ACN Barcelona.-El Convent dels Àngels del MACBA acull l’exposició ‘No tinc por de cap mal’ del veneçolà resident a Barcelona José Antonio Hernández-Díez (Caracas, 1964) i comissariada per Latitudes (Max Andrews i Mariana Cánepa Luna). Aquesta és la primera mostra monogràfica en una institució barcelonina de l’artista i recupera els seus primers treballs experimentals amb vídeo i altres obres primerenques de finals dels 80 i principis dels 90 i els posa en diàleg amb una nova peça anomenada ‘Filamentos’. En declaracions a l’ACN, Hernández-Díez ha assenyalat que li interessa “l’ús de la tecnologia quotidiana, el dia a dia, res d’utopies sinó una cosa més personal”. La mostra la conformen instal·lacions experimentals articulades algunes d’elles entorn de la mort, la consciència i la resurrecció.

Hernández-Diez ha admès que avui no tornaria a fer aquestes instal·lacions. “Són les meves primeres obres i jo ni dibuixava ni pintava, sinó que vaig entrar directament amb el vídeo perquè estudiava cine i fotografia. Em sentia còmode amb els aparells i les màquines”. L’artista ha reconegut que se li ha fet estrany després de més de 20 anys retrobar-se amb aquest material. “Ho estic gaudint, però les afrontaria d’una altra forma”. Ha admès també que les obres li transmeten “enyorança i felicitat per haver-les recreat”. Ha destacat que al seu moment es va plantejar fer les obres com si fos un encàrrec. “Com si una companyia científica o el vaticà m’encarregués una nova iconografia per salvar la fe”. De fet, aquesta mostra proclama el que l’artista va qualificar de ‘nova iconografia cristiana’ en la seva primera exposició monogràfica a la Sala RG de Caracas el 1991, a través de treballs sobre la mort, la consciència i la resurrecció. Algunes d’aquestes obres s’inspiren en fonts com la literatura de terror i del romanticisme, l’il·lusionisme i els efectes especials com es pot apreciar a ‘Annabel Lee’, un diorama que representa un tall transversal d’una tomba que mostra sota terra un vídeo d’una noia en transit convulsiu. El MACBA ha recalcat que aquesta peça, junt a ‘Houdini’, anuncia temes molt presents en l’obra d’Hernández-Díez com per exemple “la relació entre superstició i ortodòxia, entre anatomia i tecnologia, entre simbolisme sagrat i el lloc transgressor que ocupen els nens i els animals en la consciència devocional”. Algunes obres de la mostra no s’havien vist des que es van presentar per primera vegada a la mostra ‘San Guinefort y otras devociones’ de l’any 91 a la Sala RG de Caracas i va constituir, com ha recalcat el MACBA, una autèntica fita. L’artista ha ressaltat que les obres formen part del principi de la seva carrera, però n’hi ha una feta per l’ocasió de l’any 2016. El nom de la instal·lació, que es divideix en diverses peces, és ‘Filamentos’, una sèrie que comprèn un estudi iconogràfic de filaments de bombetes. Hernández-Díez ja no treballa amb vídeos com als seus inicis, però ha indicat que les idees són les mateixes: “M’interessa l’ús de la tecnologia quotidiana, el dia a dia, res d’utopies sinó una cosa més personal”.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]