Aznar, l’únic del ‘trio de les Açores’ que encara defensa la invasió de l’Irac

  • Bush i Blair ja van entonar el 'mea culpa' per l'operació militar i els enganys amb què la van justificar

VilaWeb
Redacció
02.11.2015 - 17:24
Actualització: 02.11.2015 - 22:32

L’ex-president el govern espanyol José Maria Aznar encara reivindica la invasió militar de l’Irac. Ho ha fet en una carta adreçada al ministre José Manuel García-Margallo, que ara ha estat publicada  al llibre ‘Todos los cielos conducen a España’. Dels protagonistes de la famosa fotografia de las Açores, George W. Bush i Tony Blair ja van retractar-se de la decisió presa i reconegueren que havia estat un error. En canvi, Aznar diu: ‘En termes d’influència i de suport internacional als nostres objectius, Espanya va sortir-hi guanyant. I no tan sols Espanya.’

L’actitud d’Aznar contrasta amb la petició de perdó de Blair fa tot just una setmana. ‘Demano disculpes pel fet que la informació del servei d’intel·ligència que vam rebre era errònia’, va dir en una entrevista concedida a la CNN nord-americana. D’aquesta manera, Blair, que el 2003 va contribuir a la invasió de l’Irac amb la col·laboració dels EUA i Espanya, entonava el ‘mea culpa’. L’explicació que van donar llavors era que el règim de Saddam Hussein disposava d’armes de destrucció massiva, una informació que més tard es demostrà que no era certa.

‘També demano disculpes per alguns dels errors en la planificació i, certament, pel nostre error a l’hora de comprendre què passaria un cop caigués el règim de Saddam’, va afegir, en referència a la puixança de grups armats com ara ISIS. Reconeixia, doncs, que allò que s’havia fet el 2003 tenia efectes el 2015. Sobre Hussein, va admetre que li costava de disculpar-se d’haver-lo eliminat.

Aznar, en canvi, al·lega que Espanya no va intervenir en cap guerra i que cap soldat espanyol no va estar a l’Irac ni un sol dia sense la cobertura de les Nacions Unides. També diu que va donar suport als plans de Bush ‘per convicció atlantista, perquè era convenient estratègicament per a Espanya i per un elemental sentit de la reciprocitat política: no es pot demanar ajuda a un amic i després, quan aquest te la reclama a tu, negar-la-hi.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any