15.09.2017 - 08:18
|
Actualització: 15.09.2017 - 10:11
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont; la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell; el vice-president del govern, Oriol Junqueras; i la batllessa de Barcelona, Ada Colau, han enviat una carta a Mariano Rajoy i Felipe VI per acordar un referèndum: ‘Fem una nova crida al diàleg perquè puguem abordar de quina manera ens posem d’acord perquè els catalans fem el referèndum. Un diàleg obert i sense condicions. Un diàleg polític, des de la legitimitat que cadascú representa, per fer possible el que en democràcia no ha estat mai un problema i encara menys un delicte: escoltar la veu de la ciutadania.’
Els líders catalans repassen totes les propostes polítiques que s’han fet aquests darrers anys, com ara el nou estatut i el pacte fiscal, i expliquen com l’estat espanyol sempre les tombades, amb ‘una reacció regressiva insostenible’. Per això, diuen que després d’esgotar totes les vies possibles, el govern va convocar el referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre: ‘Aquest referèndum no disposa de l’acord de l’estat espanyol com hauria estat desitjable i com ha demanat de manera reiterada una àmplia representació de parlamentaris i la societat catalana.’
Els signants lamenten que el referèndum hagi topat amb un estat que ha començat ‘una ofensiva repressiva sense precedents’ per tal d’evitar-lo, fins i tot atemptant contra drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió.
Així mateix, reiteren que la seva voluntat de dialogar serà permanent i, per tant, demanen explícitament a Rajoy que s’assegui a la taula per a pactar un referèndum i escoltar la veu de la gran majoria de la ciutadania que demana de votar. ‘No dialogar és incompatible amb la resolució dels problemes’, acaben dient.
Ací podeu llegir la carta que es publicarà avui al Financial Times:
«Els conflictes polítics es resolen, en els sistemes democràtics, a través de propostes polítiques que són conseqüència de negociacions i diàleg. Entre Catalunya i l’Estat espanyol existeix un evident conflicte polític que ve de lluny i que hem intentat resoldre amb el màxim acord i diàleg. Però la resposta sempre ha estat una negativa o amb una retallada insostenible. Quan el Tribunal Constitucional va tombar l’Estatut que prèviament havia estat votat pels parlaments calà i espanyol i aprovat en referèndum pels ciutadans de Catalunya, es va trencar el pacte constitucional de 1978. Posteriorment s’han formulat propostes com un pacte fiscal en la línia del concert econòmic de què disposa el País Basc o una consulta no vinculant per conèixer l’opinió dels catalans, però tot ha estat en va. El “no” ha estat l’única resposta.
Aquest conflicte, després d’haver intentat totes les vies anteriors, el Govern de Catalunya proposa de resoldre’l convocant un referèndum d’autodeterminació per al proper dia 1 d’octubre. Aquest referèndum no compta, com és conegut per tothom, amb l’acord de l’Estat espanyol, com hauria estat desitjable i com s’ha demanat reiteradament per una àmplia representació dels parlamentaris i de la societat catalans. En concret, es va constituir un espai anomenat “Pacte Nacional del Referèndum” que aspirava a obrir un diàleg que finalment tampoc no va ser possible. De fet, avui la justícia espanyola està interrogant responsables d’aquell Pacte, aprovat pel Parlament i mai invalidat pel Tribunal Constitucional, com si es tracés d’una activitat il·lícita.
Lluny d’obrir la porta al diàleg, l’Estat espanyol ha iniciat una ofensiva de repressió sense precedents en què contempla des de la limitació al dret fonamental a la llibertat d’expressió, impedint actes púbics i amenaçant mitjans de comunicació, fins a la detenció del 75% dels alcaldes de Catalunya per haver-se mostrat disposats a participar en el referèndum. En l’entremig, ha presentat querelles penals contra tot el Govern de Catalunya i contra la majoria de la mesa del Parlament, ha clausurat el web informatiu del referèndum, ha prohibit la difusió d’informació i publicitat, ha polititzat òrgans que haurien de ser independents, com el Tribunal Constitucional o el mateix Poder Judicial… Tot això, malgrat que el Codi Penal espanyol confirma que convocar un referèndum, encara que sigui sense acord, no és mai un delicte.
D’altra banda, el suport de la societat catalana a la celebració d’un referèndum és inqüestionable des de tots els punts de vista. Els resultats electorals així ho confirmen, com també les resolucions parlamentàries i les mobilitzacions massives de cada 11 de setembre, que de manera reiterada i des de 2012 mouen milions de persones. Mobilitzacions sempre pacífiques i convivencials.
És per això que volem fer una nova crida al diàleg al Govern espanyol, i en particular al seu president, Sr. Mariano Rajoy. Una crida al diàleg per abordar de quina manera ens podem posar d’acord perquè els catalans celebrem el referèndum. Un diàleg obert, sense condicions. Un diàleg polític, des de la legitimitrat que cadascú representa, per fer possible el que en democràcia mai no és ni un problema ni encara menys un delicte: escoltar la veu de la ciutadania.
En adrecem, en aquest sentit, al president Mariano Rajoy i n’enviem una còpia al cap de l’Estat, SM el Rei Felip VI, perquè entengui que no dialogar és incompatible amb la resolució dels problemes.
La nostra disposició al diàleg ha estat, és i serà permanent.
Cordialment»
