05.12.2004 - 00:01
VALÈNCIA, 3 (EUROPA PRESS)
Una investigació duta a terme per la professora de Filologia Italiana de la Universitat de València Júlia Benavent rescata l’obra “desconeguda” de 30 autors de l’humanisme valencià. Benavent ha localitzat obres inèdites de trenta escriptors valencians dels segles XIV i XV en biblioteques d’Europa i Amèrica. Els treballs s’han realitzat a través d’un conveni subscrit entre la investigadora i la Diputació de València.
La professora va recalcar que la seua investigació “ens obliga a rescriure molts episodis de la nostra història i, sobretot, confirma que juntament amb els grans autors del Segle d’Or valencià, que són els que més coneixem, n’hi hagué molts altres més”, va destacar Benavent. És precisament l’obra d’aquests autors “desconeguts” la que s’està investigant, i confirma, segons fonts de la Diputació, “l’existència d’un humanisme valencià”.
El vicepresident primer de la corporació provincial i titular de l’àrea de Cultura, Vicente Ferrer, va manifestar la “satisfacció” per “rescatar l’obra de més de trenta autors valencians que ens parlen en els seus llibres de cuina, de música, literatura, cartes i medicina”, entre altres temes.
La labor d’aquests autors s’ha conegut a través de manuscrits i incunables –edicions des de la invenció de la impremta fins a l’any 1501–, trobats a biblioteques del país, d’Espanya, Itàlia, França, Regne Unit, Polònia, Portugal, Àustria, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Txèquia i Estats Units. Es tracta d’humanistes valencians de les corts de Nàpols i de la Cúria Papal, i estudiants i professors de diverses universitats italianes i franceses.
Ferrer, a més, va manifestar que d’aquestes obres es publicarà un catàleg, i també es preveu editar alguns textos, o posar-los a la disposició del públic investigador. La investigació finalitzarà el 31 de desembre de 2005.
Les obres comprenen diversos aspectes de la vida intel·lectual i quotidiana de l’època. Hi ha traduccions, epistolaris i tractats de medicina, filosofia, astrologia, dret, prosòdia, retòrica, música, art i religió. Estan en valencià, llatí, italià i castellà, segons va manifestar Benavent.
Respecte a l’origen dels autors, n’hi ha de València, Xàtiva, Aiora, Alzira, Oriola, Albaida, Morella i Gandia, entre altres poblacions. Entre els autors estan Francesc Argilagues, Bertomeu Berp, Gaspar Bou, Joan Boix, Pere Boscà, Antoni Canals, Manuel Díes, Guillem Despuig, Joan Lopis d’Aiora, Benet Fabrenyes, Pere Fagriola, Pere Mollà, Ricard de València, Joan Rus, Joan Serra, Nicolau Siscar, Pere Garcia, Arnau Fenolleda, Jaume March, Berenguer Mercader, Lluís Milà, Joan Mercader, Maties Mercader, Guido de València, Joan de València, Llorenç Roig, Francesc Valleriola i Pere Oliver.
A més d’aquest llistat, hi ha també una gran quantitat d’obres anònimes, de les quals únicament es podrà establir l’autoria una vegada finalitzat l’estudi, segons fonts de la Diputació.
Les mateixes fonts van recalcar que la recerca “contribueix a omplir el buit de la vida intel·lectual valenciana del segle XV, i posa en evidència que la dispersió de les obres es deu a l’amplitud de la cort amb seu a Itàlia, que és el país que principalment guarda les obres dels autors valencians”.
Van especificar que únicament s’ha seleccionat aquells autors en les obres dels quals figura el lloc exacte de procedència, i s’ha deixat de costat els dubtosos.
Les mateixes fonts van recalcar que una dificultat “important per a determinar l’origen dels autors és pel fet que solien llatinitzar o italianitzar el seu nom, com Guillem Despuig, conegut a Itàlia com Guglielmo del Podi, o la família Borja, que va canviar a Borgia la grafia del seu cognom”.
Aqust treball deriva de la recerca que duu avant el departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València, sobre els estudiants en les universitats italianes durant el segle XV, abans de la fundació de la Universitat de València.
