Avançament editorial: ‘Tots els camins’ de Joan F. Mira

El dimecres 4 de març arribarà a les llibreries una nova obra de Joan F. Mira, Tots els camins (Proa). Aquest volum memorialístic, que enllaça amb l’anterior, El tramvia groc (Proa, 2013), abraça el període de formació, la joventut i els primers anys de maduresa de l’escriptor. Del 1954, quan només tenia catorze anys, fins al 1975, amb la mort del dictador, quan en tenia trenta-sis.

El títol de l’obra i la imatge de la coberta fan referència a la ciutat de Roma, on Mira es va estar durant els seus estudis a la Universitat Pontifícia Gregoriana, un episodi central i determinant de la vida de l’escriptor. I també descobrim que superada la crisi de la vocació sacerdotal, Mira, un jove inquiet, va passar per fàbriques de Düsseldorf, pel París del 1968, i per Oslo, Budapest i Oxford. Hi veiem el compromís polític, un amor italià, el descobriment de l’antropologia social, Claude Lévi-Strauss, l’estada a Guinea Equatorial…

Per fer un tast del llibre abans no sigui a les llibreries, Joan F. Mira ha triat un fragment on explica la seva arribada a Roma, que coincideix amb el nomenament d’un nou papa, el revolucionari Joan XXIII. I també és el moment de la seva descoberta de la llengua grega, fet determinant per al seu futur professional. Diu Mira: ‘Estic segur que sense aquells mesos sota la guia d’un mestre generós, erudit i sensible, jo no hauria exercit tota la vida el bell i antic ofici de professor de grec.’

Llegiu el fragment de Tots els camins de Joan F. Mira.

Diu l’editor de Proa, Josep Lluch, al lector de VilaWeb:

«Escriure la pròpia vida
Per copsar la transcendència de la figura de Joan F. Mira, n’hi hauria prou que ens plantegéssim la següent hipòtesi: què hauria estat del País Valencià i de la cultura catalana dels últims cinquanta anys sense ell? On seríem sense el seu pensament i el seu activisme organitzat? Sense els seus estudis etnogràfics, antropològics i sociològics. Sense el seu articulisme lúcid i compromès. Sense novel·les fonamentals com Borja papa, Els treballs perduts, Purgatori o El professor d’història. Sense les seves traduccions de la Divina Comèdia de Dant, dels Evangelis i de l’Odissea d’Homer. Sense la meravella de les seves memòries d’infantesa i joventut. Ens costa imaginar-nos sense el volum colossal de la seva obra de tan alta qualitat i eficàcia. Ara fa dos mesos homenatjàvem Joan F. Mira a l’Institut d’Estudis Catalans en ocasió dels seus vuitanta anys. El volum memorialístic que ara presentem apareix encara en el marc d’aquesta commemoració.

Des del 2013 podem llegir, sota el títol d’El tramvia groc, les memòries d’infantesa de Mira, on evoca la seva infantesa en un barri perifèric de València, amb la referència al tramvia que cosia l’horta amb la ciutat. Ara arriba Tots els camins, amb escenaris més diversos, que abraça els anys que van de la primavera del 1954, quan l’escriptor tenia catorze anys, fins a la mort del dictador Franco. Entremig, com apunta el títol, el periple vital del jove Mira recorre algunes de les principals ciutats europees, amb un protagonisme indiscutible de Roma, la segona pàtria urbana de Mira, on veiem el jove valencià encaminant-se cap a la santedat, tasca que a poc a poc va abandonar, sacsejat potser per la vitalitat dels carrers i les placetes romanes. El pòsit d’aquells anys no és banal, i convé llegir amb atenció els matisos de la seva formació, narrats sempre amb elegància, plasticitat i l’ombra benigna de la ironia.»