El Govern de Birmània permet per primera vegada l’entrada de premsa internacional a Rakhine

El Govern de Birmània ha organitzat la primera visita oficial que permet l’entrada de periodistes estrangers a l’estat de Rakhine des del començament de la repressió contra la minoria musulmana rohingya a l’octubre del 2016. l’Executiu ha promés promet no posar ‘restriccions’ als periodistes, segons han declarat aquest dimecres les autoritats del país.

Divuit periodistes birmans i estrangers de mitjans de comunicació internacionals, han arribat aquest dimecres a Sittwe, la capital de l’estat de Rakhine, per participar en una visita guiada pel Govern a les zones de Buthidaung i Maungdaw, al nord. El comitè també inclou a la relatora especial de Nacions Unides, organització a qui el Govern nega l’entrada al país.

‘No hi ha restriccions pel que fa a les àrees de les quals es pot informar’, ha declarat Thet Swe, un responsable del Ministeri d’Informació. ‘No hem organitzat cap lloc per mostrar a les notícies’, ha afegit. Les autoritats birmanes han bloquejat l’entrada de periodistes independents i organitzacions de Drets Humans a la zona des de l’escalada del conflicte.

Els reporters estaran protegits per la Guàrdia Policial Fronterera de Birmània, un cos paramilitar, segons ha informat Thet Swe. Encara que l’accés als diferents llocs no seria restringit, ha declarat, els periodistes han de quedar-se a prop dels agents durant les visites als poblets per la seva pròpia seguretat.

La ruta de cinc dies no inclou visites a alguns pobles on s’han documentat greus violacions de Drets Humans comeses per les forces de seguretat contra rohingyas. Els periodistes sí coneixeran el poblet de Tin May, on va esclatar una bomba aquest diumenge. L’Exèrcit va arrestar una persona i va matar dos sospitosos d’haver organitzat l’atac, segons va informar el Govern birmà.

Thet Swe ha comunicat que el pla no estava ‘fixat’ i que podria haver-hi canvis en funció de les condicions climàtiques i de seguretat. Els periodistes també poden suggerir llocs, ha proposat.

Malgrat la prohibició d’entrada d’una missió de Nacions Unides per investigar les acusacions contra l’Exèrcit per crims de lesa Humanitat, la relatora especial de Drets Humans de l’ONU, acudirà a la zona aquesta setmana. Encara que no s’espera que visiti les zones del nord, prop de la frontera amb Bangladesh, entrevistarà persones desplaçades.

La repressió contra el poble rohingya

A l’octubre del 2016 van morir nou guàrdies fronterers en el nord de Rakhine en atacs que el Govern birmà de la premi Nobel Aung San Suu Kyi va atribuir a grups armats rohingyas, desencadenant una ofensiva militar contra el grup ètnic que va provocar la fugida de 75.000 persones a Bangladesh. Nacions Unides ha obert una investigació contra l’Exèrcit, a qui ha acusat de violacions en grup, assassinats, tortures i crema d’habitatges, accions que podrien ser jutjades com crims contra la Humanitat.

El Govern de Brimània ha negat la majoria de les acusacions i no ha permès l’entrada d’una missió d’investigació de Nacions Unides, cosa que, segons la presidenta, augmentaria la tensió a la regió. La Policia birmana ha informat de l’obertura d’una investigació interna, encapçalada pel vicepresident i extinent general de l’Exèrcit, Myint Swe, i una comissió dirigida per l’antic secretari general de Nacions Unides Kofi Annan. L’avaluació no té, no obstant això, el mandat d’investigar violacions contra els Drets Humans.

El Govern de Birmània creu que els rohingya són descendents d’immigrants de Bangladesh, els considera il·legals al país i no poden accedir a drets com la nacionalitat. Després de la mort dels agents a l’octubre, els militars van intervenir en Maungdaw, restringint l’accés de l’ajuda humanitària i impedint als locals activitats com la pesca i l’agricultura.