27.06.2016 - 01:16
Sánchez només podria ocupar La Moncloa amb el suport Units Podem i l’abstenció del partit taronja i els independentistes
MADRID, 27 (EUROPA PRESS)
El resultat de les eleccions generals celebrades aquest diumenge ha deixat un altre cop un panorama polític sense majories absolutes i en què malgrat que el candidat del PP a la Presidència, Mariano Rajoy, ha guanyat els comicis, necessita el suport de Ciutadans i l’abstenció del PSOE per mantenir-se a La Moncloa.
Tal com es preveia, cap força política no ha aconseguit per si mateixa la majoria absoluta necessària, per la qual cosa el futur Executiu dependrà de la voluntat dels partits per arribar a acords i, en alguns casos, del vot de les forces independentistes i nacionalistes.
El PP ha guanyat les eleccions amb 137 escons, 14 més que el mes de desembre passat, si bé s’ha quedat lluny de la majoria absoluta fixada a 176, que es necessiten a la primera votació al Congrés per ser investit president. Per tant, tot apunta que hauria d’anar a una segona votació, en què es requereix majoria simple (més vots a favor que en contra).
Des de les eleccions del passat 20 de desembre, Rajoy aspirava a conformar la gran coalició, és a dir, una aliança amb el PSOE i Ciutadans, fet que en aquesta ocasió sumaria 254 escons. Aquesta opció, tot i això, és més que improbable perquè, tal com va repetint el líder socialista, Pedro Sánchez, el seu partit no donarà suport a un executiu liderat pel PP.
NO EN TÉ PROU NOMÉS AMB C’S
Així les coses, per poder continuar a la Moncloa, a Rajoy no en té prou amb el suport de Ciutadans, amb el qual sumaria 169 diputats, ja que es quedaria a set diputats de la majoria absoluta i de poder ser elegit president en primera volta.
I aquest bloc de centredreta té complicat el suport a la primera i a la segona votació de les forces independentistes –ERC (9 diputats), CDC(8) i EH Bildu (2)–, ni dels nacionalistes –PNB (5) i la diputada de Coalició Canària (1)–.
Amb aquestes dades a la mà, el líder popular necessitari l’abstenció dels socialistes, en una segona volta, per mantenir-se al poder.
L’exministre socialista Jordi Sevilla ha plantejat en plena campanya electoral que després de les eleccions d’aquest 26 de juny caldria deixar governar el candidat que aconseguís reunir més escons al Congrés. Un hipotètic acord de centredreta (169 escons) sumaria 13 butaques més que el –també hipotètic– bloc d’esquerres (156 diputats), format per PSOE (85), Units Podem i les seves coalicions territorials (71).
LES POSSIBILITATS DE L’ESQUERRA
En el cas que el candidat socialista, Pedro Sánchez, intentés ser president necessitaria el suport Units Podem i Ciutadans (que suma 188 escons), la fórmula per la qual Sánchez ha apostat des del passat 20 de desembre o bé el suport del partit que lidera Pablo Iglesias i d’ERC, CDC i el PNB (178 diputats).
Tot i això, la primera de les possibilitats pot ser complicada perquè Ciutadans i Podem s’autodefineixen com a antagònics. Pel que fa a la segona, el PSOE només tindria assegurat el vot dels independentistes catalans en el cas que accedís a la seva demanda de fer un referèndum a Catalunya, un escenari que no sembla probable.
En l’hipotètic cas que Sánchez tingués l’encàrrec del Rei per intentar formar govern, també seria elegit a segona volta. En aquest supòsit, el secretari general dels socialistes hauria de recollir el suport d’Units Podem i l’abstenció de Ciutadans i dels independentistes.
Així les coses, es preveu que durant els pròxims dies i setmanes s’iniciïn els contactes entre els quatre principals partits nacionals per intentar agilitar les converses abans que el pròxim 19 de juliol es constitueixin les Corts Generals.
SENSE TERMINI PER PROPOSAR CANDIDAT
Una vegada constituïdes, correspon al Rei, abans de la consulta dels grups parlamentaris i a través del president del Congrés, proposar un candidat a la Presidència del Govern espanyol. La llei no preveu cap termini concret perquè el monarca faci aquesta proposta.
En candidat es convertirà en president en la primera votació si aconsegueix la majoria absoluta de la Cambra. En cas contrari, se sotmetrà a una segona votació a les 48 hores, per a la qual necessitarà només més vots a favor que en contra.
Si l’aspirant tampoc no aconsegueix ser investit, la Constitució preveu que el Congrés tramiti successives propostes seguint el mateix procediment. Si el cap de dos mesos des de la primera votació d’investidura cap candidat no ha aconseguit el suport del Congrés, el Rei dissoldrà les dues Cambres i convocarà noves eleccions amb la ratificació del president del Congrés.
