El no final de Rajoy al diàleg ja no deixa cap més camí per al referèndum i la independència que la fidelitat al Parlament de Catalunya, faça què faça i diga què diga el president i el govern espanyols.

Això vol dir que ara tot s’accelerarà. Dissabte les entitats sobiranistes van reclamar al govern la data del referèndum i la pregunta i aquesta vesprada tots els partits que volen la convocatòria del referèndum són cridats a una reunió amb el president Puigdemont.

No hi ha la previsió –si més no, això m’arriba a mi– de presentar la data i la pregunta ni avui ni tan sols aquesta setmana. La negociació amb els partits és de debò, imaginen el que vulguen imaginar els polítics i els mitjans unionistes. Ells viuen instal·lats en un món de fantasia on tot són conspiracions, però la realitat és molt més complexa que no volen admetre i ara és el moment de posar d’acord el màxim nombre possible d’actors polítics. Deu dies o un parell de setmanes semblen un període raonable de negociació, tenint en compte sempre que, tal com van les coses, qualsevol provocació o qualsevol reacció fora de lloc del govern espanyol podria fer canviar immediatament els plans.

Siga com siga, és evident que les coses s’acceleraran molt. I això reclama més unitat que mai i més cohesió en pro del referèndum dins el govern, al parlament i al carrer. I sobretot no cometre errades. Ni una. Qui està nerviós i descol·locat és Mariano Rajoy i qui hauria de cometre com més errades millor és ell. L’independentisme, en canvi, ha de saber més bé que mai què fa i captenir-se amb decisió i serenitat: primer deu dies de pacte entre partits, a mitjan juny la presentació de la data i la pregunta, a final d’agost la convocatòria del referèndum i l’aprovació de la llei de transitorietat i a final de setembre a votar. A votar i a fer tant com siga possible per a guanyar l’autodeterminació i per a canviar de manera definitiva la història del Principat.


[Bon Dia] -Arran la presentació dimarts del programa de TV3 ‘Veritats de mentida’ ahir vaig escriure al meu bloc personal un relat sobre algunes coses que han passat el darrer any relacionades amb el periodisme groc al nostre país i les seues pràctiques. Crec que a aquells de vosaltres que us interessa perquè fem el periodisme que fem i com el fem us podria resultar interessant llegir-lo.

-No m’agrada això que es va viure ahir a Tàrrega amb l’escridassada al bisbe Novell. És sabut que no compartisc de cap manera les seues tesis però aquesta agressivitat que es va viure ahir contra ell tampoc no la compartisc i em preocupa molt.

-La batllesa de París, la socialista Anne Hidalgo, ha ocasionat una gran polèmica anunciant que vol prohibir un festival afrofeminista perquè la majoria d’actes del mateix tenien l’entrada reservada només a dones negres i una part dels mateixos es feia en locals municipals. L’extrema dreta ha fet una gran campanya acusant el col·lectiu organitzador de ‘racista negre’ i la batllessa finalment ahir va comunicar la seua decisió d’oposar-se a la celebració del mateix. La web de les organitzadores, on expliquen la seua posició, la trobareu ací.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]