Agustí Carles: ‘La declaració d’independència no es va votar dins el ple perquè seguia el dret internacional. Tot ha estat estudiat’

  • Entrevista a l'advocat, membre de Drets i Constituïm i assessor jurídic de Carme Forcadell i el govern

VilaWeb
Andreu Barnils
18.10.2017 - 22:00
Actualització: 19.10.2017 - 18:23

Agustí Carles és advocat, membre de Drets i de Constituïm. Té despatx a Barcelona. I ara també és un dels assessors dels equips jurídics de Carme Forcadell, Carles Puigdemont i el govern català. Però diu que en aquesta entrevista parla en nom propi i no pas de ningú més. Carles és de l’opinió que la declaració d’independència de Carles Puigdemont es va fer com tocava. És a dir, fora del ple i sense votació. En aquesta entrevista explica el perquè.

Agustí Carles, qui és?
—Sóc advocat. Formo part del col·lectiu Drets i de Constituïm, que vam fer proposta de constitució. Per la meva feina, sóc un dels assessors de Carme Forcadell, del president Puigdemont i del govern català. L’advocat de Forcadell és Van der Eyne, que és penalista. I necessitava ajuda de constitucionalistes, com jo. Però jo parlo en nom meu, no de ningú més.

Dieu que la declaració d’independència es va fer ben feta i seguint la llei internacional. Per exemple, no s’havia de fer al ple, ni votar-la.
—Ni la constitució ni l’estatut no ens dirà com es fa una declaració d’independència. Lògicament, no ho preveuen. On s’ha d’anar a buscar com fer una declaració? A la llei internacional. Què ens diu el dret internacional? Doncs el dictamen del Tribunal de l’Haia de l’any 2010 sobre Kossovo en parla. I el tribunal afirma, diu i aconsella que la independència de Kossovo de Sèrbia va ser correcta perquè les independències no les ha de declarar un parlament de l’estat matriu. I el Parlament de Catalunya, tingui la història que tingui, actualment depèn de la constitució espanyola. Agradi o no, és un parlament autonòmic. I des d’aquest parlament no es pot trencar la legalitat de l’estat matriu. Les declaracions les han de fer els representants del poble. I això es va fer. Observeu que la declaració la van signar com a representants electes. No com a diputats autonòmics. Això també havia estat estudiat. Seguia els consells del dret internacional.

La llei del referèndum sí que diu que el parlament ha de declarar la independència.
—La declaració d’independència no es va votar dins el ple perquè seguia el dret internacional. Tot ha estat estudiat. Van anar a l’auditori del costat. I la van signar en una sala annexa, a l’auditori. La llei del referèndum diu que la declaració l’ha de fer el parlament? Cert. L’auditori forma part del parlament. El problema és que tenim un estat en contra, i hem d’anar avançant sense dir-ho tot. Com deia, la declaració, a més, no la van signar com a diputats, sinó com a representants del poble. I de fet es podria ampliar i que la signessin també diputats a Madrid, senadors, alcaldes. Tots ells representarien el poble de Catalunya. Tot estudiat.

Tot estudiat? No va ser improvisació signar-la fora del ple?
—Tota la litúrgia havia estat pensada. Cada pas que s’ha fet, cada article, s’ha estudiat d’acord amb el dret internacional. No hi ha res basat en la improvisació. Tot havia estat previst així. És la litúrgia que toca per fer una declaració d’independència.

I el paper signat ja és la declaració, doncs?
—Jo entenc que la declaració formal és aquesta, sí.

I ja està, doncs? No cal que el parlament faci res més?
—Sí que ha de fer, sí. Ara el parlament ha de concedir els efectes jurídics a la declaració. És a dir: la declaració d’independència és un acte polític, no jurídic. Per això jurídicament encara no té cap transcendència. Arribarà quan el parlament faci entrar en vigor la llei de transitorietat. Aleshores sí. Aleshores tindrà efectes jurídics. I després el president, o el govern, donarà ordres executives.

La declaració és feta, falta la llei de transitorietat. És això?
—Correcte. El president què va fer? Va dir que la independència no entri en vigència perquè volem diàleg, tal com ens demana la comunitat internacional.

És curiós que, segons això que dieu, la llei internacional donaria avui la declaració per feta i, en canvi, segons la llei catalana i espanyola, no.
—Ni la catalana ni l’espanyola no la preveuen, la declaració. No la regulen. Em fa gràcia que la gent s’esperi una votació. On ho diu, això? Si fas un referèndum després l’has de votar? Home, no. S’ha fet la declaració formal. Deixen per escrit allò que la gent ha decidit. Això és una opinió meva. No del govern. Que quedi clar que és la meva valoració.

I quina és?
—Crec que s’ha fet bé.

Una altra qüestió. Per anar al Tribunal de Drets Humans d’Europa a defensar Carme Forcadell i altres, què falta? Quan s’hi arriba?
—Vam anar al TC a recusar-ne els magistrats. Ens van dir que no. I ara podem anar al Tribunal de Drets Humans Europeus. Encara no s’ha esgotat el termini ni les resolucions. I quan sigui el moment es farà. Com més aviat millor. I també pensem anar al Tribunal de Luxemburg. Allà un altre equip ja ho va preparant, i és en relació amb les càrregues policíaques. Aquestes són les dues vies que hi ha en marxa, ara. I també tenim tot d’advocats estrangers que fan arribar tota la documentació a altres instàncies, com hem vist aquests dies.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any