Borràs, Mundó, Vila i Boya compareixen al Suprem espanyol

  • Els tres ex-consellers són processats per desobediència i malversació, i l'ex-diputada de la CUP per desobediència

VilaWeb
Redacció
08.05.2018 - 01:50

Els ex-consellers Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs, com també l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya, compareixen a les deu del matí al Tribunal Suprem espanyol. Ssón processats per desobediència i malversació, tret de Boya, que només és processada per desobediència.

Borràs i Mundó van estar un mes a la presó i van sortir-ne el 4 de desembre passat, després de pagar 100.000 euros de fiança. Vila, que va dimitir hores abans de la declaració d’independència del 27 d’octubre, només va passar una nit a la presó, mentre abonava els 50.000 euros de fiança establerts per la magistrada de l’Audiència espanyola Carmen Lamela. Boya també va haver de declarar davant Llarena al febrer i el jutge la va deixar en llibertat sense mesures cautelars.

La mesa defensa la immunitat parlamentària
Els ex-membres sobiranistes de la mesa del parlament van defensar ahir davant Llarena que havien actuat sota el criteri de la inviolabilitat parlamentària. Lluís Guinó, Lluís Maria Corominas i Anna Simó van negar els fets pels quals el jutge Llarena els processa per desobediència i van refermar-se en la declaració que ja van fer el 9 de novembre. Simó només va respondre dues preguntes de la seva lletrada per negar els fets i defensar l’actuació de la mesa sota la inviolabilitat parlamentària. La declaració indagatòria de Ramona Barrufet fou ajornada per motius mèdics.

Tots van demanar que Llarena els aixequés les mesures cautelars. Tret de Joan Josep Nuet, estan en llibertat provisional i han de presentar-se setmanalment davant el jutge, no tenen passaport i tenen prohibit de sortir del territori espanyol. També van haver d’abonar 25.000 euros en concepte de fiança per eludir la presó.

Abans de declarar, Nuet va afirmar que els ex-membres de la mesa ‘havien obeït el mandat democràtic’ l’anterior legislatura per dur un ‘debat polític punyent’ de la societat al parlament. ‘Podem haver comès errors –en política es cometen errors i a vegades es paguen o no–, però de cap de les maneres un error que es pot haver comès pot comportar penes de presó, una persecució’, va dir.

Dimecres, vista per a Bassa, Rull, Turull, Romeva i Forcadell
A banda aquestes citacions, dimecres la sala d’apel·lacions (formada per Francisco Monterde, Miguel Colmenero i Alberto Jorge Barreiro) farà una vista per estudiar els recursos contra l’empresonament dels consellers Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i l’ex-presidenta del parlament Carme Forcadell. Tots són empresonats des del 23 de març i sortiran dels centres penitenciaris per comparèixer davant els magistrats de la sala. Tanmateix, Bassa i Romeva han demanat de no ser presents a la vista. Turull, Rull, Romeva i Bassa ja havien estat un mes a la presó i n’havien sortit en llibertat provisional el 4 de desembre, després de pagar una fiança de 100.000 euros. En el cas de Forcadell, només havia passat una nit a la presó mentre feia efectiu el pagament de la fiança de 150.000 euros. El tribunal els ha convocat a dos quarts de dotze del migdia perquè hi siguin presents en el moment que les parts exposaran els seus arguments davant la sala d’apel·lacions.

Els dies 16,17 i 18 d’abril van comparèixer davant del jutge Oriol Junqueras, Joquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa. Aquestes vistes, d’antuvi, són breus i els processats acostumen a dir només si accepten o no els delictes pels quals són processats i duts a judici. Però en aquella ocasió els consellers van aportar la seva visió del procés judicial i defensar que no havien d’estar empresonats.

Alguns, com ara Cuixart, Sànchez i Junqueras, van criticar durament la instrucció del jutge Llarena, que van acusar de criminalitzar el procés. Rull i Turull també van ser crítics amb el jutge: van declarar que es consideraven presos polítics i li van demanar que fes ‘justícia i no política’, a més d’afirmar que a Espanya no hi havia separació de poders.

Llarena també ha processat Puigdemont i la resta d’exiliats, però en el seu cas no els ha citats perquè no resten sota l’acció de la justícia espanyola.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any