La cosa més desconcertant del procés d’independència és que l’estat espanyol cometa un error rere un altre error rere un altre error sense adonar-se del mal que fa. Supose que quan passen els anys algú elaborarà una tesi doctoral perquè se sàpiga qui hi ha hagut en la sala de comandament de Madrid i com s’explica tanta ceguesa i tan poca capacitat d’anàlisi de la realitat.

Ahir en vam tenir una mostra gairebé de caricatura. Tres ex-presidents espanyols es van reunir en un acte públic i van atacar junts el procés d’independència de Catalunya, repetint tots els tòpics que us pugueu imaginar. La sessió va ser acollida amb entusiasme per la premsa unionista, que hi va veure una mostra de la decisió i unitat de l’estat espanyol contra Catalunya. Els tres ex-presidents eren Felipe González, José Maria Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero.

No sé de qui és la idea de presentar les opinions d’aquests tres personatges com una cosa que puga impressionar ningú o fer reflexionar ningú. I diria que, si de cas, passa que es genera l’efecte contrari al desitjat. Perquè, sincerament, quins tres…

Segurament aquest país avui no seria on és si no hagués fracassat l’estatut d’autonomia impulsat per Pasqual Maragall. I la memòria d’aquell Palau Sant Jordi ple durant la campanya electoral, amb Zapatero prometent que aprovaria l’estatut d’autonomia que li enviàs el Parlament de Catalunya és, ben segur, una de les imatges que ha convençut més gent de fer-se independentista.

Sense condicional ara: qui més ha fet per la independència de Catalunya és José Maria Aznar. No en dubte gens ni mica. Ell va trencar el pacte de la transició i ell va desfermar el nacionalisme espanyol que ha originat la crisi. No crec que hi haja cap polític amb més mala imatge a Catalunya.

I de Felipe González, què voleu que us en diga? Quan arribà al poder hom va creure que podia haver-hi un estat espanyol nou, diferent i inclusiu, però la il·lusió va durar ben poc. I el Felipe González d’avui no fa bellugar de la cadira ni els filipistes dels anys vuitanta. Més aviat a l’inrevés. El GAL i la corrupció el van abatre, però l’acostament feliç a la dreta mediàtica i econòmica i, ara, l’arrenglerament amb la dreta política han fet que no en quede ni el fantasma d’allò que havia estat.

La pregunta és, doncs, inevitable: i qui caram deu creure que amb aquesta reunió ens impressionarem? Perdoneu-me la broma, però hi ha dies que pense que hauríem de demanar un rival de més entitat…


[Bon dia] –Un dels estats més fascinants de la terra és l’estat de la Ciutat del Vaticà. Té una complexitat enorme i per això els bons periodistes vaticanistes han de fer unes explicacions sempre molt complicades. Ahir vaig descobrir que Il Fatto Quotidiano en té un, Marco Politi, que ha escrit aquest article francament interessant: ‘Scandali in Vaticano, cosa ci insegna la crisi nel governo di papa Francesco‘. Tanmateix, he de dir que el meu diari preferit per a seguir l’actualitat del Vaticà és el torinès La Stampa.

–Diuen que sempre hi ha algú més a la dreta. En aquest cas, més a la dreta que la Fox. Els amics nord-americans m’avisen que puja com la bromera una cosa –em resistesc a dir-ne mitjà– que respon al nom de One America News Network

–Le Monde ha fet un gran reportatge sobre les pàgines de Facebook que alimenten amb notícies falses mitjans aparentment periodístics. Aquest, calcat, és el fenomen que explica algunes audiències surrealistes que també tenim en aquest país. Pàgines sense cap escrúpol, creades a posta i que es dediquen a dirigir tràfic brut cap a llocs que es presenten com a webs honorables. Sense cap prevenció ni respecte a les regles de res. El fet interessant és que Facebook ara diu que el fenomen el preocupa i que vol frenar-lo. Ja ho veurem, perquè una de les claus de tot plegat és el gran negoci que Facebook fa gràcies a les fakenews. No me’n refie, però és bo que anem trobant el com i el perquè de les coses.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]