que mai ha considerat Còrsega com una entitat francesa, sinó com una nació. De moment, la situació està blocada per París, que nega clarament la democràcia.
L’1 d’octubre de 2017, jo era a Barcelona quan els vostres compatriotes van votar a favor de la creació de la República Catalana. Uns dies abans, l’Assemblea de Còrsega –la qual presideixo– havia emès un vot formal en suport del vostre procés de referèndum.
Vam observar amb consternació la reacció brutal i antidemocràtica de Madrid, així com la serena determinació d’un poble en marxa cap a la seva destinació.
Des de llavors, a Catalunya hi ha –com a Còrsega, per cert– presos polítics i persones amb ordres de recerca, inclòs vós, senyor President. La nostra solidaritat política i fraterna és naturalment amb vosaltres i amb tots aquells que coneixen la presó o l’exili.
Però també volia explicar la meva confiança indestructible en un futur de llibertat, de pau i de construcció, tant per a Catalunya com per a Còrsega. La nostra força és immensa perquè són els nostres pobles que ens la donen, cada dia, amb el seu suport.
Arran de la persecució a què heu estat sotmès, heu optat per refugiar-vos a Brussel·les, el cor de l’Europa política. Fent-ho, heu manifestat també aquesta esperança que tenim en comú: fer realitat en el nostre continent una aliança de pobles i veritables nacions. Si els estats que constitueixen la Unió Europea us han girat l’esquena en gran mesura i han tancat els ulls davant la injustícia que es comet, també sabem que aquesta Europa ha trobat els seus límits i avui s’enfronta a una admissió del seu fracàs. Pel que fa a nosaltres, pobles en camí cap a la llibertat, som els qui encarnem el futur, un futur diferent. La voluntat política que va sorgint a Catalunya, Còrsega, el País Basc i Escòcia no és un problema que amenaci els interessos comunitaris, sinó, per contra, un projecte de solució. Per tant, la nostra solidaritat no és únicament indispensable per als nostres respectius pobles, sinó que és el ciment de l’Europa de demà. Una Europa política forta i fraterna, capaç de fer front als desafiaments del segle XXI.
Senyor President: em resta desitjar-vos que serveu el coratge que heu demostrat fins ara, però no en tinc cap dubte. Com escriu Malraux a L’espoir, una novel·la que no és aliena al nostre propòsit: ‘El coratge és també una pàtria.’ En aquest sentit, els catalans i els corsos, hereus de Francesc Macià i Pasquale Paoli, són en certa manera compatriotes.
Mentre esperem la inevitable victòria del vostre poble, que serà també la de la justícia, us demano que cregueu, senyor President, en la seguretat de la indefectible amistat del poble cors amb el poble català.
Jean-Guy Talamoni, president de l’Assemblea de Còrsega
