15.09.2018 - 22:00
La gent de Hemsö és una història tragicòmica de desig, amor i mort entre els pescadors i grangers de l’arxipèlag d’Estocolm escrita per un mestre, August Strindberg. El vigor i l’humor, així com el dinamisme de la narració, dibuixen una típica història d’ascensió i caiguda, en què tant l’escenari com els protagonistes són alhora específics i arquetípics. El relat s’obre amb l’arribada a Hemsö d’un personatge anomenat Carlsson, contractat per a portar la granja de la vídua Flod. Però la seva aparició no serà ben rebuda per tothom. En signa la traducció Carolina Moreno. És la primera vegada que aquesta obra és traduïda del suec al català. La gent de Hemsö, publicada per Llibres de L’Avenç, arribarà a les llibreries aquesta setmana entrant. Llegiu-ne un fragment.
Segons que explica l’editor de L’Avenç, Josep M. Muñoz:
«Strindberg és, sense cap mena de dubte, un dels pares del teatre modern. Però l’autor suec va escriure també novel·les, contes, assajos, periodisme i sàtira, i va experimentar amb la fotografia i amb la pintura. Un artista total, convençut del seu ideal artístic i literari. Nosaltres el vam incorporar al nostre catàleg amb un text d’inspiració autobiogràfica excepcional, Tot sol, on fa palesa la seva potència narrativa i també la seva peculiar visió de la condició humana.
La gent de Hemsö (1887) és una novel·la encara avui molt estimada pels suecs, no només perquè el seu lirisme i, sobretot, el seu sentit de l’humor l’allunyen d’obres posteriors seves més carregades de tensió i conflicte, sinó també perquè evoca un moment decisiu de la història del seu país, aquell en què irromp la modernitat (personificada en la necessitat de fer productiva l’agricultura i d’introduir la indústria). En aquest sentit, l’obra és absolutament europea, perquè està explicant una realitat que els escriptors del tombant del segle XIX al segle XX també estan tractant a casa nostra: en algun sentit, pot fer pensar en L’hereu Noradell, però amb la irreverència i el sentit de l’humor d’un Santiago Rusiñol, un altre dels autors del nostre catàleg.
Finalment, però no en últim lloc, hi ha un altre element que ens ha decidit a publicar aquesta novel·la: el fet de poder comptar amb una traductora excel·lent, la Carolina Moreno, que ha hagut de rebuscar en els diccionaris per traslladar l’enorme riquesa de vocabulari d’un Strindberg que, des de l’exili, reviu la naturalesa, amb les aus, els peixos i les plantes, de la seva pàtria petita. Un plaer per al lector.»
