03.07.2015 - 21:12
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha demanat avui als ciutadans que votin no al referèndum de demà passat per frenar ‘la lenta mort de la societat’ grega. ¡’stem celebrant la superació de la por, la superació del xantatge, ha dit aquest vespre des de la plaça Sintagma plena a vessar. Més d’hora, en un nou discurs televisat, Tsipras havia demanat als grecs que diguin ‘no als ultimàtums, el xantatge i la campanya de la por’ que, segons ell, impulsa Brussel·les.
El primer ministre grec ha assegurat sentir-se ‘justificat’ després que el Fons Monetari Internacional hagi reconegut que caldria aplicar una quitança del 30% del deute grec. ‘És una gran justificació pel govern grec, perquè reconeix l’obvi: que el deute grec no és sostenible’, ha dit Tsipras.
A només dos dies del referèndum, Alexis Tsipras ha reconegut que els grecs hauran de seguir ‘units’ passi el que passi diumenge, i guanyi l’opció que guanyi. El líder de Syriza ha demanat el vot pel no, desafiant la Unió Europea, que l’amenaça amb una possible sortida de l’Eurozona si diumenge no guanya el sí. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, un dels primers que va vincular el resultat del referèndum amb el futur de Grècia a l’Eurozona, ha indicat que amb un no la posició grega estarà ‘dramàticament debilitada’. En contra del que ha defensat el govern d’Atenes, que assegura que un no reforçarà la seva capacitat per negociar amb la UE i aconseguir un millor acord, Juncker ha dit que ‘fins i tot amb un vot pel sí hi haurà unes negociacions difícil’.
En la mateixa línia també s’ha expressat el president de l’Eurogrup, l’holandès Jeroen Dijsselbloem, que ha assegurat que és ‘totalment fals’ que puguin arribar a un acord poc després de la consulta. Dijsselbloem ha dit que l’estratègia d’Atenes és ‘molt arriscada’ en qualsevol dels escenaris. També el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, s’ha referit avui a la situació de Grècia, assegurant que les negociacions per un tercer rescat seran dures i que només hi participarà si té l’autorització del Bundestag.
L’informe del Fons Monetari Internacional, que segons Tsipras ‘justifica’ la seva decisió de no acceptar cap acord que no inclogués la reestructuració del deute, assegura que Grècia necessitarà 60.000 milions d’euros més d’ajut en els propers anys, i que se li hauria d’atorgar un període de 20 anys de marge per començar a pagar, perquè pugui ‘agafar aire’. L’FMI proposa una quitança del deute del 30%. Actualment, el deute grec equival al 180% del seu PIB.
Els grecs votaran diumenge en un referèndum que el govern grec nega que sigui un sí o un no a l’Eurozona. Per Tsipras, la consulta és per acceptar o rebutjar les propostes de Brussel·les pels rescats, unes propostes que els líders europeus adverteixen que ja no són sobre la taula. Pel ministre espanyol d’Economia, Luis de Guindos ‘no està massa clar’ sobre què votaran els grecs. Segons De Guindos, el referèndum s’ha convertit en una qüestió ‘política’ i amb un no ‘tot serà molt més complicat’.
Grècia pateix un ‘corralito’ des d’aquest dilluns, quan els bancs van anunciar que tancaven i es va imposar una retirada en efectiu de només 60 euros al dia -120 pels pensionistes. A més, dimarts el govern grec va incomplir el pagament que tenia pendent amb el Fons Monetari Internacional, de 1.500 milions d’euros, i va entrar en fallida tècnica. El programa de rescat també va caducar dimarts, de manera que Atenes no està sota la protecció de l’Eurozona i els bancs aguanten pels crèdits d’emergència, congelats, que li aporta el Banc Central Europeu. Segons els mitjans grecs, hi hauria diners per aguantar fins dilluns, però no més enllà sense més suport de Frankfurt.
