Quan la gent pensa en el cànnabis, directament pensa en una substància que utilitzen alguns per col·locar-se durant una estona. Aleshores, quan es parla de cànnabis medicinal, molta gent no l’accepta per pensar que d’una planta que col·loca no se’n pot treure res bo. Molta gent percep els que usen el cànnabis com drogoaddictes, ja li donin un ús lúdic o un ús medicinal. Això es produeix fins i tot dins el col·lectiu dels metges, ja que per alguns d’aquests els prejudicis suposen un obstacle massa gran com per plantejar-se l’ús de la planta per uns fins medicinals que són més productius del que en un principi es pot pensar.

Cal ser conscients que no és el mateix el cànnabis que el que s’utilitza pel tractament amb cànnabis. El cànnabis és només la planta, de la qual en formen part unes mol·lècules conegudes com els cannabinoides, a partir dels quals es poden fer fàrmacs que siguin eficaços pel tractament d’algunes malalties. Els dos cannabinoides més utilitzats en els tractaments amb cànnabis terapèutic són el tetrahidrocannabinol (conegut com THC) i el cannabidiol (conegut com CBD).

Components del cànnabis

El THC és el component del cànnabis que causa els efectes psicoactius, el que en un principi suposa un inconvenient en tots aquells pacients als quals se’ls recomana l’ús al tractar-se d’un efecte no desitjat. En canvi, el THC ha demostrat tenir alguns avantatges mèdics exclusius respecte els altres components de la planta. Entre els principals avantatges de l’ús de THC en pacients es troba l’alleujament del dolor, la reducció de la pressió ocular (útil en el cas del glaucoma) o el tractament de nàusees i vòmits (pacients amb quimioteràpia). El THC també presenta una gran eficàcia en els pacients que presenten un trastorn d’estrès posttraumàtic ja que ajuda a paliar símptomes com els malsons i en aquells pacients que pateixen inapetència a causa de malalties de desgast com el càncer o el VIH.

El CBD, d’altra banda, té un avantatge respecte al THC: no provoca efectes psicoactius. El compost, a més, presenta una àmplia gamma de beneficis mèdics, com els següents efectes: l’antiemètic (és a dir, redueix nàusees i vòmits), l’anticonvulsiu, l’antipsicòtic (entre d’altres funcions, redueix l’efecte psicoactiu del THC en prendre’ls junts), l’antiinflamatori, l’antioxidant (combat els transtorns neurodegeneratius), l’antitumoral (lluita contra les cèl·lules tumorals i el càncer), i, per últim, l’ansiolític.

Formes de consum

Tota aquesta llista de beneficis mèdics provoca que en els últims anys s’estigui treballant amb CBD i hi ha organitzacions, com Kalapa Clínic, que treballen únicament amb l’oli de CBD, que té un percentatge molt baix de THC que ajuda a la seva regulació. Aquest oli es pren en gotes de manera sublingual. Segons Serafí Otero, fundador de Kalapa Clinic, el millor de l’oli de CBD és que quan el pacient troba la seva dosi aquesta ja no s’ha de variar i té uns efectes antiinflamatoris i antioxidants entre 8 i 10 cops més potents que els medicaments que es poden trobar en farmàcies.

El cànnabis medicinal té altres formes de consum, com per exemple la que usen els usuaris recreatius, el porro. El problema principal que presenta aquesta forma de consum del cànnabis és que no tothom que l’ha de prendre per fins medicinals n’ha fumat abans, el que per Serafí Otero és un obstacle, ja que no s’ha d’obligar ningú a fer quelcom que no hagi fet abans. L’altre problema que presenta la inhalació del cànnabis és que cada planta té unes característiques diferents i al fumar un porro és més difícil conèixer quins components està inhalant el pacient que si es pren un fàrmac preparat curosament.

L’altra forma de consum més utilitzada del cànnabis és la vaporització, realitzada mitjançant un vaporitzador que, a diferència del porro, absorbeix de manera molt efectiva les substàncies actives donat que no es produeix combustió. I, a més, existeixen els fàrmacs creats a partir de cànnabis, que s’ingereixen com si fossin qualsevol altre medicament. Altres formes de consum menys utilitzades són la ingesta amb el menjar i amb la beguda, principalment degut a que el cànnabis triga més en fer efecte.

Ús en malalties

Actualment, el cànnabis s’utilitza per tractar multitud de malalties. Les dosis es dedueixen a partir del pes dels pacients. Té efectes sobre les habilitats motores, determinats efectes immunològics, actua sobre els centres de reproducció de nàusees i vòmit i redueix el dolor. L’esclerosi múltiple és l’únic cas de malaltia per a la qual hi ha un extracte de cànnabis legalitzat com a medicament. Es tracta d’un esprai el nom comercial del qual és Sativex. Aquest medicament el solen donar a les farmàcies d’hospital. Podeu trobar informació ampliada de la mateixa esclerosi múltiple i altres malalties que es tracten amb cànnabis en el recurs que us presentem a continuació. Per desplegar informació de cada malaltia, simplement situeu el cursor sobre el seu nom.


A causa de la il·legalitat de la substància, els pacients tractats amb cànnabis es troben amb molts
problemes per a la seva obtenció. A les clíniques especialitzades asseguren que s’han trobat amb persones que la compraven a venedors ambulants al carrer. Això, expliquen, és molt perillós, perquè no saben què s’estan prenent, i també perquè poden arribar a prendre alguna cosa que no és el que els hi estan dient. Poc a poc, es va implantant un sistema d’associacions a les ciutats, que permeten als seus socis fer ús del cànnabis tant amb finalitats recreatives com medicinals. En el següent mapa podeu trobar les principals entitats relacionades amb el cànnabis medicinal de Barcelona.

Els defensors de la utilització del cànnabis amb fins terapèutics destaquen que els components extrets de la planta no deixen efectes secundaris, a diferència de la resta de medicaments. També resulta interessant saber que, pel que diuen els estudis recents, el CBD no és una substància addictiva. Això suposa que no genera un trauma en aturar el seu consum. Dels inconvenients de la substància, en canvi, tenen un paper destacat els efectes psicoactius, que són desitjables en un ús recreatiu però no en un ús terapèutic. El seu abús, com passa amb tots els psicoactius, en casos secundaris pot desembocar en problemes psiquiàtrics i d’ansietat. El risc real més probable és una alteració de la memòria.

En l’opinió de Serafí Otero, pel que fa als usos de la marihuana en medicina “hi ha un interès enorme de les farmacèutiques en què això no surti a la llum”. Segons ell, un producte que és molt genèric i que no provoca efectes secundaris acabaria amb el mercat de medicaments tradicionals. Otero també creu que el cànnabis té més potencial en medicina del que es coneix fins ara, però que els impediments a l’hora de realitzar estudis amb aquesta substància en persones suposa una barrera pràcticament infranquejable. En paraules seves, “d’aquí 10 anys tothom tindrà una ampolleta de CBD en lloc de pastilles, perquè és més genèric”.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]