Amnistia denuncia que a Espanya es continua violant el dret a l’habitatge

La directora adjunta d’Amnistia Internacional Espanya, Eva Suárez-Llanos, ha afirmat que “la crisi del dret de l’habitatge no s’ha acabat a Espanya” i afegeix que no només no s’han adoptat mesures per protegir més persones, sinó que “en ocasions se les ha conduït a un parany d’habitatge insegur, oblidant que es tracta d’un dret humà, i no pas d’un bé d’inversió”. “Això queda reflectit en el fet que ni tan sols és un dret protegit amb les màximes garanties en la Constitució espanyola”, ha etzibat Suárez-Llanos.

L’ONG assenyala que deu anys després “la crisi segueix estant envoltada d’obscurantisme” i detalla que no existeixen dades desagregades sobre els 34.193 desnonaments per impagament de lloguer que es van produir el 2016 i ni tan sols es distingeix entre locals comercials i habitatges. “És imprescindible conèixer la veritable situació que existeix a Espanya sobre el dret a l’habitatge”, ha reclamat directora adjunta d’Amnistia Internacional Espanya.

Amnistia Internacional lamenta que en la Llei d’Enjudiciament Civil no existeixi una obligació perquè els jutges analitzin la proporcionalitat d’un desnonament i n’estudiïn cas per cas les circumstàncies personals. Tampoc no es tenen en compte, segons subratllat, les desigualtats de gènere, “fet que provoca més discriminació cap a les dones ja que són les qui constitueixen una part desproporcionadament alta de les persones amb treballs a temps parcial, solen estar en el tram inferior de la bretxa salarial i sovint assumeixen la cura d’altres persones a casa”, apunta l’ONG.

Del total de desnonaments que van tenir lloc el 2016, la demarcació de Barcelona i la província de Madrid n’acumulen el 34%, amb 6.710 i 4.760 desallotjaments per impagament de lloguer respectivament, segons recorda l’ONG.

Amnistia Internacional denuncia que, tot i que s’han fet “passes positives” sobre el dret a l’habitatge, els protocols que existeixen entre els serveis socials i les autoritats judicials per fer front als desallotjaments no sempre es compleixen. Com a conseqüència d’això, segons assegura, no es garanteix una resposta “efectiva” i un allotjament alternatiu a les persones en risc d’exclusió social quan existeix una demanda de desallotjament, especialment quan afecta menors, persones amb discapacitat o problemes de salut mental o persones d’edat avançada.

Per això, l’ONG reclama que Catalunya millori la coordinació dels serveis socials, d’habitatge i de víctimes de violència de gènere, i que asseguri l’aplicació efectiva dels protocols i també demana al govern espanyol que garanteixi que el marc jurídic que regula el procediment de desallotjament incorpori “salvaguardes” adequades, inclosa una prova de proporcionalitat, a més d’adoptar un protocol marc en relació amb els desallotjaments que inclogui mesures per garantir la coordinació entre tribunals i autoritats municipals per proporcionar habitatges alternatius adequats a les persones amb recursos limitats. Alhora li reclama que presenti un projecte de llei sobre el dret a l’habitatge basat en les normes internacionals de drets humans i treballi en coordinació amb les comunitats autònomes per destinar més recursos a ampliar el parc d’habitatge social.