Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Malgrat que porta diversos mesos exercint, i dirigint el canvi, durant aquests mesos hem sabut molt poc de l’opinió que té la ciutadania de Nafarroa sobre el funcionament del nou govern navarrès.

Tinc els meus dubtes respecte a si hem analitzat prou el que pensa la ciutadania sobre el canvi més important que ha passat en la política d’Euskal Herria. En les eleccions forals i municipals de 2015, l’oposició va aconseguir desbancar UPN dels governs de Nafarroa (Govern, Parlament, municipis principals) i ho va aconseguir amb molta feina i justet.

Al Parlament, les forces a favor del nou govern compten amb 26 dels 50 escons i les que estan en contra amb 24. Al govern liderat per Uxue Barcos li donen suport quatre partits: Geroa Bai, EH Bildu, Podem Ahal Dugu i Ezkerra. No és una coalició de govern, però no resulta difícil associar certs caps de departament o consellers amb els partits que li donen suport.

Ha transcorregut força temps (uns 18 mesos) des de les últimes eleccions, i resulta imprescindible saber el que pensa la ciutadania sobre la tasca del nou govern. En ser mínima la diferència entre els dos blocs, només d’uns centenars de vots, encara resulta més imprescindible. A cap bloc li sobra cap vot, i la nostra memòria col·lectiva ens adverteix que els governs plurals solen tenir problemes per tornar a ostentar el poder.
Els resultats obtinguts per les forces que sostenen el govern són conseqüència del canvi sociològic que ja s’estava manifestant amb anterioritat. La voluntat de la ciutadania, sustentada per múltiples raons, va coincidir un dia. ¿Però perdura encara aquesta unitat funcional? Quins nous suports de la ciutadania ha rebut el govern durant aquests mesos, i quants n’ha perdut? Segons una enquesta significativa que acaba de realitzar la Universitat Pública de Nafarroa, els dos bloc segueixen allà on eren, i això és preocupant. Ho és perquè significa que a aquestes alçades de la legislatura -normalment, els governs solen ser més audaços en la primera meitat  i més conservadors en la segona meitat- el nou govern no ha aconseguit augmentar la distància electoral amb l’oposició.

 


Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

Deies a la teua carta de la setmana passada que el govern espanyol ha canviat de to, ha decidit que no pot seguir aguantant sense més el repte que li planteja el Principat i per això s’apunta ara a una mena de diàleg. Canvia el to com a mínim.

Aquesta setmana ho hem vist això, efectivament. La senyora Saenz de Santamaria s’ha instal·lat a Barcelona i ha començat a reunir-se amb gent per parlar del que està passant. Ho ha fet amb uns empresaris que ningú sabem qui són ni què representen en realitat i amb els líders de Ciutadans i del PSC. Per començar és una manera estranya de dialogar aquesta de posar-se a parlar amb els que pensen com tu en comptes de discutir amb els quals discrepes. Però bé, per algun costat cal començar. Supose.

En qualsevol cas és una evidència que el govern espanyol intenta crear ara l’aparença de diàleg i per aquesta raó necessita que el lehendakari Urkullu participe en la conferència de presidents. Fins ara mai un lehendakari havia acudit a una reunió d’aquest estil perquè es parlava de finances i en aquest tema els dos governs bascos mengen a part. Ara veurem que dóna de si l’ofensiva dialogadora dels de Rajoy. Puigdemont ha deixat clar que no hi anirà. I tothom entén que no és el mateix políticament que siga ell sol el que no acudeix o que no acudisca tampoc Urkullu.

Per això l’han retardat la conferència de presidents, un retard que complicarà la cosa perquè el govern espanyol al final té un problema dramàtic entre mans. La decisió de judicialitzar el proces d’independència fica molta pressió al calendari. Els més optimistes parlen de tres mesos com a molt, abans que les primeres sentències judicials tornen a fer el diàleg impossible. Perquè ningú a Catalunya es posarà a dialogar de res si Artur Mas és sentenciat o si Carme Forcadell és inhabilitada. El diàleg que es proposa ja té ara molt poca credibilitat. Imagina’t doncs la que tindrà quan això passe.

 

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]