Tothom té dret a gaudir de la pròpia insignificança. Tothom té dret a no ser estimat, però no necessàriament. Tothom té dret a viure al riu Vilnia, i el riu Vilnia té dret a fluir al voltant de qualsevol. Són lleis de la constitució de la República d’Uzupis, erigida en honor a Frank Zappa al cor de la ciutat vella de Vílnius, a Lituània. La caiguda de la URSS els va deixar orfes i es van inventar una micronació. Segons l’autor i antropòleg romà Graziano Graziani, l’Atles de micronacions (Editorial Males Herbes, 2017), traduït per Lucia Petrelli, és una forma de literatura híbrida entre la recerca, la història i la broma. Graziani volia fer literatura de viatges, però el segle XXI es presta poc a tals romanticismes; escriure sobre nacions inventades al mig del mar o damunt d’estacions petrolíferes li ha permès ser lord Byron per una llarga estona.

Graziano Graziani | Foto: Ravenna Notizie

Júlia Bacardit: Quan comença, el fenomen de les micronacions? Al segle XIX?

Graziano Graziani: Les micronacions com a fenomen postsituacionista neix després de la Segona Guerra Mundial, però existeixen històries precedents. Crec que tot plegat té a veure amb l’afebliment de la idea de l’estat nació. Al XVII i XVIII la idea d’estat nació era molt més forta i moderna del que és ara. Les micronacions emergeixen a partir del moment en què els confins geogràfics esdevenen incerts. França i Alemanya fa dos-cents anys que es disputen Alsàcia i Lorena perquè no hi ha cap element geogràfic que separi un país de l‘altre en aquestes regions.

J. B.: La meva epopeia preferida és la de Norton I, emperador dels Estats Units reconegut i estimat per tots els seus veïns, que l’alimentaven mentre vivia i que van acudir apenats al seu enterrament. Quina és la teva preferida?

G. G.: N’hi ha una que m’agrada molt, perquè la trobo absurda i perquè diu molt sobre fins a quin punt l’existència d’un estat forma part de l’imaginari. És la història del principat de Poyais, al segle XIX.  Un aventurer escocès s’inventa un país i convenç tothom que el país inventat existeix. Es crea una expedició per colonitzar el país i al final resulta que el país no existeix. Malgrat l’engany que aquest fals fundador va engegar, els supersticiosos creien que ell, el rei del principat, també havia estat enganyat. No podien concebre que una  persona tan carismàtica fos en realitat un estafador. L’expectativa, el que penses que ha de ser, juga un rol clau en això.

Podeu llegir l’entrevista sencera ací.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]