‘L’Artur té disset anys, i els Mossos li van pegar i el van insultar després de la manifestació’

L’Artur és un jove de disset anys, estudiant de segon de batxillerat, que la setmana passada va sortir al carrer a expressar la seva indignació després de la sentència del Suprem espanyol. Cada dia ho va fer, i també dissabte, a la seguda multitudinària a la Via Laietana que va acabar forçant la retirada dels antiavalots de la policia espanyola. Acabada la manifestació, va anar cap al Paral·lel, per a tornar a casa seva, al Poble-sec. Havia de passar per la Rambla, i ho feia acompanyat de dues companyes seves, també de disset anys. Un cop allà, un grup d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, de la Brimo, els va aturar, i a ell el van agredir a cops de porra i el van insultar i menysprear.

Hem parlat amb la mare de l’Artur, la Marta. Ens explica el relat dels fets que li ha fet el seu fill. ‘Van aparèixer aquests agents dels Mossos a la Rambla i els van fer aturar. No se’ls veia el número d’identificació. Els van dur cap a un portal. De seguida van veure que les dues noies devien ser menors d’edat, però l’Artur sembla més gran físicament, i el van tractar pitjor: li van pegar, cops de porra als braços, a les cames i al cul, el van escorcollar i el van insultar. Li van dir que el detenien per terrorisme. ‘Per què?’, els va demanar ell. ‘Vigila’l, que aquest és perillós’, va dir un altre agent. Li van dir que seria un inepte, un terrorista, que no faria res a la vida. Els van escorcollar, es van quedar l’estelada que l’Artur duia a la motxilla, els van identificar i quan van veure que efectivament tots tres eren menors d’edat els van deixar anar.’

La família de l’Artur vol que se sàpiga que el seu fill fou agredit per uns agents dels Mossos quan tornava cap a casa. I que van intimidar també dues menors d’edat més. No han aconseguit imatges de l’agressió, tret d’aquest vídeo, amb unes imatges que va emetre TV3 durant el programa ‘FAQS’ de dissabte passat.

I ens ha fet arribar fotografies dels cops que va rebre:

L’Artur, diu la seva mare, ‘és una persona molt empàtica, amb debilitat per les causes perdudes, i des de l’1-O que ha anat carregat de llaços i de cartells per la llibertat dels presos polítics. Fins i tot ha tingut alguna topada a classe, en un grup que no és pas majoritàriament independentista. Alguns dels seus companys, de fet, eren antiindependentistes. Però ara, en aquestes protestes, aquests companys han sortit al carrer amb ell, s’han manifestat plegats’.