14.02.2017 - 22:00
|
Actualització: 16.02.2017 - 13:50
El llibre Les aportacions catalanes universals és un compendi dels descobriments i coneixements que Catalunya ha ofert al món. El president de la Fundació Occitano-Catalana, Joan Amorós, és qui ha coordinat el projecte. És una iniciativa personal que va madurar durant molts anys amb Joan Triadú, mort l’any 2010. El llibre conté 223 aportacions, però Amorós es mostra convençut que n’hi ha moltes més, ‘perquè som un país potent i creatiu’.
La fundació ha fet arribar el llibre a totes les ambaixades de Madrid i s’ha presentat a les ciutats principals d’Europa. Amorós l’ha lliurat personalment al papa i al president de la Cambra dels Lords britànica. La difusió del llibre, segons ells, és una manera de fer pedagogia sobre Catalunya i d’aportar un gra de sorra a la internacionalització del procés d’independència.
—Com neix el projecte?
—És una iniciativa personal a la qual fa molts anys que dono voltes, però no va anar agafant forma fins el 2008, després d’unes quantes trobades a casa de Joan Triadú. De primer, havien de ser Les 100 aportacions catalanes universals, després 150, però a força de fer recerca el nombre va anar creixent fins a 223. De fet, la xifra volta les 260, però algunes s’han aplegat perquè el llibre no fos massa feixuc.
—També sou el president de Ferrmed. D’on traieu el temps?
—Com he dit, vam començar a treballar el 2008, però acabar el llibre ens va costar sis anys. L’havíem de presentar l’any del Tricentenari i ho vam fer sobre la botzina. La presentació es va fer el desembre del 2014. Un any després vam enllestir les versions en anglès, francès i castellà. La veritat és que el corredor mediterrani em va obligar a aparcar el projecte durant molt de temps. De totes maneres, els quinze experts que van fer la selecció d’aportacions anaven fent la seva feina. Si no ens haguéssim posat el límit del Tricentenari, probablement el llibre tindria més de tres-centes aportacions.
—Quinze experts van seleccionar les aportacions. Com els vau escollir?
—Vam triar persones reconegudes en els seus camps i amb coneixements fonamentats de les matèries. Per exemple, Antoni Ros-Marbà és una persona amb una gran sapiència de música. En matèria de projecció internacional dels catalans era imprescindible comptar amb Francesc Roca. Víctor Pou és un expert reconegut en economia. Enric Cirici en temes sòcio-religiosos… Són gent acreditada, professionals de renom.
—I quin objectiu té el llibre?
—Fonamentalment dos. Per una banda crear autoestima entre els catalans, perquè aquest llibre demostra la gran capacitat que té Catalunya d’aportar idees originals que després s’escampen per tot el món. I, per una altra, fer saber a tot el món què és Catalunya. Fer-ne pedagogia. Especialment amb el procés polític que vivim.
—Ha aportat molt, Catalunya?
—Sincerament crec que sí. No voldria comparar, perquè les comparacions són sempre odioses, però no crec que hi hagi gaires països amb el pes demogràfic de Catalunya que puguin lluir un nombre d’aportacions tan gran i en àmbits tan diferents.
—Creieu que destaquem en algun camp?
—Destaquem una mica en tot, perquè som un país potent i creatiu. Recerca, ciència, tecnologia… Però possiblement en medicina és on més sobresortim. El primer banc de sang d’Europa es fa a Catalunya. I també podem parlar de Trueta i el seu tractament de fractures de guerra. Valentí Fuster, Barraquer o Jaume Ferran, que va descobrir la vacuna contra el còlera.
—És un personatge curiós, Jaume Ferran.
—Oi tant. Un home savi i amb fam de coneixement. A més del còlera, també va descobrir vacunes contra la ràbia i la tuberculosi. Però la curiositat de Ferran anava molt més enllà. I en el món de la imatge va ser pioner de la fotografia instantània.
—Flaquegem en cap àmbit?
—Si hem flaquejat en algun camp, ha estat recentment en legislació i política. Catalunya és un país que es va quedar sense estat propi fa segles i això ens ha perjudicat molt. Parlem d’un país que va tenir el primer parlament d’Europa, el llibre de consolat de mar, els Usatges –la primera compilació de dret comú de l’alta edat mitjana– i que es va inventar el concepte de confederació. Si Catalunya tingués estat propi, probablement ara parlaríem d’aportacions recents en aquests camps.
—Hi ha cap aportació que considereu especial o curiosa?
—Una de les coses que no ens esperàvem era el motor de reacció. Resulta que és un invent del 1917 de Ramon Casanovas i Danés. El volia aplicar a l’aviació i als automòbils, però la Hispano Suiza li va encarregar que dissenyés una fàbrica nova per a fer totes les peces de forja i va deixar el motor de reacció aparcat. Malgrat tot, el va patentar. Uns amics francesos es van quedar uns plànols i quan els nazis van entrar a França se’n van apoderar. Més tard van fer servir una versió millorada del motor a les bombes volants, conegudes com a V1, que llançaven sobre Londres. El valor de Casanovas per l’aeronàutica és tan gran que la NASA li ha dedicat una sala al seu museu d’Alabama.
—I ara us dediqueu plenament a la difusió del llibre.
—Sí, el portem pertot arreu. L’hem presentat a Viena, Berlín, Milà… L’hem donat directament al Sant Pare al Vaticà. Per cert, ens va dir que sabia perfectament què passava a Catalunya. La biblioteca vaticana es va quedar les quatre versions. I ens van dir que obririen una secció dedicada exclusivament a cultura catalana. A París l’hem presentat acompanyats de membres del Ministeri de Cultura francès. A Londres l’hem lliurat al president de la Cambra dels Lords i també vam repartir-ne còpies a la Cambra dels Comuns i la British Library. A Madrid l’hem escampat per totes les ambaixades. La veritat és que Catalunya crea interès. Ni que sigui un gra de sorra, contribuïm a la internacionalització del procés.
—I com els arribeu a fer tots aquests contactes?
—De vegades aconsegueixes més coses des de la societat civil que no des de l’administració. Perquè l’administració molt sovint es troba constreta per unes altres qüestions. De totes maneres, cal reconèixer que les delegacions del govern ens han ajudat i acompanyat molt arreu.
