Maragall farà una llista paritària entre representants d’ERC i independents

  • Un manifest signat per vuit experts en àmbits com l'educació o la cultura dona el tret de sortida a una plataforma per secundar la candidatura republicana a Barcelona

VilaWeb
Redacció
30.01.2019 - 21:29
Actualització: 30.01.2019 - 21:57

El candidat d’Esquerra Republicana a la batllia de Barcelona, Ernest Maragall, configurarà una llista electoral paritària entre representants de la formació i independents, que s’agruparan en una plataforma que secundarà la proposta republicana. Aquesta plataforma ha començat a caminar aquest dimecres amb la presentació d’un manifest que de moment han signat vuit experts de diversos àmbits, com l’educació, la cultura i l’urbanisme, entre els quals hi ha la guionista, directora i presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, i el cantant i productor de televisió Josep Maria Mainat. El manifest ‘Ernest Maragall, alcalde’, que dóna nom a la plataforma i en posa les bases, vol que Barcelona sigui la ‘capital de la llibertat i la democràcia’.

La plataforma ‘Ernest Maragall Alcalde + Barcelona‘ aglutinarà ciutadans independents, alguns dels quals ja estan participant en l’elaboració del programa de govern de la ciutat, i servirà per configurar la llista electoral. La iniciativa també suma la plataforma Catalunya Sí, en representació de la qual ha intervingut el president de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras, i BCN Ciutat Oberta, amb la gestora cultural i ara regidora Gemma Sendra a l’acte, que s’ha celebrat aquest dimecres a la tarda a la Sala Parés.

Maragall ha afirmat que ‘aquesta imatge que avui representem com a ciutadania s’abraçarà amb Esquerra Republicana per fer una candidatura compartida al 50% perquè sigui capaç d’expressar la barreja d’ambició, solvència, confiança i capacitat transformadora’. L’objectiu del candidat republicà és sumar el màxim de sensibilitats. ‘La Barcelona que vivim i que volem projectar és la de l’1-O i, potser encara més, la del 3-O, quan aquesta ciutat va respirar fort i va enviar un missatge de compromís amb la dignitat. Però també és la Barcelona del 15-M, del ‘Welcome Refugees’, la que va sortir contra la guerra de l’Iraq i la de les manifestacions antiglobalització’, ha recalcat Maragall.

Reclama ambició i bon govern

El manifest assegura que Barcelona ‘necessita, després d’anys d’indefinició i marxa lenta, tornar a tenir un projecte que faci que els seus ciutadans recuperin la il·lusió col·lectiva’. Els impulsors del document volen postular la ciutat com a ‘capital de la llibertat i la democràcia’ davant el creixement de l’extrema dreta i l’erosió de les democràcies i afirmen que toca tornar a pensar en gran i que torni l’ambició en el que consideren el ‘moment polític més transcendent de les darreres dècades’ i quan Barcelona ‘pot ser la clau de tot’.

També situen l’educació i la cultura com dos dels eixos prioritaris i assenyalen que cal ‘bon govern i feina ben feta’ per donar resposta a les necessitats diàries, com l’accés a l’habitatge, que els joves puguin viure dignament a la ciutat o mostrar que la convivència enriquida per la diversitat és compatible amb la seguretat.

Els signants del manifest defensen que Maragall és l”únic candidat capaç de bastir un equip amb aquest nivell d’ambició’ i asseguren que sabrà unir tots els que volen ‘defensar els drets civils enfront tant de l’extrema dreta i els seus còmplices com del bloc del 155’.

Els vuit signants del manifest són l’economista i gestor públic Miquel Puig, que en la intervenció a l’acte ha afirmat que ‘una ciutat de primera no pot tenir treballadors de tercera’; l’expert en educació i universitats Eduard Vallory, que ha subratllat que Barcelona ha de ser ‘bandera de la transformació educativa que Europa necessita’; l’ex-director de Recerca de la Generalitat Francesc Subirada, que ha assenyalat que la ciutat ha de ser ‘una de les grans metròpolis del coneixement del segle XXI’; la compositora i música Carla Gordo, que ha demanat que els joves puguin ‘construir el seu propi criteri’; la urbanista Maria Sisternas, que ha parlat de l”enorme repte’ en habitatge; la periodista especialitzada en comunicació pel desenvolupament Omaira Beltrán, que ha reivindicat la riquesa cultural; la cineasta Isona Passola, que ha postulat la cultura per connectar la diversitat i com a ascensor social i i el productor Josep Maria Mainat, que ha assegurat que amb Ernest Maragall Barcelona tornarà a pensar en gran.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any