06.11.2016 - 02:00
Aquesta setmana arriba a les llibreries la novel·la de David Vann, L’aquari, de la mà d’Edicions del Periscopi. La traducció és obra de Yannik Garcia i arrodoneix aquesta edició un pròleg de l’escriptor Jordi Puntí. Llegiu-ne un fragment.
Hem demanat a l’editor Aniol Rafel d’Edicions del Periscopi, que ens expliqui el perquè de l’edició i els valors de David Vann (Alaska, 1966). Diu:
‘L’any 2011, quan Sukkwan Island va guanyar el premi Llibreter, Edicions del Periscopi encara estava en fase de gestació, i els números que fèiem per valorar si el projecte podia acabar sent viable els acompanyàvem de llistes d’alguns títols que ens hauria agradat que, en una altra vida, formessin part de Periscopi. Era una mena de carta als reis on escrivíem amb tota llibertat noms que ens entusiasmaven, únicament per la gràcia que ens feia que aquella primera llista impossible encomanés a la que acabaria sent la real les bondats literàries que hi vèiem. En aquella llista hi va entrar, de cap, Sukkwan Island. Llegir-la va ser una immersió en una literatura que sacseja, que remou, una literatura valenta, en la que la bellesa i el dolor es donen la mà. Encarnava tot allò que volíem que fos Periscopi. Quan poc després es va publicar Desolacions i Terra, Vann va constatar la seva enorme capacitat de fascinar i de submergir-nos en una angoixa que en algun moment gairebé es torna asfixiant per mostrar-nos sense embuts la violència implícita en les relacions humanes.’
Continua Aniol Rafel: ‘A L’aquari David Vann fa un salt endavant i ens ofereix una mica d’aire, una possibilitat de redempció. Es tracta de l’obra menys fosca de les que ha publicat fins ara i, alhora, una de les més brillants. La novel·la ens parla de la Caitlin, una nena de dotze anys que cada tarda, després de l’escola, visita l’aquari de Seattle per aïllar-se de la duresa de tot el que l’envolta. L’equilibri precari sobre el qual se sustenta la seva família es trenca quan coneix un altre visitant assidu. La narrativa de L’aquari desprèn una constant sensació de meravella, de bellesa, i permet a l’autor enfrontar-se al pitjor dels monstres: el passat. Els lectors que ja coneixen David Vann hi trobaran els elements que l’identifiquen: la ferotgia, l’elegància, els límits, la descoberta, una narrativa dolorosament bella i emocionalment intensa. Amb l’afegitó que, pels que encara no s’hi han endinsat és, segurament, la millor porta d’entrada al seu univers literari. Que el pròleg el signi Jordi Puntí i la traducció Yannick Garcia són dos motius més per no deixar-se perdre aquesta novel·la apassionant. Afegim-hi que David Vann visitarà Barcelona a finals de novembre, una ocasió única per conèixer un autor colpidor.’
