18.12.2015 - 02:00
El cambrer s’endú l’amanida compartida i serveix dos teriyakis de pollastre i un parell d’assortits. Som en una taula amb tres comensals que van votar independència el 27-S i un quart que ho hauria fet si fos empadronat al Principat. El noi més jove suca un maki en la salsa de soja i obre foc abans d’omplir-se la boca: Què, què fareu diumenge?
—Ui, jo no penso anar a votar.
—Com que no?
—És que n’estic fart. Ho han fet tan malament com han pogut. Primer, decideixen presentar-s’hi, en comptes de tirar per la via Claver i demostrar que, de veritat, hem desconnectat. Això hauria estat un bon cop d’efecte, eh?, que cap partit ‘indepe’ no s’hi presentés. Però no. I a sobre que es presenten, hi van per separat. Quin sentit té? Hi veig electoralisme, més que cap altra cosa. I no tinc gens de ganes de votar-los.
—Però ens hi juguem molt.
—Vols dir? No tinc tan clar que aquestes eleccions canviïn res.
—Hosti, tu saps quina patacada seria que Ciutadans quedés primera força a Catalunya? No, no. Jo, per ganes, tampoc no votaria, però s’hi ha d’anar.
—Però t’ho creus, això que el 20 de desembre serà la segona volta del 27-S?
—Mira, no ho sé, però no ens la podem jugar. Oi que hi ha dos partits independentistes que s’hi presenten? Doncs val més que treguin el millor resultat. O com et penses que ho interpretarà, la comunitat internacional, si queden darrere de Ciutadans? Per mi no serà.
—Però que no vam guanyar el 27-S? La comunitat internacional ja sap què va passar, no estarà pas pendent d’aquest diumenge.
—Que no? I tant que hi estarà! I no els podem donar ni una excusa. Ningú no mourà ni un dit per nosaltres si li donem un sol motiu perquè no ho faci. Ni Europa ni cap estat no vol més problemes. Qualsevol pretext que els donem per poder dir que no hi ha majoria independentista, l’aprofitaran.
—Ostres, però és que tu els has sentit? No sé quin candidat és més mediocre. —La tercera comensal hi fica cullerada.
—Amplia el focus. Aquesta vegada hi ha objectius prioritaris més importants. Tapa’t el nas, si et cal, però diumenge l’independentisme ha de quedar primer si no volem que reculin.
—De debò que no entenc de què servirà anar al congrés. Que no recordem què han fet fins ara? Alguns bàsicament s’han dedicat a fer el trol des de la tribuna!
—Bé, és que potser ser allà només serveix per a això, per a fer el trol. Però aquesta vegada cal obrir l’objectiu. S’ha de fer una demostració de la força independentista.
El comensal que havia dit amb rotunditat que no aniria a votar fa cara de no veure-ho tan clar i deixa anar fluix i ràpid un potser-tens-raó mentre s’acosta la copa de vi als llavis. Mira la quarta comensal:
—I tu què faràs? Continues votant a València, oi?
—Sí, ja he enviat el vot per correu. Al maig vaig votar en clau valenciana, però a mi els partits espanyols no em representen, i m’he negat a votar Podemos. Sembla que no hagen après la lliçó del que ha passat ací dalt; o és que algú ha tornat a sentir a parlar d’ICV? Mira que deixar-se engolir per un partit sucursalista… Bah.
—Almenys Podemos diu que farà un referèndum. —Replica la tercera, i passa la pilota al segon:
—I creus que ho faran? A Espanya no hi haurà cap majoria a favor d’un referèndum fins a la setmana dels tres dijous! I no entenc que un independentista es plantegi de votar una llista apadrinada per algú que diu que Madrid ha de tornar a ser la nostra capital. M’expliques una demostració de submissió més gran que aquesta?
—Ep, si jo penso igual. Els sentia l’altre dia parlant de perifèries i se’m fotien els pèls de punta. Marc mental, el problema principal és de marc mental, i el seu encara és hispanocèntric.
—Així, doncs, què tens pensat fer?
—Mira, jo no he votat mai en unes eleccions espanyoles, sempre he fet abstenció activa, com diu la CUP. Per principis, per autocentrament, perquè no hi hem de fer res, allà. Però aquesta vegada en dubto. Dubto que sigui millor quedar-se a casa que anar a votar.
—Anem-hi, i que siguin les nostres últimes eleccions espanyoles. —El primer s’engresca—. Hem començat un procés que ens obliga a demostrar que som majoria. Que és cansat? Sí, però ara toca fer pinya, no té sentit que cadascú vagi per lliure.
—Em fan tanta mandra aquestes eleccions. Estic saturada de campanya electoral!
—Pensa que la campanya ja te l’has empassada. Diumenge l’única cosa que has de fer és agafar-te deu minuts abans del vermut per passar a ficar una papereta. En això, no hi ha mandra que valgui.
—Sí, si ja ho sé. Fa dies que tinc coll avall que aquesta serà la primera vegada que votaré en unes eleccions espanyoles.
—La primera i l’última, si no la caguem més.
El cambrer porta la carta de postres.
—Jo vull un tiramisú.
—Tiramisú.
—Jo també, tiramisú.
—Que siguin quatre.
Bel Zaballa, periodista.
