Així eren les preguntes dels tretze referèndums d’independència fets aquests darrers vint-i-cinc anys

  • Us oferim la llista de les qüestions presentades als votants en els referèndums que s'han fet des del 1990

VilaWeb
Redacció
08.06.2017 - 22:00
Actualització: 09.06.2017 - 00:11

‘La qüestió ha de ser clara; no ha d’induir a l’error; no ha de suggerir una resposta; els electors han de ser informats dels efectes de la consulta; i els votants han de poder respondre a la pregunta feta únicament amb un sí, un no o un vot en blanc.’ Aquest extracte correspon al Codi de bones pràctiques sobre referèndums elaborat per la Comissió de Venècia i que el govern català ha de tenir en compte per a la qüestió que anunciarà avui.

En els tretze referèndums fets aquests darrers vint-i-tres anys els electors han hagut de votar sí o no, tal com marca la comissió. Només en el cas de Puerto Rico, els qui votaven que no, en acabat, havien de triar entre tres opcions. En aquest cas, doncs, no hi havia dues respostes possibles, sinó quatre.

Aquestes són les preguntes que s’han fet en els darrers referèndums i les opcions que s’hi presentaven:

—Eslovènia (1990): La república d’Eslovènia hauria d’esdevenir un estat independent i sobirà? Les respostes possibles eren sí o no.

—Geòrgia (1991): Doneu suport a la restauració de la independència de Geòrgia, d’acord amb l’Acta de Declaració de la Independència de Geòrgia del 26 de maig de 1918? Les respostes possibles eren sí o no. (Geòrgia, com més estats de l’ex-Unió Soviètica que havien estat independents a principi de segle, va enfocar la independència com una restauració de la situació anterior.)

—Croàcia (1991). Al referèndum de Croàcia no hi va haver pregunta. Els ciutadans simplement ficaven a l’urna una butlleta de color verd si volien la independència i de color vermell si hi eren contraris.

—Estònia (1991): Voleu la restauració de la sobirania de l’estat i la independència de la República d’Estònia? Les respostes possibles eren sí o no.

—Letònia (1991): Doneu suport a l’estatitat democràtica i independent de la República de Letònia? Les respostes possibles eren sí o no.

—Lituània (1991): Sou favorable a la idea que l’estat lituà hauria de ser una república democràtica independent? Les respostes possibles eren sí o no.

—Ucraïna (1991): Doneu suport a la declaració d’independència ucraïnesa? Les respostes possibles eren sí o no.

—Quebec (1995): Esteu d’acord que el Quebec hauria d’esdevenir sobirà després d’haver fet una oferta formal al Canadà per una nova associació econòmica i política dins el termes de la llei respectant el futur del Quebec i de l’acord signat el 12 de juny de 1995? Les respostes possibles eren sí o no.

—Timor Oriental (1999): Accepteu l’autonomia especial proposada per a Timor Oriental dins l’estat unitari de la República d’Indonèsia? o Rebutgeu l’autonomia especial proposada per a Timor Oriental, cosa que comporta la separació de Timor Oriental d’Indonèsia? Els votants havien d’introduir l’una butlleta o l’altra a l’urna per expressar la seva opinió.

—Montenegro (2006): Voleu que la República de Montenegro sigui un estat independent amb ple reconeixement legal i internacional? Les respostes possibles eren sí o no.

—Sudan del Sud (2011): La butlleta tenia dues opcions: unitat o secessió.

—Puerto Rico (2012): Esteu d’acord a mantenir la condició política territorial actual? Les respostes possibles eren sí o no. Posteriorment, calia triar entre estatitat, estat lliure associat sobirà o independència

—Escòcia (2014): Escòcia ha de ser un país independent? Les respostes possibles eren sí o no.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any