El judici per l’accident de metro de València començarà al gener i durarà fins al juliol

  • En el sinistre van morir quaranta-tres persones i quaranta-set més van quedar ferides

VilaWeb
Europa Press
15.11.2019 - 18:15
Actualització: 15.11.2019 - 21:26

El judici per l’accident de metro de València començarà al gener i durarà fins al juliol, segons que s’ha acordat en una reunió feta avui entre les defenses, la fiscalia, la resta d’acusacions i el jutjat penal 6 que portarà el cas. En l’accident de la línia 1 del metro de València, del 3 de juliol de 2006, hi van morir quaranta-tres persones i quaranta-set més van quedar ferides de diversa consideració. D’acord amb la previsió de calendari, doncs, la vista clourà quan farà catorze anys de l’accident.

Segons que ha informat l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, en la reunió s’ha fixat, com a primera mesura, el calendari de les sessions, que transcorreran de gener a juliol, amb divuit setmanes per a proves testificals i pericials. L’associació ha manifestat la seva ‘satisfacció per aquest pas que ens acosta una mica més a esbrinar tota la veritat sobre l’accident’.

‘Estem convençuts que el judici finalitzarà amb la condemna dels vuit acusats per la falta de diligència en la gestió de l’empresa’, diu en un comunicat, en què subratlla que tots ells tenien el deure de garantir la seguretat dels viatgers i treballadors i que les seves funcions es vinculaven amb una planificació adequada, a evitar més riscs dels imprevisibles i a preveure tots aquells que se’n pogueren derivar.

Acausa dels seus càrrecs, ‘els acusats eren coneixedors del risc que suposava per a la circulació deixar tota la responsabilitat en mans del conductor, i encara tenint la capacitat d’actuar, no van fer res per a evitar-ho’, recorden.

El passat mes de febrer, la jutgessa d’instrucció del jutjat 21 de València, Nieves Molina, que es va encarregar de la investigació de l’accident, va dictar l’obertura de judici oral contra vuit ex-alts càrrecs de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), entre els quals, Marisa Gracia, qui era gerent de FGV, després de la petició feta en aquest sentit pel ministeri fiscal i les acusacions particulars.

Els processats, a més de Marisa Gracia, són el director d’Operacions, Manuel Sansano; el responsable d’Auditoria per a la Seguretat i Circulació, Juan José Gimeno; el cap de Tallers de València Sud, Luis Miguel Domingo Alepuz; el cap de la Línia 1, Sebastián Argente; el director adjunt d’Explotació, Vicente Contreras; el director tècnic, Francisco García, i el responsable d’estudis i projectes, Francisco Orts.

La fiscalia demana tres anys i set mesos de presó per a cadascun perquè considera que els fets entorn de l’accident constitueix un delicte contra els drets dels treballadors en la seva modalitat de seguretat i higiene en el treball; quaranta-tres homicidis per imprudència greu professional i quaranta-set delictes de lesions per imprudència greu professional.

A tots ells els demana, a més, una inhabilitació especial, en el cas de Gracia, per a l’exercici de càrrec directiu en empresa pública o privada durant cinc anys i sis mesos, i el mateix període per als altres set, encara que en aquests últims ho és per a l’exercici de professió relacionada amb el ram del transport de viatgers.

Per la seva banda, les víctimes del metro eleven a quatre anys la petició de condemna per als ex-directius, en la mateixa línia pràcticament que l’escrit del fiscal.

La causa es va allargar fins que, el novembre del 2018, la instructora va donar per conclosa la investigació, encara que ‘vinculada’ per l’ordre de l’Audiència Provincial de reobrir el cas, que la mateixa jutgessa havia arxivat unes quantes vegades, Per al tribunal valencià hi havia indicis de delicte que permetien de continuar endavant amb la investigació prenent declaració com a investigats als ex-directius que entenia que, en el seu àmbit de poder de decisió, havien de conèixer el traçat de la Línia 1 i els riscos inherents a la conducció.

Encara després d’aquesta conclusió, va haver-hi nous tràmits processals fins a l’obertura del judici oral, contra la qual no cabia recurs, es remetia el cas als jutjats penals com a òrgan d’enjudiciament i restava la fixació de l’assenyalament de la vista.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any