L’Audiència espanyola reitera que s’ha d’investigar per encobriment els Mossos que acompanyaven Puigdemont

  • El tribunal argumenta que els fets en qüestió haurien començat a l'estat espanyol

VilaWeb
ACN
04.02.2019 - 16:07
Actualització: 04.02.2019 - 16:53

L’Audiència espanyola ha avalat de nou que s’investigui per encobriment els dos mossos que van acompanyar el president Carles Puigdemont a Bèlgica. La sala penal ha refusat el recurs que els dos policies havien presentat contra una decisió prèvia del jutjat central d’instrucció número 6, que ja desestimava l’incident de nul·litat de les actuacions que ambdós havien plantejat. Els mossos argumentaven que els fets investigats van tenir lloc a la República Federal Alemanya, i que no es donen els requisits perquè siguin tractats per un jutge espanyol perquè no hi ha querella de fiscalia i no són delicte a Alemanya. El tribunal, en canvi, argumenta que l’encobriment que es jutja hauria començat a Espanya, ja que van sortir des de l’estat per reunir-se amb Puigdemont a Bèlgica.

La interlocutòria cita un acord del Tribunal Suprem espanyol que estableix que el delicte es comet ‘a totes les jurisdiccions on s’hagi realitzat algun element del tipus’. ‘En conseqüència, el jutge de qualsevol d’elles que primer hagi iniciat les actuacions processals serà en principi competent per a la instrucció de la causa’, afegeix.

També recorda que els investigats tenen nacionalitat espanyola i no hi ha constància que per aquests fets hagin estat absolts, indultats o penats a l’estranger. Aquests són alguns dels requisits que estableix l’article 23.2 de la llei orgànica del poder judicial. 

En resposta a l’argument que l’encobriment no és delicte a Alemanya, Finlàndia o Dinamarca, el tribunal conclou que es pot recollir aquesta informació en cas que s’acabi demostrant que ‘cap dels actes executius de l’encobriment va ser realitzat a Espanya’.

Sobre el fet que fiscalia no hagi presentat querella, els tres magistrats subratllen que sí que va iniciar diligències d’investigació, i les va remetre llavors al jutge central instructor. A parer seu, el fet que hagi mantingut l’acció penal durant tota la instrucció ‘evidencia la seva voluntat que el procés continuï fins a la sentència i fa la funció d’aquest acte processal’, en referència a una querella. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any