Albert Serra no és al·lucinogen, és al·lucinogeni

VilaWeb
Joan Burdeus
23.02.2017 - 02:00

Núvol presenta un nou e-book de Núvol, Diari de Kassel, d’Albert Serra, que recull una sèrie de cròniques publicades pel director al suplement Culturas de La Vanguardia l’any 2012. Aquest nou llibre digital forma part de la nova programació estable de la Biblioteca del Núvol, que oferirà un títol cada mes als subscriptors. Us podeu subscriure a partir de dimarts 14 de febrer a través de Verkami.

Albert Serra | Foto: Pere Virgili

Entre el juny i el setembre del 2012, Albert Serra va ser escollit per participar a la documenta, una de les cites d’art contemporani més importants del món, que se celebra cada 5 anys a la localitat alemanya de Kassel. Fidel a la seva vocació disruptiva, les cròniques del director sobre aquesta estada releguen els fets a un pla merament anecdòtic i posen el focus en l’experiència estètica de la peça que Serra va haver de realitzar per al certamen o, més concretament, en el seu procés d’elaboració. El resultat és un compendi de reflexions sobre l’art i la creació que, seguint la millor tradició surrealista, es delecten en la lliure associació d’idees i sentits. El fil conductor més fiable de tot plegat és el personatge que, probablement, més fascina al cineasta banyolí: ell mateix i la seva mirada.

Des d’Honor de Cavalleria fins a La mort de Louis XIV, les pel·lícules de Serra parteixen de reinterpretacions radicals d’obres literàries. En canvi, per tal de satisfer l’encàrrec de la documenta, el director va decidir capgirar el mètode i fer una adaptació estrictament literal dels textos escollits: Converses amb Goethe, de J.P. Eckermann, Les converses privades de Hitler, i fragments d’entrevistes al cineasta alemany Rainer Werner Fassbinder. Així, Els tres porquets, el títol de la pel·lícula, van ser Goethe, Hitler, i Fassbinder, interpretats per actors no professionals que reproduïen al peu de la lletra els passatges seleccionats. El rodatge va durar uns 100 dies i el resultat final va ser una projecció contínua de més de 100 hores, de la qual no en queda cap certificat material. Es tractava de crear imatges “autònomes, ningú les controla, ningú les comercialitza, i molt poca gent les gaudeix. Però existeixen, estan fetes amb alegria, pagades amb plaer. I després desapareixen […] Viuen la seva vida, immoral per alguns, ja que són luxe pur, no serveixen per a res i són cares … Són independents.”

Podeu llegir l’article complet ací.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any