Després de veure imatges de la cerimònia reial del Premi Cervantes i llegir-ne el reportatge d’en Xavier Cervantes, no he pogut resistir escriure-li aquesta carta:

Vaig conèixer l’Eduardo Mendoza als Maristes de Barcelona estudiant el batxillerat. Durant el curs Preuniversitari (1959-60), tots els alumnes havíem de llegir “obligatòriament” el Quixot. Era un Tema-Assignatura. Vàrem compartir aula amb l’espontaneïtat dels 15 als 19 anys. Tal convivència a cadascú ens va permetre fer-nos una idea de la “personalitat i capacitat” dels “altres”.

Per això, de l’expressió: “crec en un model de sensatesa i crec que els “altres” estan sonats…” m’agradaria conèixer el regim fiscal que, residint a Londres, gaudiran els calerons del Premi (125.000 €) pagats per tots els espanyols (catalans inclosos…encara). També hauria estat bé que, de passada, ens hagués il·lustrat si, l’allunyament de Catalunya, es degut a la insensatesa dels catalans o per mantenir distàncies. Tampoc hauria estat sobrer saber si el, “dia després”, quan als sonats de Catalunya ens hagi passat el rampell, pensa tornar com intel·lectual en la reserva per alliçonar-nos en diferit (amb permís del Montoro que correspongui) sobre el paper en directe dels “intel·lectuals” en la societat.

Antoni Morell i Mestre – 36.463.547-Z

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]