ACN Barcelona.-El cineasta Costa-Gavras ha recollit aquest dilluns el 29è Premi Internacional Catalunya, un reconeixement a la seva mirada crítica i al compromís social i polític del seu cinema. Al seu entendre, “l’única sortida” per a l’absència de voluntat, la resignació i la indiferència dels dirigents polítics europeus és la revolta i l’amotinament, que ell ha definit com “l’excepció cultural”. En aquest sentit, ha rebutjat tractar la cultura com una mercaderia i s’ha mostrat contrari a l’acord de lliure comerç, que conduiria grans empreses com Netflix, Amazon o Google a tenir “llibertat absoluta” per controlar la producció i distribució d’obres audiovisuals dels països europeus amb l’objectiu d’imposar les seves creences culturals. El cineasta ha revelat que el 23-F va impedir-li rodar ‘Missing’ a Barcelona i va acabar fent-se a Mèxic.

El cineasta ha rebut el guardó ‘La clau i la lletra’ d’Antoni Tàpies –un artista que ha assegurat que admira- de la mà del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. En el discurs posterior a rebre el premi, Costa-Gavras repassat la seva trajectòria, marcada per uns inicis humils. “La condició modesta de la meva família i del meu país no deixava cap possibilitat d’esperança a la meva ambició. Però el desig es va convertir ràpidament en una necessitat d’explicar el món, la societat que jo descobria, i les imatges que permetia mostrar el cinema eren el millor mitjà”, ha precisat. Així, ha recordat que França li va oferir la possibilitat “d’arribar allà on semblava impossible”.Europa, però, considera que és una realitat històrica nascuda fa uns tres mil anys de la “passió d’un poble mediterrani per la cultura i la creació” però capaç també de “perpetrar el pitjor”. “Era hora d’aturar les massacres, els genocidis, els holocausts. Una unitat europea, en una adequació d’ambicions, de sensibilitats, de l’humanisme que determina la nostra singularitat, era somiada”, ha afegit.La història de la Unió Europea, però, afirma que ha crescut “malament, alletada per un esperit mercantil, de diners i d’economia”. “I els somnis, els nostres somnis, han esdevingut errors”, ha asseverat. En aquest sentit, ha recordat que el cinema –”com totes les arts”- no pot existir, crear i florir si no és en llibertat i ha insistit que les obres “de l’esperit” no són béns com la resta. Per això, els cineastes de tots els països europeus s’ha mobilitzat i han alguns dirigents afirma que han acabat entenent que la “catàstrofe” estava en marxa. “L’excepció cultural ha guanyat moltes batalles, però la guerra continua. Els nostres predadors busquen noves armes. Nosaltres els esperem”, ha declarat.Finalment, en una part final del discurs en català, ha agraït al president, al jurat i al país que se li hagi atorgat el premi que li atorga “molts ànims” per continuar fent les pel·lícules que li agrada fer.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]