30.05.2019 - 17:00
|
Actualització: 01.06.2019 - 19:15
‘Un dolor privat, però que alhora és el dolor de tots, de totes les guerres, de tots els moments, de la responsabilitat de tots davant les guerres i davant el dolor col·lectiu.’ Així descriu Lurdes Barba El dolor, l’obra de l’escriptora francesa Marguerite Duras que dirigeix a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya. Aquesta adaptació és un monòleg protagonitzat per Ariadna Gil i es pot veure fins el 30 de juny.
Duras no va pensar El dolor per al teatre, sinó que és un diari que va escriure l’any 1944 durant l’espera del seu marit, Robert Entelm, presoner als camps de concentració a la Segona Guerra Mundial. Quan va ser detingut, ella va experimentar un dolor particular que va derivar en un dolor col·lectiu. El text va restar oblidat i fins uns quants anys més tard Duras no el va recuperar i readaptar. Finalment, encara van passar anys fins que no es va publicar.
Ariadna Gil es posa a la pell de Marguerite Duras, una dona que espera el retorn del marit. Alhora, estima un altre home amb qui ha participat en la resistència durant el conflicte, i que ara l’ajuda a localitzar el marit mentre també facilita que més famílies trobin els seus desapareguts. Una recerca interminable, sense saber si l’home que espera és viu o mort, que la confrontarà amb nombrosos supervivents de les indignitats bèl·liques.
‘El text és molt fort, i no va ser escrit per ser dit i ser representat, sinó que un diari que ella va escriure mentre passava tot allò que explica’, recorda Ariadna Gil. Afegeix que totes les informacions que rep la protagonista li originen una simbiosi estranya, amb una sensació que potser l’altre es mor mentrestant. I ella ho comença a viure físicament i mentalment. A més, per un costat hi ha el dolor particular que sent Duras i per un altre el dolor, de cap a cap de la història, de la dona que espera l’home i el fill que són a la guerra.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu ací.
