Projecte Investigació Serentill és l’empresa que vol recuperar dues mines del Ripollès – a Queralbs i Toses- per extreure’n l’or que calculen que hi ha. Els seus responsables defensen que aquesta és una explotació viable, ja que volen aprofitar les carreteres i les galeries subterrànies que ja hi ha fruit de l’explotació minera del passat, quan s’extreia sobretot plata i plom. I asseguren que les tècniques que utilitzaran no generaran residus contaminants alhora que descarten afectacions a l’aigua subterrània perquè treballaran per sobre del nivell freàtic, un tema que preocupa especialment als alcaldes de la zona que ja han presentat al·legacions al projecte. El pla empresarial preveu una inversió de 65 MEUR i la creació de més de 100 llocs de treball, fet que comportarà, diuen, un important revulsiu econòmic a la zona. Per poder-ho tirar endavant, necessiten un permís de la Generalitat que encara no s’ha atorgat i que està pendent d’un informe de restauració ambiental de la zona. L’empresa espera tenir l’autorització a principis de l’any vinent i destinar uns 5 anys en la inspecció de la zona i l’extracció de mostres.

Al capdavant hi ha un empresari lleidatà, Josep Serentill, que ha incorporat un equip tècnic format per geòlegs i experts del sector per tirar endavant el projecte. Parteixen d’uns treballs d’investigació que ja va fer una empresa americana els anys 80 que parlava de més de 30 indicis d’or i que ara han decidit continuar.

La zona d’investigació preveu unes 230 quadrícules mineres –unes 70 hectàrees- als termes municipals de Toses, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Campelles i Pardines. L’empresa, però, preveu acotar la recerca d’or a sis punts estratègics que ja han seleccionat i que hauran d’examinar amb detall sobre el terreny en el moment en què obtinguin el permís de la direcció general d’Energia i Mines de la Generalitat. Tenen previst utilitzar un helicòpter per fer un mapa amb les zones on hi hagi major concentració i fer prospeccions a la zona.

Una inversió de 65 MEUR i més de 100 llocs de treball
El director tècnic, Santiago González, ha subratllat que se centraran sobretot amb dues mines abandonades, la de Zaragoza de Queralbs –que es va començar a explotar el 1894 per extreure plom i plata- i la d’Espinosa de Toses, que és on creuen que hi ha una major presència d’or i també d’altres metalls que es podran aprofitar durant l’extracció però de menys valor, com ara plata, zinc i plom. Segons els seus càlculs, perquè sigui viable haurien d’extreure 3 milions de tones de mineral durant un període d’entre 8 i 10 anys, amb la previsió de trobar entre 5 i 10 grams d’or per tona. Calculen que l’extracció anual seria d’unes 50.000 unces d’or per any. Si es té en compte que cada gram d’or actualment val uns 40 euros, preveuen que hi haurà suficient marge de benefici per fer-ho viable i assumir els 65 milions d’euros que calculen que necessitaran invertir. Entre les infraestructures necessàries hi ha una planta de tractament del mineral i les oficines.

De moment estan tirant de fons propis però necessiten trobar inversors que apostin pel projecte perquè sigui una realitat. I de moment, aquest tema no està tancat. Segons el pla empresarial, es crearan més de 100 llocs de treball, dels quals una tercera part requeriran estudis superiors, amb la idea de contractar gent de la zona. Seran operaris amb maquinària però també personal de laboratori on s’analitzaran les mostres.

L’impacte ambiental de l’activitat minera
Un dels aspectes que han subratllat durant la presentació que s’ha fet aquest dimecres a Queralbs ha estat que les tècniques que utilitzaran no generaran residus contaminants, basant-se amb la normativa europea vigent, on està totalment prohibit utilitzar productes com ara el cianur o mercuri altament contaminants. L’extracció del mineral es farà amb maquinària i es triturarà fins a obtenir el mineral en pols. Els metalls obtinguts es comercialitzaran de forma concentrada i els compradors interessats l’hauran de transformar i refinar per a usos com ara joieria o industrial, com ara joieria.

L’afectació de les aigües subterrànies és un tema que preocupa especialment al territori. Des de Projectes Investigació Serentill asseguren que es treballa sempre per sobre del nivell freàtic. En el cas de la mina de Zaragoza, defensen que l’aigua està “molt per sota” d’on preveuen fer les cates –que fan un diàmetre de 100 mm-, que seran a un màxim de 200 metres de profunditat des de la boca de la mina.

Pendents d’uns permisos per iniciar la investigació
L’empresa està tramitant el permís que li ha de donar la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat per poder començar la investigació i inspecció de la zona, que preveuen que els portarà entre 3 i 5 anys de feina. La Generalitat els ha requerit que presentin informació sobre la restauració ambiental de la zona on treballaran i l’empresa preveu fer-ho aquest mes, amb la idea de poder aconseguir l’autorització a principis de l’any vinent. La llei de mines estableix que l’empresa ha de reparar els danys ambientals ocasionats durant aquesta activitat.

Però no s’acaba aquí, perquè per poder fer sondeigs a la zona també caldran permisos anuals de la Generalitat i els Ajuntaments així com de particulars en el cas que hi hagi afectació a terrenys de particulars. “La llei de mines ja preveu uns mecanismes de control de que tot es faci bé”, ha afirmat el gerent, Pablo Campos.

Preocupació i escepticisme al territori
La Generalitat ha rebut un total d’onze al·legacions al projecte, entre les quals hi ha les que s’han tramitat des del Consell Comarcal del Ripollès que alerten de l’impacte a l’entorn natural. El conseller de Medi Ambient i alcalde de Planoles, Enric Gràcia, ha explicat a l’ACN que no veuen gens clar que aquest projecte pugui tirar endavant per la seva “complexitat” en la tramitació i per l’afectació al territori. Cal recordar que la zona on es vol fer l’extracció és d’interès natural i en alguns punts té una restricció molt alta atès que està a tocar o fins i tot forma part del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i de la Xarxa Natura 2000.

L’informe que ha emès la subdirecció general de Biodiversitat de Medi Natural aquest novembre ja estableix que “no es pot afectar el parc ni l’EIN Obagues del Rigard ni tampoc els hàbitats d’interès comunitari de dins i fora d’aquests espais”. És per això se’ls ha demanat més documentació a l’empresa per poder valorar l’impacte que tindrà aquesta activitat a l’entorn.

El president de la companyia, Josep Serentill, ha defensat que s’ajusten a la llei i que les administracions no trobaran motius legals per oposar-s’hi i s’ha mostrat obert a exposar-lo amb detall per dissipar els dubtes que hi pugui haver. “Treballem en conjunt i donem vida al poble però no per decret llei un alcalde ho pot prohibir”, ha manifestat. A dia d’avui no s’ha reunit amb cap batlle de la zona de forma oficial però afirma que els ha ofert d’assistir a la presentació del projecte aquest dimecres. No hi ha anat cap representant municipal de la comarca. Des del Consell Comarcal del Ripollès, però, asseguren que no han rebut cap invitació i que s’han assabentat de l’acte pels mitjans.

L’empresa té fins al 18 de desembre per presentar la documentació requerida.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]