Per primera vegada des que va començar a despuntar en el món del jazz de la mà del contrabaixista Joan Chamorro, Andrea Motis publica un disc sota el seu únic nom. La trompetista i cantant, però, no es distancia del seu mentor ni del quintet amb què ha actuat i enregistrat àlbums els últims set anys, aquest inclòs. Chamorro és, a més, un dels productors d’‘Emotional Dance’, (Impulse! 2017), un disc en què Motis s’estrena en la composició. Ella en parla més com una ‘síntesi’ de la trajectòria d’aquest conjunt, dins del qual ha anat guanyant lideratge i ‘solidesa’ artística. És ‘la continuació d’una història’ que va iniciar sent una adolescent, una jove promesa que va frustrar més d’una oferta discogràfica i televisiva, explica a l’ACN, perquè aleshores només ‘tenia ganes d’aprendre música’.

Es presenta com el primer disc d’Andrea Motis, però l’artista explica amb modèstia que l’àlbum no representa un punt i a part en la seva carrera. ‘El disc porta el meu nom perquè soc jo la que ha signat amb la discogràfica, però realment és la continuació d’una història’, adverteix. En aquest sentit, reclama el seu protagonisme en els discos gravats i firmats prèviament amb el quintet compartit amb Joan Chamorro. ‘Musicalment, ja era el meu projecte’.

Amb els anys la cantant i trompetista ha anat guanyant pes dins de l’Andrea Motis i Joan Chamorro quintet, i ara se’n sent ‘líder’, cosa que agraeix en gran mesura a la confiança que li ha donat Chamorro, el seu descobridor artístic, mentor i amic personal. Avui sí, es veia preparada per assumir tot el protagonisme i firmar un disc amb el seu, i l’oferta de llançament internacional que li va arribar del segell Impulse! ha estat definitiva.

Motis havia tingut propostes en aquest sentit anteriorment, confessa. Però el seu entorn li va desaconsellar i ella mateixa tampoc ho veia clar. Poc temps després que Chamorro la convidés a emancipar-se de la Sant Andreu Jazz Band per formar quintet amb el pianista Ignasi Terraza, el batería Esteve Pi i el guitarrista Josep Traver, van rebre ofertes (parla en plural) de més d’un ‘talent show’ televisiu i també de discogràfiques ‘potents’. Propostes que la temptaven amb un disc en solitari o una prometedora aparició televisiva.

Motis les va declinar, explica, per centrar-se en ‘aprendre música’. ‘El Joan, els meus pares i jo mateixa no ho vèiem clar, ni crèiem que fos molt sa per a mi’, recorda. I afegeix que haver optat per ‘ser famosa’ quan encara no tenia clar què volia fer com a artista no hauria estat una bona opció.

Un moment emocionant
El nou disc és una culminació de tants anys de dedicació a la música, i essencialment un reflex de l’evolució viscuda dins del quintet de jazz. ‘Ha estat molt emocionant preparar aquest disc, un mostra de la línia ascendent del grup en aquests anys’. Transmetre aquesta emoció, aquesta alegria personal i del grup era una de les il·lusions d’Andrea Motis.

‘Emotional Dance’ és un disc eclèctic, però amb el ‘segell’ del quintet, en què Motis inclou versions de temes swing i estàndards de jazz, tres peces compostes per ella i dues personals versions en català: ‘La Gavina’ (Frederic Sirés) i ‘Louisiana o Els camps de cotó’ (d’Els Amics de les Arts, suggerida per la discogràfica).

L’estrena com a compositora és un dels atractius del disc. Motis no se’n amaga, i de fet apunta que l’interessa aquesta ‘nova direcció’ del conjunt. ‘M’agradaria que en el proper disc hi hagués més temes originals’, comenta, així com poder ‘jugar’ a fer-se seves cançons que li agraden, com ha fet ara amb ‘La gavina’. ‘No era obligatori, ho vaig fer per gust, em va agradar i estic contenta de poder aportar això’, diu la cantant sobre aquesta faceta, que suma a les seves dots com a vocalista i trompetista.

Andrea Motis se sent ‘una afortunada’. En primer lloc, per poder dedicar-se professionalment a allò que més li agrada, la música. I de poder fer-ho, a més, amb una ‘llibertat total’ a l’hora d’escollir la direcció de la seva carrera. Finalment, l’artista també posa en valor l’acompanyament musical i personal de què ha gaudit durant la seva formació i posteriorment. ‘Són músics extraordinaris però també gent encantadora’, subratlla, que han estat un ‘molt bon exemple’ en la orientació d’un talent que va despuntar tan jove en el món de la música.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]