30.03.2017 - 14:41
La magistrada del cas Palau reprèn la cap de comptabilitat per la seva falta de memòria
BARCELONA, 30 (EUROPA PRESS)
Els auditors de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música els anys 2000 i 2008 van validar els seus comptes en no constatar cap irregularitat sense detectar, tal com afirma la Fiscalia, l’existència de xecs al portador per valors milionaris que es cobraven en finestreta ni un circuit paral·lel de factures que en realitat eren despeses personals.
A la seva declaració com a testimoni, un responsable de les auditories del Palau, Antoni Gracia, ha explicat que mai van detectar irregularitats durant els anys que van realitzar les auditories i ha concretat que els pagaments de la Fundació a l’Associació Orfeó Català es feia per transferència i que “les dades eren coincidents i no hi havia incidències”.
Davant aquesta resposta, el fiscal Emilio Sánchez Ulled ha insistit a preguntar-li si no van detectar que en aquests anys es van arribar a girar set milions d’euros en xecs al portador que es van cobrar en finestreta amb destinació a l’Associació, al que el testimoni ha dit que no.
Sobre el fet que l’entitat emissora dels pagaments (Fundació) i la receptora (Associació) tinguessin els mateixos responsables, i si això va fer que tinguessin una “especial tenacitat en la seva activitat auditora”, Gracia s’ha limitat a justificar que comprovaven que hi hagués rebut però que l’Associació no era auditada.
Respecte a factures per un total de 900.000 euros a empreses de bustiada com New Letter i Letter Graphic –que el fiscal creu que van ser factures de treballs per a CDC girades al Palau–, ha explicat de forma general que s’analitzava un mostreig de factures i que van fer comprovacions de si la factura era d’un tercer i si el proveïdor la confirmava.
El fiscal ha insistit en aquest punt preguntant-li si no els van aixecar sospites aquestes factures d’empreses de bustiada amb muntants amb els quals “es podria enviar una carta a cada habitant del planeta”, i el testimoni ha insistit que van comprovar que existia la factura però no si el treball es va realitzar.
En la mateixa línia ha declarat Roger Margarit, que va ser qui va auditar in situ el Palau, que ha assegurat que no van descobrir irregularitats ni en els pagaments en efectiu ni en les factures, la qual cosa ha motivat que el fiscal, al final de la seva intervenció li hagi preguntat si hi ha algun motiu extern perquè “les auditories fluïssin en una llera tan amistosa”.
BONUS MILIONARIS
Roger Margarit ha justificat que es permetés que Fèlix Millet i Jordi Montull s’autoadjudicaran un bonus d’un milió d’euros perquè Gemma Montull els va presentar la suposada clàusula estatutària que ho permetia i va veure el llibre d’actes que ho incloïa.
Ha indicat que ho va sustentar una carta del secretari del Patronat, Raimon Bergós –acusat en la causa i que va dir que Millet el va enganyar en aquest punt–, que es va incorporar a l’auditoria un mes després que els treballs acabessin.
“La impressió que record és de tenir dubtes de la vigència d’aquest precepte. Com van sorgir dubtes, la manera de sortir-nos va ser demanar una confirmació del secretari del Patronat conforme a que estaven vigent i de fet així va ser”, ha argumentat.
CAP DE COMPTABILITAT
Rosalía Inglés, que va ser cap de comptabilitat del Palau des del 1988 fins al 2009 ha assegurat que no recordava que es fessin pagaments a l’Associació amb xecs al portador per elevats imports, ni que s’enviessin els conserges a cobrar-los, així com tampoc el gir de factures molt elevades sense justificació.
Algunes de les seves respostes en preguntar-li el fiscal per irregularitats comptables del Palau han estat: ‘”Podria ser que se’m passés per alt”, “tampoc era jo molt responsable”, “no ho recordo” i “no em consta”.
Davant les seves respostes, la magistrada del judici Montserrat Mengis ha pres la paraula per preguntar-li si no recordava de res o no volia acordar-se, recordant-li que com a testimoni estava obligada francament, al que Inglés ha respost: “Ja m’agradaria a mi acordar-me, però no m’acordo”.
