Diferents ajuntaments de la Franja de Ponent han aprovat als respectius plens municipals declarar que el català és la llengua d’ús predominant en aquestes localitats. El darrer en fer-ho va ser aquest dijous l’Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca), el qual se suma d’aquesta manera a altres vuit consistoris franjolins que ja han comunicat al govern d’Aragó que el català és la llengua d’ús majoritari en aquestes poblacions. Es tracta d’una mesura prevista en la Llei de Llengües d’Aragó, que insta els ajuntaments a traslladar aquesta informació al govern aragonès per tal que aquest la tingui en compte per a l’elaboració del mapa lingüístic de la comunitat, de la mateixa manera que ho hauran de fer els consistoris de les localitats on es parla aragonès. La batllessa de Mequinensa, Magda Godia, ha remarcat que ‘només es tracta de normalitzar una situació per dir que nosaltres parlem català’, amb l’objectiu que el govern pugui elaborar el mapa lingüístic amb les diferents llengües que es parlen històricament a Aragó.

El Ple de l’Ajuntament de Mequinensa, on el PSOE compta amb majoria absoluta, va aprovar ahir declarar el català com a llengua d’ús predominant al municipi. Es tracta d’una mesura prevista en la Llei de Llengües d’Aragó que ha de servir al govern aragonès per elaborar el mapa lingüístic de la comunitat, que inclogui els territoris on es parla català i aragonès, segons ha remarcat la batllessa de Mequinensa. Magda Godia ha deixat clar que no es tracta de cap mesura ‘reivindicativa’ sinó per ‘normalitzar una situació’, després que l’actual govern d’Aragó eliminés la denominació de Lapao i Lapapyp per a les llengües catalana i aragonesa que es parlen històricament en algunes zones. En aquest sentit, Godia ha explicat que ‘no hi ha un límit de temps’ perquè els ajuntaments comuniquin la seva realitat lingüística a l’executiu aragonès.

A més de Mequinensa, altres vuit localitats de la Franja de Ponent han comunicat al govern d’Aragó que el català és la llengua predominant en els respectius pobles. És el cas de Tamarit de Llitera, Albelda, Vencilló, Montanui, Tolva, Bonansa, Areny de Noguera i Sopeira. A partir d’ara altres localitats franjolines també hauran de fer el mateix per dir que el català és la llengua que majoritàriament es parla a les respectives poblacions, de la mateixa manera que l’aragonès en altres territoris de la comunitat.

Cal recordar que la població del Baix Cinca ja va ser l’escenari l’any 1984 de l’anomenada Declaració de Mequinensa que van signar una vintena de batlles de pobles catalanoparlants de la Franja de Ponent per reclamar el reconeixement de la realitat lingüística d’aquest territori en l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, l’ensenyament del català a l’escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d’Aragó. Arran d’aquella declaració es va aconseguir portar el català com a assignatura a les escoles de la Franja el curs 1985-1986.

Així mateix, el juny del 2013 una trentena de batlles de la Franja van subscriure un altre manifest, que s’ha conegut com a ‘Nova Declaració de Mequinensa’, en aquell cas per exigir la derogació de la Llei de Llengües d’Aragó, aprovada pel govern del PP –amb el suport del PAR- i que passava a anomenar llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (Lapao) al català parlat a la Franja de Ponent. El document també reclamava la continuïtat de l’ensenyament del català al territori. Al gener d’aquest any, el govern del PSOE –amb els vots favorables també de Podemos, CHA i IU- va acordar deixar sense efecte les denominacions de Lapao i Lapapyp, retornant així els noms de català i aragonès, respectivament, a les llengües minoritàries que es parlen a Aragó.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]