La llegenda fundacional de Castelló explica que els primers pobladors vivien dalt del turó de la Magdalena i que van decidir de baixar a la plana una nit molt fosca. Per això, mentre feien el descens, s’il·luminaven amb fanalets i s’ajudaven de canyes. I aquests dos elements han esdevingut els símbols més distintius de la festa major de Castelló, que arrenca aquest cap de setmana. La festa sempre s’escau el tercer diumenge de Quaresma i dos dels actes més destacats en són la romeria de les canyes, que recorda el descens del puig de la Magdalena, i les gaiates, uns monuments il·luminats que són una evolució dels antics fanalets que portaven els primers pobladors de Castelló.

Les festes comencen dissabte a migdia amb una gran mascletada i al vespre es fa la cavalcada del pregó. És una desfilada que es compon de diverses comparses i carrosses i que explica el mite fundacional de Castelló. També hi participen les reines de les festes i el pregoner, que va cantant uns versos. L’acte acaba amb l’anomenada ‘enfalorada del Fadrí’, un espectacle pirotècnic que es fa al campanar de la plaça Major. I diumenge hi ha la romeria de les canyes, una caminada popular que surt del centre de la vila per arribar a l’ermita del puig de la Magdalena. Tal com explica la llegenda, cada participant porta una canya guarnida amb una llaçada verda, perquè el mite fundacional explica que els primers pobladors van lligar els seus infants amb un fil perquè no es perdessin durant el descens nocturn.

Finalment al vespre s’encenen les gaiates, uns monuments il·luminats amb bombetes que fan uns sis metres d’alçada i són mòbils. Hi ha qui creu que són una influència de les falles que es fan a València però també hi ha qui els vincula amb la llegenda fundacional de la vila, com una evolució dels fanalets que feien servir per il·luminar-se. Quan es fa fosc surten totes plegades en una desfilada pel centre de Castelló i després són exposades i es van encenent progressivament. Representen els diversos sectors de Castelló i, durant la resta de festes, són traslladades als respectius barris on presideixen tots els actes.

Però els actes de les festes no s’acaben aquí: s’allargaran fins al 26 de març i componen actes de tota mena. Hi haurà revetlles, concerts, diverses mostres de cultura popular com ara espectacles pirotècnics i mostres de dansa… De fet hi ha moltes activitats perquè cada gaiata té al darrere una comissió de festes que organitza el seu programa d’actes.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]