16.10.2016 - 02:00
Nicola Lagioia (Bari, 1973) és, a banda d’editor, autor de diferents novel·les i relats breus que han estat guardonats amb diversos premis. Però és La ferocitat la que ha marcat un punt d’inflexió en la seva carrera, per la repercussió que ha tingut havent guanyat el Premi Strega. Bromera la publica en català, amb una traducció d’Albert Pejó. Llegiu-ne un fragment.
Gonçal López-Pampló, director literari de Bromera, explica:
“La ferocitat és un llibre fascinant. És una d’aquelles novel·les immenses que giren al voltant d’una família. I, com en Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, les vides de cadascun dels seus membres mostren bocins d’un món fet a trossos. En aquest cas, el món que es trenca s’assembla molt al nostre: Lagioia retrata una Itàlia (Bari, sobretot, però també Roma) desfeta per la corrupció urbanística i pel contrast violent entre l’aparença, el desig i la realitat.”
“Com tots els grans llibres sobre famílies, La ferocitat es construeix sobre grans personatges, en especial Clara, l’absència de la qual esdevé una presència fortíssima en la novel·la, a més de ser el seu motor narratiu. Perquè la mort misteriosa d’aquest personatge desencadena una trama subtil, rica i plena de matisos, però també intrigant i torbadora, que ens impulsa a llegir fins a l’última línia.”
La trama: Una nit calorosa, els fars d’una furgoneta ensopeguen amb una jove que camina per la carretera, nua i coberta de sang. És Clara, filla del poderós constructor i especulador Vittorio Salvemini. Al cap d’unes hores, la troben morta, i oficialment es considerarà un suïcidi. Però ho és realment? Estava Clara vinculada amb els negocis del pare? I la relació amb els germans −especialment amb Michele, enigmàtic i rebel− pot haver-hi exercit un paper determinant?
