Fotografia: Manifestació de Gure Esku Dago a Bilbao del 10 de juny a favor del dret de decidir i en suport a l'1-O.

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Això comença a animar-se. Ja tenim, ja teniu, una data i una pregunta concretes. En aquests temps en què tot es filtra, no hi ha hagut cap sorpresa, perquè totes dues se sabien per endavant. Però una cosa és una filtració a la premsa, i una altra molt diferent donar-ho a conèixer en l’acte oficial de divendres.

Nosaltres també tenim una pregunta, o, més ben dit, un signe d’interrogació, que van representar ahir dissabte milers de persones a Bilbao i que, de moment, només està format per gent, però que haurem d’omplir de contingut en algun moment. Molts dels nostres ciutadans i ciutadanes es fan també una altra pregunta: ‘I nosaltres, quan, com els catalans?’

Els plans del govern d’Espanya, els anirem sabent a mesura que s’acosti el dia D (el del referèndum), encara que alguns d’aquests plans ja els han avançat els mitjans de comunicació espanyols aquesta setmana. Es mouran entre dos eixos principals: la participació insuficient i la por. S’esforçaran perquè els partidaris del no s’abstinguin d’anar a votar i, d’aquesta manera, restar legitimitat al referèndum.

El segon eix serà l’estratègia basada en la por; fer por als responsables de les institucions públiques, els funcionaris, les empreses que faran les tasques de servei (paperetes, urnes, cabines, informàtica, publicitat…).

És just demanar-nos ajuda als bascos, com fas tu, és de justícia. Vols una prova? Us proposo, a tu i als lectors, una prova d’intuïció: imagineu qui ha convidat la Universitat del País Basc enguany perquè ofereixi la conferència inaugural dels cursos d’estiu. Doncs al director d’un diari del centre d’Espanya que ha permès que es publiquin, en el seu diari, articles d’opinió que incloïen insults als catalans, que ha negat en els seus editorials, un dia sí l’altre també, el dret de decidir dels catalans… Encara sort que la universitat pública està en mans dels abertzales.


Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

El govern català ha anunciat aquest divendres que el referèndum d’autodeterminació de Catalunya serà el primer d’octubre. Els ciutadans de Catalunya serem cridats a votar si volem proclamar una república independent. El govern espanyol insisteix que el referèndum no es farà, però no tingueu dubtes sobre això: hi haurà urnes, hi haurà vots, hi haurà majories. I espere que hi haurà un sí clar en resposta a la pregunta.

Ha costat molt d’arribar fins ací. Set anys de mobilitzacions, de construir la unitat que s’ha vist aquest divendres a Barcelona. De crear el marc mental que ha fet possible aquest exercici d’unilateralitat, que, de fet, ja és una autodeterminació per si mateixa. No s’ha demanat permís a ningú. S’ha exercit la sobirania. S’ha intentat un acord de totes les maneres possibles, però el no-acord no ha servit pas per a frenar un procés que va començar al carrer i que rematarà al carrer, a les urnes. Estem segurs del que fem. Sabem el perquè i què està en joc i volem guanyar.

Pense, Martxelo, que des que vam començar l’intercanvi d’aquestes missives no havia demanat mai res ni suggerit res als teus lectors, al poble del teu país. Avui em permetràs, però, que trenque aquesta regla. La reacció del govern espanyol serà a la desesperada i necessitarem no tan sols la nostra força i la nostra decisió, sinó també una mica d’ajuda des de fora. En aquest sentit, deixa’m aprofitar les pàgines de Berria per demanar-vos als bascos el vostre suport actiu, la vostra solidaritat.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]