En la cursa dels periodistes per agafar les regnes del món digital ningú guanya: ni els mitjans escrits, ni els digitals, ni els lectors. Alguns, és clar, perden més que d’altres: des del 2010, 28 capçaleres han tancat a l’Estat espanyol. Però si ningú guanya, és precisament perquè tot just estem dins la cursa, corrent sense saber què ens depararà la meta. Hi ha una fórmula definitiva per fer que un mitjà funcioni informativament, econòmicament i deontològicament?

El paper és compatible amb les noves tecnologies | Foto: Andrey Larin

Atletes, vull dir mitjans, pugin a l’escenari. Dins d’aquesta cursa, els periodistes –de tot tipus, també els televisius– intenten pensar en noves formes d’atraure el lector i poder seguir treballant. Algunes hipòtesis inicials han volat pels aires: el digital no mata el paper, tal com molts auguraven, simplement el resignifica. I la solució, com molts creien, no és polaritzar la disputa entre paper o digital, sinó unir els dos formats i aprofitar el millor de cadascun.

Això és el que ha provat Núvol, llançant aquest 2017 una revista física per celebrar els 5 anys del digital de cultura. Bernat Puigtobella, editor del mitjà, escriu a l’editorial d’aquesta primera publicació que “l’artefacte que teniu a les mans està fet per recordar-vos que som una publicació digital”. Si bé al principi el digital servia per complementar el paper, ara també s’ha de concebre al revés: el paper serveix per complementar el digital.

Un bon exemple d’aquest fet és VilaWeb. Cal recordar que aquest mitjà va començar a apostar per Internet el 1995, cosa que el converteix en el portal informatiu més antic dels Països Catalans. I ara, vint-i-dos anys després de començar a funcionar en línia, torna a pensar sobre els avantatges i desavantatges de ser digitals i presenta una nova proposta: VilaWeb Paper.

Podeu continuar llegint l’article ací.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]