La nevera de la dècada dels noranta de l'exposició '50 anys d’evolució de l’alimentació a Catalunya'.

Aquesta setmana s’ha presentat al jardí del Palau Robert de Barcelona una exposició singular i molt reveladora, que és itinerant: 50 anys d’evolució de l’alimentació a Catalunya. Es tracta d’un encàrrec de Mercabarna a la Fundació Alícia (dedicada a la recerca i l’alimentació), sobre com han canviat els hàbits de consum de la societat catalana en les últimes dècades. L’exposició s’articula a partir de cinc frigorífics plens dels aliments més consumits des dels anys setanta fins ara, per dècades. D’aquesta manera, tan gràfica, se’ns fa evident com ha anat canviant la nostra alimentació, especialment en relació al producte fresc. A més, una sisena nevera convida a reflexionar sobre les tendències i reptes de futur.

La investigació destaca l’arribada de nous productes alimentaris a la vida diària o la disminució de la despesa en alimentació a les llars. A Catalunya s’ha passat de gastar-se el 38% del pressupost total d’una llar en alimentació l’any 1973, a un 17% el 2015. Altres condicionants d’importància que s’hi destaquen són la nuclearització de les famílies, la menor dedicació de temps a cuinar a casa, la pèrdua de coneixements relacionats amb el món culinari domèstic o la influència de noves cultures alimentàries, així com la globalització.

En aquests cinquanta anys, les dones s’han incorporat d’una manera generalitzada al món laboral i també és mig segle on la nostra societat ha anat perdent el lligam amb la terra, per acabar perdent el vincle, en una gran majoria de població. Això implica perdre una cultura de flora, de fauna, del calendari de les estacions, de la sembra, de la vida agrària, del paisatge i la vida natural. Una anècdota viscuda recentment ho exemplifica: com és possible que en un territori vinícola un mitjà de comunicació local ensenyi la plantació d’una vinya com si fos un fet excepcional i estranyíssim, completament desconegut?

Benvinguts a pagès

En aquest sentit, l’exposició sobre els canvis d’hàbits alimentaris, que vol dir canvis en la manera de viure, impulsada per Mercabarna, té una relació directa i complementària amb una iniciativa que va néixer l’any passat i on també hi va tenir un protagonisme important la Fundació Alícia. Es tracta de ‘Benvinguts a pagès’, una proposta de cap de setmana on explotacions i projectes agraris de tot Catalunya obriran d’una manera gratuïta, per explicar com treballen i viuen els seus propietaris: granges, obradors, horts, cellers, camps, ramats, barques de pesca… Serà els propers 3, 4 i 5 de juny d’enguany.

L’any passat vam entrevistar el director de la Fundació Alícia, Toni Massanès, perquè ens parlés de ‘Benvinguts a pagès’. Deia: ‘Hi ha la voluntat de reconnectar el món urbà i el món rural, reconnectar la cultura alimentària des del camp i alhora fomentar el producte de proximitat i la venda directa i generar l’enamorament per contacte. Allò que no es coneix no es pot estimar.’

I també explicava: ‘Donar valor a allò que és local és una reacció contra el desconeixement global d’allò que mengem, que a més ens fa perdre identitat. Aquesta reacció (tot i que a vegades és desmesurada), és evident: la FAO parla de crear unes zones pròximes a les ciutats que siguin resilients alimentàries, per mantenir la sobirania alimentària i poder disposar de productes de proximitat. I, en aquest sentit, les accions són dues: donar suport econòmic a aquesta pagesia, perquè és evident que no pot superar unes altres ofertes, ni per mà d’obra ni per mecanització (sobretot en un país arrugat com el nostre, fantàstic en la biodiversitat, però que no disposa de grans extensions cultivables) i la diferenciació. En aquest sentit, ‘Benvinguts a pagès’ té el repte de donar valor al pagès per mitjà de la visibilitat del paisatge, del compromís amb la terra, del compromís com a persona. No hi ha denominació d’origen més potent que conèixer aquell que ha conreat o cuidat l’aliment que mengem.’

Tendències de present i reptes de futur

Segurament, aquesta proposta de relligar la nostra vida urbana amb la tradició i cultura agrària arriba en un moment adequat, si ens fixem en els resultats de l’estudi sobre tendències alimentàries presentat aquesta setmana per Mercabarna i que es mostra en la nevera que fa sis. L’estudi ‘Les quatre tendències actuals i futures de l’alimentació a Espanya’, encarregat a la consultora Psymsa, mostra un comportament dicotòmic del consumidor: per una banda, cada cop més, el consumidor desitja productes saludables, naturals, fàcils de preparar i que li aportin plaer. A més, augmenta la predilecció per les alternatives de proximitat i ecològiques, que milloren l’experiència de consum pel que fa a la qualitat i, a la vegada, contribueixen a la millora de la sostenibilitat i potencien el comerç i la producció locals. Però, per altra banda, el consumidor també vol plaer i noves experiències, pel que incrementa l’interès pels sabors exòtics d’altres cultures.

Llegim sobre els resultats de l’estudi de tendències de futur: ‘Els consumidors enquestats posen en relleu la predilecció pels productes sense sucre o sense conservants químics. Tot i el descens del consum de proteïna animal, l’estudi mostra la percepció positiva per part dels enquestats de nous productes carnis que incorporen aspectes importants per a la salut, com ara menys sal i menys contingut en greix (un 83% valora positivament aquestes opcions), la incorporació de conservants naturals (gairebé el 80% ho considera positiu) o la carn lliure d’antibiòtics (més del 70%). La tercera tendència que destaca l’estudi és la practicitat i facilitat de consum, tal com es reflecteix en l’augment del consum dels productes de quarta i cinquena gamma (aquells que són processats per incrementar-ne la funcionalitat), en els últims anys. I, finalment, una quarta tendència és el gust dels consumidors pel plaer i l’experimentació a l’hora de menjar. El 41% dels enquestats reconeix que li agrada comprar aliments nous, d’altres cultures i països, així com productes artesans (un 53% n’adquireix habitualment).

L’aliment local i ecològic en un sistema econòmic global. Anirem veient com aquestes tendències van prenent forma i es consoliden, cap a un cantó o cap a un altre.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]