Mig miler de persones homenatgen Oriol Junqueras a la UAB

  • El vice-president compleix avui quaranta-nou anys i porta gairebé mig any empresonat

VilaWeb
Redacció
11.04.2018 - 16:15
Actualització: 11.04.2018 - 16:45

El vice-president Oriol Junqueras compleix avui quaranta-nou anys. Porta gairebé mig any empresonat a Estremera per haver contribuït a organitzar el referèndum del primer d’octubre. Mig miler de persones han omplert l’auditori de la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona en un acte d’homenatge, després que ahir la facultat d’Economia i Empresa vetés l’ús de la sala de graus per a fer-lo.

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, ha afirmat que l’empresonament d’Oriol Junqueras ‘per fets inventats’ és una perversió i adverteix que si el referèndum del primer d’octubre va poder esdevenir una realitat va ser gràcies al vice-president: ‘És sobretot a ell a qui li hem d’agrair l’1-O’, ha dit.

La dirigent de l’ANC ha rememorat els primers anys universitaris de Junqueras a finals dels vuitanta a la Universitat de Barcelona, on es van conèixer. ‘És una persona que defensa la paraula i la pau’, ha afegit Paluzie. ‘L’Oriol és a la presó per organitzar un referèndum d’autodeterminació, era l’objectiu que ens movia quan estàvem a la universitat, i és ell qui ho ha fet realitat’, ha relatat.

Juntament amb Paluzie, el periodista Enric Calpena, el catedràtic Antoni Simon i Tarrés i l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté han estat els encarregats de recordar la figura de Junqueras a qui han definit com un personatge versàtil que va destacar com a estudiant, historiador, comunicador i polític. Entre els asssitents que han acudit a la cita hi havia nombrosos professors universitaris, el l’ex-vice-president de l’ANC, Agustí Alcoberro, dirigents polítics com els diputats d’ERC Ernest Maragall, David Rodríguez, Òscar Peris i Irene Fornós, o l’ex-diputat i membre del secretariat de la CUP Albert Botran. En un terreny més personal, també hi han assistit la seva dona i el seu pare.

Per la seva banda, l’historiador i professor de Junqueras, Antoni Simon, ha recodat la vesant acadèmica de Junqueras. ‘Era un estudiant brillant amb una memòria prodigiosa’, ha dit. Simon ha reconegut que inicialment no aprovava la forma de fer conferències del vice-president, ja que des del seu punt de vista era poc acadèmic. Amb el pas del temps, assegura, va acabar comprenent que era una persona molt estimada i que sabia arribar a la gent, el que indica que va acabar-lo convertint en ‘l’historiador del poble’.

Al seu torn, el periodista Enric Calpena, ha recordat les nombroses col·laboracions amb programes de ràdio i televisió, com ‘El Favorit’. A més, ha revelat que quan Junqueras va explicar-li que ERC li havia proposat ser eurodiputat va intentar-lo desdir. ‘Creia que ell podia contribuir a millorar el país d’altres maneres, com ara aprofitant la seva capacitat per explicar-se’, ha assenyalat.

El professor i historiador Josep Maria Solé i Sabaté, s’ha mostrat molt crític amb la Universitat Autònoma de Barcelona i ha lamentat la poca presència que ha tingut el rectorat per defensar Junqueras després que el deganat de la facultat d’Economia i Empresa es negués a cedir un espai per l’acte d’homenatge al vice-president. ‘La universitat per la qual hem lluitat ha de ser un espai de convivència i de crítica’, ha dit Solé i Sabaté, que ha assegurat que el món universitari s’està movent per reconèixer la figura del líder d’ERC. ‘Aquest és un espai de llibertat i no tothom té la insensibilitat acadèmica que han tingut els òrgans dirigents, entre ells els de la UAB’, ha criticat. L’historiador ha contraposat aquests fets amb l’acció de la universitat de Saint Andrews (Escòcia), que ha defensat la seva professora, Clara Ponsatí. ‘Fem el que podem malgrat les intimidacions i les amenaces que estem rebent’, ha expressat.

Un dels moments més emotius de l’acte ha estat quan Solé i Sabaté ha dedicat unes paraules al pare d’Oriol Junqueras, Artur Junqueras, que ha assistit a l’homenatge. L’auditori s’ha posat dempeus per aplaudir-lo i aquest s’ha mostrat visiblement emocionat. L’acte ha acabat amb crits de llibertat per als presos polítics.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any