06.01.2017 - 14:00
|
Actualització: 09.01.2017 - 07:17
Són moltes les ciutats que estan apostant per la creació i millora d’espais verds en diversos barris, però qui es beneficia realment de la millor qualitat de vida d’aquests espais? Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona està demostrant que, en molts casos, els residents habituals d’aquestes zones es veuen desplaçats per famílies de major poder adquisitiu, i que els inversors immobiliaris aprofiten els avantatges respecte la millor qualitat de vida que ofereixen parcs i jardins o fronts marítims, per exemple. Isabelle Anguelovski, sociòloga, geògrafa i especialista en planificació urbana, està al davant d’aquest estudi sobre la “gentrificació” verda i l’augment que comporta. A més d’explicar-nos els resultats, també ofereix les claus per assolir ciutats ambientalment més justes.
En què consisteix aquest estudi i quins són els seus objectius?
La idea principal és mesurar l’impacte social i ètnic dels projectes de qualitat ambiental als barris i ciutats que estan en procés de millorar la sostenibilitat urbana i augmentar “el verd” a les àrees urbanes. És a dir, com influeix la creació i millora de parcs, zones verdes corredors ecològics o fronts marítims en les persones que resideixen en aquella àrea concreta. Encara estem en una fase pilot, però el projecte estudiarà diverses ciutats als Estats Units i a Europa, amb finançament de la Unió Europea. Allò que volem saber és qui es beneficia de reintroduir el verd a les ciutats, i com canvia la inversió immobiliària a aquestes zones.
Si voleu seguir llegint l’article, feu clic aquí.
