Any Joan Perucho, entre la literatura fantàstica i els traumes de la guerra

  • El periodista i escriptor Julià Guillamon n'és el comissari · Us oferim tres plecs de propostes per a esprémer-lo al màxim

VilaWeb
Montserrat Serra
07.02.2020 - 21:50
Actualització: 07.02.2020 - 21:53

L’Any Joan Perucho, que commemora el centenari del seu naixement (Barcelona, 1020-2003) tindrà el segell de Julià Guillamon, que n’és el comissari, qui més coneix l’obra i la vida de l’escriptor i és autor d’una biografia i d’un estudi sobre la seva literatura fantàstica. A més, ha estat l’impulsor, el pensador i l’ideòleg del programa, que ja va començar a treballar fa més d’un any. Sense Guillamon, potser no hi hagués hagut Any Perucho.

Serà un any ple d’imaginació però de factura discreta, perquè el pressupost de Cultura dóna per a poc, tot i que ha crescut una mica en relació amb l’any passat. Tal com ha explicat el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí-Murlà, la partida que aportarà la conselleria a l’Any Perucho serà de 75.000 euros, més que la partida de l’any passat per a l’Any Brossa, per exemple, que només arribava als 50.000 euros. Dit això, la consellera, discreta, tot i destacar el petit augment de la partida de Cultura en el nou pressupost que es negocia, ha reconegut que no era prou.

Centrant-nos en l’Any Joan Perucho, l’objectiu de Julià Guillamon és aconseguir fer créixer el nombre de lectors de l’autor de les Històries naturals, ara que sembla que hi ha una generació que el torna a llegir i el redescobreix. Això no passava als anys vuitanta, quan Guillamon va conèixer Perucho. Aleshores, en una època tan polititzada, un autor com ell, que no ho estava, no era ben vist.

‘El vaig conèixer quan jo era molt jove. Devia tenir vint o vint-i-un anys’, ha explicat Guillamon. ‘Vaig escriure un article sobre la seva literatura, un article llarg i pesat. Però en Perucho em va trucar i em va convidar a fer un cafè a casa seva. Allà vaig conèixer la seva dona, la Maria Lluïsa, i va ser una tarda increïble, en vaig sortir molt impressionat. D’entrada, perquè la primera cosa que em va dir en Perucho era que la Maria Lluïsa havia vist un fantasma al replà de la casa i em va portar a veure’l. En Perucho em va dir que ell no l’havia vist, perquè li feien por els fantasmes. I la casa que tenia era com d’escenografia teatral i en Perucho s’hi movia com si fos un actor. S’havia creat una personalitat fascinant. Deia paraules que només les deia ell. Per exemple, “trufat”. I tenia una gesticulació exagerada, fantàstica. Tot plegat em va fer veure visions. I a partir d’aquella primera visita tan divertida, va començar una amistat molt llarga.’

Continua Guillamon: ‘El vaig llegir molt i em va servir per a moltes coses, perquè en Perucho, tan curiós com era, t’obria moltes portes a temes tan diversos com el disseny gràfic (coneixia els grans dissenyadors dels anys seixanta), el món de l’art (tenia amistat amb Miró, Tàpies, Joan Pons i fins i tot amb Zush), li interessava el pop, la màgia, els vampirs… I amb ell, el món de la gastronomia era una aventura. Li encantava menjar, però era un anti-nouvelle cuisine.’

‘Una vegada vam anar plegats a Gandia, perquè formàvem part d’uns premis literaris. Però, de fet, el que realment era important d’aquell viatge eren dues coses que es va marcar de fer: anar a l’Albufera a menjar allipebre i anar a veure la casa de l’Azorín. Vam fer les dues coses. Després, va estar-se hores bevent aigua per fer baixar l’allipebre. I mentre conduïa el seu Chrysler, cantava cançons de la Rita Pavone. Tot això era una festa. En Perucho era una porta a tota manera de coneixement. I l’Any Perucho vol ser així: amb molt d’allipebre, amb música de la Rita Pavone, amb fantasmes i vampirs i l’Azorín.’

Julià Guillamon ha preparat una commemoració descentralitzada, amb actes i activitats en totes les localitats on Perucho va fer estada: el barri de Gràcia on va néixer; Madrid, on va fer els estudis per a ser jutge; la Granadella, Banyoles, Móra d’Ebre i Gandesa, on va exercir de jutge; i l’Albinyana. ‘Apel·les Fenosa li va fer conèixer Albinyana, al Penedès, i allà Perucho es va fer una casa. En va parlar molt, d’Albinyana, en llibres i en els seus articles, fins al punt que tothom associava aquest poble amb en Perucho. I aquest arrelament al territori que va tenir l’escriptor també volem que es reflecteixi en el programa d’activitats.’

El programa és format per petites exposicions, espectacles de petit format, reedicions dels seus llibres i un col·loqui acadèmic. També hi haurà alguna sorpresa, com l’edició d’un vi DO Terra Alta, amb motiu de l’Any Perucho. Diu Guillamon que això a Perucho li hauria fet il·lusió. També es faran dues rutes literàries, una per Barcelona i una altra per Albinyana.

Presentació de l’Any Perucho. D’esquerra a dreta: Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes; Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura; i Julià Guillamon, comissari de l’Any Joan Perucho.

Tres plecs de propostes de l’Any Joan Perucho

1.Vampirs! Les històries naturals de Joan Perucho
Del març del 2020 al febrer del 2021.
Exposició itinerant comissariada per Julià Guillamon. Una immersió en el món de Les històries naturals: la literatura fantàstica i d’aventures, el vampirisme, les guerres carlines i la guerra de 1936-1939 i el pop. L’exposició es podrà veure a Banyoles, on Perucho es va inspirar per crear l’ambient del naturalista que protagonitza la història, i en els seus escenaris principals: Barcelona, Gandesa, Morella i Berga. Cada seu incorporarà elements originals relacionats amb els diferents municipis que l’acullen.

Altres exposicions a destacar:
‘Vampiros en la biblioteca’. Del 27 de març al 28 de juny de 2020. Madrid, Biblioteca Nacional d’Espanya.

‘Joan Perucho i l’editorial Tàber’. Octubre 2020 – gener 2021. Biblioteca Jaume Fuster, Barcelona.

‘Josep Palau i Fabre, Joan Perucho, Picasso i Joan Miró’. Juliol – novembre 2020. Fundació Palau, Caldes d’Estrac.

‘Perucho i els seus amics’. 16 de novembre – 15 de desembre. Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya.

‘Joan Perucho & Enric Sió. El gholó, la botànica oculta i els joguets’. Museu del Joguet, Figueres.

2. Espectacles de petit format
‘El romanç de Les històries naturals. Escenes de la Primera Guerra Carlina i del temps dels vampirs’. A partir de la novel·la de Joan Perucho
Carles Belda, ara Onofre de Dip, ara Antoni de Montpalau, ara el General Cabrera, narrarà, sonarà l’acordió, llegirà i cantarà per fer-nos viatjar del Maestrat a Cerdanya, tot passant per Pratdip, Barcelona, Gandesa i Berga.

‘El mèdium. Xou de lectura dramatitzada dels poemes de Joan Perucho’
Amb l’actriu Laura Pau i el poeta Josep Pedrals.

‘Botànica oculta’
A partir del llibre homònim de Joan Perucho. Un espectacle adreçat al públic familiar. Una idea d’Enric Rovira i Arnau Colom.

‘Històries naturals’: musical basat en la novel·la de Joan Perucho
Lletra i direcció Miquel Agell.

‘Llibres infectats’
Una intervenció teatral de Marc Caellas i Esteban Feune de Colombi.

3. Reedicions de la seva obra
L’Any Joan Perucho va tenir un pòrtic, que va ser la reedició de la novel·la Les històries naturals (Edicions 62), el novembre del 2019. I aquest gener també s’ha presentat Joan Perucho i la literatura fantàstica de Julià Guillamon (Editorial Empúries). És una nova versió.

Julià Guillamon va escriure l’assaig Joan Perucho i la literatura fantàstica quan era molt jove, comptava vint anys, va ser la seva tesina d’estudiant de filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Però no va ser fins set anys després, el 1989, que aquesta obra es va publicar en llibre. Ara l’autor l’ha reescrit de cap i de nou, ampliant la idea més original que ja apareixia en la primera versió, però sense desenvolupar: fa un vincle entre la història que explica Les històries naturals, situada a la primera guerra carlina, i la guerra del 1936-39.

Explica Guillamon: ‘En Perucho es va deslliurar d’anar a la guerra perquè va agafar el tifus. Si hi hagués anat, l’haurien destinat a la batalla de l’Ebre. Després de la guerra, quan ja era jutge, el van destinar a Gandesa i allà va prendre consciència que s’hi hagués pogut quedar. La idea de la mort l’atrapa. Les històries naturals és una novel·la psicoanalítica. Se situa durant la primera guerra carlina, que és el mateix espai de la batalla de l’Ebre. És una novel·la que té alguna cosa d’exorcisme de la guerra civil. I ell fa una mena de paral·lelisme entre els carlins (republicans) i els liberals (franquistes). També hi ha el pas del temps. Quan parla de fantasmes, parla del pas del temps.

A més d’aquestes reedicions, també arribaran en edició de butxaca el Llibre de cavalleria i Les aventures del cavaller Kosmas (Edhasa en farà la traducció a l’espanyol); Comanegra publicarà Els homes invisibles, doble volum de proses breus que inclou les obres ‘Diana i la mar morta’ i ‘Cendres i diamants’, el 15 de febrer. I hi haurà una adaptació al còmic de la novel·la d’aventures medievals i fantàstiques Llibre de cavalleries, amb Toni Benages (dibuixos) i Julià Guillamon (guió), que publicarà l’editorial Empúries el març del 2020, entre més.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any