Amb la negociació al límit, Junts decidirà avui si Borràs presideix el parlament

  • La falta d’un acord estratègic per a la legislatura afegeix tensió a les converses

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
10.03.2021 - 20:35
Actualització: 10.03.2021 - 23:22

La direcció de Junts per Catalunya aclarirà aquest matí si Laura Borràs és la seva proposta per a presidir el parlament o no. Mentre continuen les negociacions per a arribar a un acord estratègic de legislatura, la direcció de Junts farà públic si vol que Borràs presideixi la cambra o, en canvi, vol que esdevingui la vice-presidenta del govern de Pere Aragonès en cas que tanquin un acord sobre l’executiu, segons fonts de Junts. El partit de Carles Puigdemont mourà fitxa en un moment en què les converses entre ERC, Junts i la CUP no avancen amb la rapidesa que voldrien les tres forces i després de veure com la CUP acusava Junts de portar la situació “al límit”, sense haver proposat en les negociacions cap nom per presidir la cambra, mentre que la CUP ha posat sobre la taula el de Pau Juvillà. La CUP insisteix que està disposada a presidir el parlament per a plantar cara a Vox i preservar la sobirania de la cambra de les ingerències del Tribunal Constitucional. Però aquest és un lloc que Junts ha reivindicat des del principi atesos els resultats electorals, encara que la decisió de Borràs es faci esperar. Fonts de Junts recordaven que, fa tres anys, ERC va comunicar el dia abans de la constitució de la mesa que el seu candidat per a presidir el parlament era Roger Torrent, perquè l’acord no incloïa el nom: la tria corresponia als republicans.

La lentitud de les converses ha fet que, dins de Junts, se senti amb més força un avís que dirigents del partit repeteixen des de després de les eleccions. I és que sense un acord estratègic per al mandat i sense una mesa amb majoria independentista que defensi la sobirania del parlament, Junts podria quedar-se a l’oposició i no entrar al govern. La falta d’aquest acord és el que ha complicat la decisió de Borràs, amb la incògnita afegida de quin marge de maniobra polític li pot donar la seva causa oberta al Tribunal Suprem, que hauria de traspassar-se ara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En vista d’una possible inhabilitació, Borràs podria perdre l’escó sense sentència ferma si es repeteix la situació que ja va viure Quim Torra i, com va passar llavors, la mesa no desobeeix. A més, el reglament del parlament estableix que quan s’obre judici oral a un diputat amb una acusació de “corrupció”, la mesa n’ha d’acordar “la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata”. Els matisos entre les forces independentistes sobre la consideració de causa política (o no) de la investigació de Borràs ja van aflorar durant la campanya electoral, a cavall de la necessitat d’ERC i la CUP de distanciar-se de qualsevol cas de corrupció i la denúncia de Junts que Borràs és objecte d’una persecució política. El Suprem espanyol investiga Borràs per presumptes irregularitats econòmiques en la concessió de diversos contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, que podrien significar quinze anys de presó per prevaricació, frau a l’administració, malversació i falsedat.

El nom de Borràs no és pas l’únic de Junts que ha sonat per a ocupar la presidència de la cambra, que tot apunta que podria ser per a una dona. També ha sortit a les travesses el de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, tot i que segons diverses fonts té poques opcions, i el de Gemma Geis, fins ara portaveu parlamentària. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Puigdemont deia que és Borràs qui ha de valorar si vol ocupar la presidència de la cambra: “Seria fantàstic que una dona presidís el Parlament i encara més que fos de Junts. És Borràs qui ha de decidir què vol fer”.

En cas que Borràs fes el pas per a presidir el parlament, fonts de Junts indiquen que Elsa Artadi podria ser la vice-presidenta, tot i que ella ha insistit fins ara que el seu lloc és a l’Ajuntament de Barcelona. Abans de tot això, tanmateix, les forces independentistes haurien de tancar un acord, i el ball de noms s’encavalca amb la constatació que el pacte no s’ha tancat i, al mateix temps, mantenen la porta oberta a passar a l’oposició.

L’última reunió d’ERC, JxCat i la CUP es va tornar a tancar amb discrepàncies i sense cap nom sobre la taula per part de Junts. En aquest context, la CUP va acusar Junts de voler “portar la situació al límit”, quan la majoria independentista és clau per garantir que la socialista Eva Granados no esdevingui la nova presidenta de la cambra. Ho va assenyalar així Eulàlia Reguant en declaracions a TV3.  En un comunicat, Junts va explicar que consideraven que havien d’acordar primer “les bases d’actuació i coordinació entre les forces independentistes” i després debatre l’elecció dels membres de la mesa. Junts va dir que triarien qui proposaven per presidir el parlament amb “procediments de validació interna del partit” i va demanar temps per a aplicar-los.

La falta d’un acord estratègic ha complicat la composició de la mesa i, de retruc, la formació del futur govern, perquè totes dues coses van lligades, i amenaça de repetir-se una situació com la que van viure ERC i Junts per Catalunya fa tres anys, quan van arribar a la constitució del parlament amb un acord embastat sobre qui havia d’assumir la presidència del parlament i de la Generalitat sense acordar com es faria la investidura de Puigdemont ni un projecte tancat per a legislatura.

La CUP reunia avui la Coordinadora Oberta Parlamentària per a acordar internament un marc polític d’actuació, amb marge de maniobra per a adaptar-se a l’evolució de les converses, segons fonts del partit. En un comunicat, la CUP  també expressava la seva preocupació per la “poca concreció” d’ERC i Junts per a les propostes que creuen urgents (com ara la moratòria per a les bales de foam, que els antiavalots no intervinguin en desnonaments i la Generalitat no es personi contra activistes independentistes i dels moviments socials) i les iniciatives que defensen per al mandat. En aquesta carpeta hi ha el pla de rescat social, amb una renda bàsica universal, el reforçament dels serveis públics i l’exercici del dret d’autodeterminació.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any