05.07.2015 - 06:00
Fa quatre anys ben bons que va començar un procés de pau unilateral al País Basc. La manca de resposta de l’estat espanyol i la seva obstinació per dinamitar una sortida dialogada i democràtica del conflicte polític han portat a un cert estancament de l’evolució política del poble basc cap a la sobirania. Ho explica en aquesta entrevista el portaveu de Sortu –el partit de l’esquerra abertzale–, Pernando Barrena. Aquesta setmana ha estat a Catalunya per assistir a la presentació de la campanya internacional per exigir la llibertat d’Arnaldo Otegi. Segons Barrena, la situació d’Otegi és una venjança a ultrança de l’estat espanyol contra el compromís de l’esquerra abertzale amb un escenari de pau i solucions democràtiques.
—Per on passa el procés de pau i resolució del conflicte?
—Hi ha una situació de punt mort. No m’atreveixo a dir de blocatge, perquè aquest llenguatge atorga al govern espanyol una capacitat que no ha de tenir. Som conscients d’aquesta actitud de boicot permanent que té l’estat espanyol respecte el procés de pau. Per exemple, en qüestions que serien molt senzilles, com la política penitenciària, no tan sols no hi ha voluntat de col·laboració, sinó que s’aprofundeix en les vies involutives. L’estat espanyol no es conforma amb no fer res, sinó que continua fent servir tots els seus aparells policíacs i judicials per reprimir i boicotar la resolució del conflicte. No ha deixat de fer servir els mètodes antiterroristes previs al 2011. Actuen sobre un escenari polític radicalment diferent amb els mateixos mètodes i eines d’estat que feien servir en el seu esquema antiterrorista. Un esquema que mai no va ser legítim ni va donar resultats des d’un punt de vista democràtic i d’interès general de la ciutadania basca, però que ara té encara menys sentit que mai. La ciutadania basca es pregunta de manera gairebé unànime per què l’estat espanyol no aprofita aquest panorama tan favorable per a la resolució del conflicte.
—El compromís de pau i la voluntat de resolució de l’esquerra abertzale és absoluta?
—Jo crec que sí. L’actitud és bona. I des de la conferència d’Aiete i la decisió posterior d’ETA de donar per acabada la seva activitat, tots els passos que s’han fet en clau de pau els ha fet la part basca. I quan dic ‘part basca’ ho dic en sentit ampli, no fent referència a l’esquerra abertzale, ni a ETA… La societat basca en conjunt està fent grans aportacions per sortir-nos-en. El compromís és molt gran i la sensació d’oportunitat històrica és molt gran. Cal aprofitar-la per posar fi a les conseqüències de tant sofriment en el passat i perquè serveixi de base per a la resolució del conflicte a través del diàleg i des d’una perspectiva democràtica i de respecte a la decisió majoritària del poble basc. Això és important recordar-ho: fa més de quatre anys que va començar el procés de pau i la part basca és l’única que ha posat avenços damunt la taula. I ho ha fet perquè és molt conscient de què està en joc.
—Quin interès té l’estat espanyol a no avançar cap a la pau?
—No crec que sigui frívol dir que els que porten el timó a Madrid de la política respecte del País Basc enyoren, com a mínim en l’aspecte polític, aquella situació anterior a 2011 quan tot se solucionava ràpidament amb una reunió del pacte antiterrorista. D’aquella manera desapareixia qualsevol possibilitat de matisació o crítica a favor d’un suposat interès d’estat. Això ha canviat i ens trobem davant d’una societat basca que vol solucions immediates i democràtiques. Tots sabem que el canvi de sentit en política penitenciària, la reparació del mal a les víctimes i el desarmament d’ETA són perfectament abordables des del marc legal vigent.
—Un dels exemples de la voluntat clara de dinamitar el procés de pau és el cas d’Arnaldo Otegi. Quina és la seva situació? Li queden encara nou mesos de presó…
—Nosaltres exigim la llibertat immediata d’Arnaldo Otegi, però també dels seus companys en el sumari Bateragune i de tots els encausats en processos de natura exclusivament política. No tan sols dels que són a la presó, sinó dels que són processats en diversos macro-sumaris a l’Audiència espanyola en aquest moment. Tot això respon a un escenari polític que tota la societat basca veu com una cosa molt llunyana, del passat, que està completament fora de lloc i temps. Amb el cas d’Arnaldo Otegi, som davant de la situació més paradigmàtica i el màxim exponent d’aquesta situació.
—La condemna d’Otegi és una venjança?
—Otegi és a la presó com a conseqüència d’un procés de cerca de les vies pacífiques i democràtiques per resoldre el conflicte al País Basc. Com va dir l’advocat August Gil Matamala dilluns en un acte a Barcelona, Otegi no és a la presó pel que ha dit o pel que ha fet, sinó pel que no ha dit ni fet a favor dels interessos de l’estat espanyol al País Basc. La situació d’Otegi és l’exponent més evident de la venjança implacable de l’establishment espanyol contra el compromís polític de l’esquerra abertzale i la societat basca amb un escenari de pau i de solucions democràtiques.
—Quants presoners i processats polítics bascos hi ha en aquest moment?
—Hi ha uns 450 presoners polítics bascos. Per presoner polític nosaltres entenem totes les persones que són privades de llibertat com a conseqüència d’una activitat política en qualsevol de les seves expressions. Aquests 450 presoners han estat condemnats en aplicació del marc legal vigent, però amb sumaris carregats únicament de motius polítics. Si es tingués voluntat de fer una política penitenciària a favor del procés de pau, amb els criteris aplicats a la població reclusa normals, d’aquests quatre-cents cinquanta presoners, tres-cents podrien ser posats en llibertat molt aviat. No s’entén que no s’hagi aplicat al cas d’Otegi uns criteris penitenciaris en consonància a la nova etapa oberta al País Basc. Cal liquidar la interpretació d’excepció que s’aplica al col·lectiu de presoners polítics bascs.
—La interpretació que va fer la fiscalia general de l’estat de la condemna d’inhabilitació del diputat Iker Casanova ha obert la porta ara a Otegi per ser candidat a les eleccions de l’any que ve. Estudieu aquesta possibilitat?
—Cal fer dues consideracions. Per una banda, la seva situació, la seva voluntat i l’aplicació que s’acabi fent de la condemna d’inhabilitació. Per l’altra, les bases d’Euskal Herria Bildu han de decidir si troben oportuna aquesta candidatura. No n’hem parlat, encara que entenem l’interès polític que té. Sí que veiem també un interès per part de la fiscalia de reinterpretar aquest criteri perquè Otegi i alguns altres presoners paguin condemnes addicionals un cop superada la privació de llibertat. Volen mantenir el càstig una vegada ja s’ha complert la condemna. Aquestes maniobres s’han de denunciar. Esperem que quedin en això, simples maniobres. Esperem que Otegi i els seus companys surtin en llibertat amb plenitud de drets.
—La relació de l’esquerra abertzale amb el PNB no passa pel millor moment. Quin és el problema?
—Tenim obert un canal de comunicació estable amb ells i parlem de la possibilitat de fer acords en un futur. Però ens trobem que no hi ha gaire interès per part seva a col·laborar amb nosaltres. Pensem que el PNB fa una anàlisi que els porta a perseguir una aliança amb els socialistes pensant en el possible canvi de majories al congrés espanyol i ser determinant a Madrid. Preparen aquesta aliança eventual per assegurar-se l’estabilitat institucional a municipis, diputacions forals i parlament. És una opció legítima seva. No ho discutim. No cal que entrem a valorar quins objectius pot tenir una aliança d’aquesta mena. Però ens fa pensar que les prioritats del PNB no són la gestió en comú del procés de pau amb l’esquerra abertzale ni la defensa del dret de decidir. Això és el que més ens preocupa d’aquesta manca de voluntat d’arribar a acords amb nosaltres.
—I quina és la relació de l’esquerra abertzale amb Podem?
—Podríem dir que no és una relació fàcil. Veiem que el component ideològic i personal de Podem és molt heterogeni tant a Navarra com a la comunitat autònoma basca. Ens sembla que no podem parlar d’un sol Podem, sinó que hi ha un Podem diferent a cada poble o ciutat. En alguns llocs hem arribat a fer acords de govern per a propiciar el canvi, com és el cas de Pamplona. També el pre-acord que tenim a Navarra per forçar el canvi polític al parlament i al govern. Hi ha aspectes positius en el terreny de la gestió institucional. En l’aspecte més polític, l’actitud que tenen a la comunitat autònoma basca és molt diferent. Hi ha un Podem que pensa molt més en clau estatal que en clau basca. Per nosaltres, això és un problema. Perquè es prioritzen realitats externes a la nostra a l’hora de prendre decisions. Ara per ara, no m’atreveixo a anar més enllà perquè la seva realitat política és heterogènia i, fins i tot, canviant. Ara no sabem quin pot ser el seu abast electoral i polític d’aquest nou agent. Cal esperar a treure conclusions més clares després de les eleccions espanyoles. Em sembla que dient això no us descobreixo res de nou als catalans. Es poden treure aquestes mateixes idees si es fa un repàs de l’actuació de Podem a Catalunya.
—Els independentistes catalans miraven el País Basc amb enveja fa uns anys perquè semblava que havíeu avançat molt més en el camí de la sobirania nacional. Què ha passat? Què ha fet girar la truita?
—Hi ha tres factors fonamentals. Els explico telegràficament. Primer, al País Basc sortim d’un conflicte armat i hem de tancar moltes ferides obertes amb conseqüències humanes molt importants –el tractament de les víctimes i el col·lectiu de presoners, entre més. La manca de compromís de l’estat en aquest compromís és un obstacle greu a l’hora de fer avançar el procés polític. Segon, una evolució política a Catalunya amb un paper determinant de la societat civil, que ha marcat la direcció i l’agenda del procés als partits polítics. Al País Basc, aquesta societat civil també hi és però més atenuada. Hi ha entitats com Gure Esku Dago que fa una feina encara incipient pel dret de decidir i que ha fet grans mobilitzacions, però sense la tirada social brutal que tenen l’ANC i Òmnium a Catalunya.
—I el tercer factor?
—A Catalunya, el partit polític que ha representat històricament els interessos de la burgesia catalana –abans CiU i ara CDC– ha fet una evolució espectacular des de l’autonomisme a posicions independentistes. I això ha estat determinant. Aquest sector social va veure que la gestió de la misèria autonòmica i del règim del 78 ja no era viable des d’un punt de vista econòmic, social i polític a Catalunya. I això al País Basc no ha passat. Tenim una burgesia local i el partit polític que defensa els seus interessos –el PNB– que està pensant en clau d’estat amb el PSOE per tornar a ser la crossa de no se sap quines polítiques. El PNB d’ara recorda molt la posició i la forma de fer del pujolisme. Pensant sempre què pot treure del pacte amb l’estat espanyol. Continua alimentant la sínia interminable de l’autonomisme. Aquest últim factor pesa moltíssim.
—Per sort, aquests tres factors no són inalterables.
—Certament, això pot canviar. No són factors invariables. Pensant en Catalunya, si anem sis anys enrere, molt poca gent hauria pensat que hi hauria un procés d’independència tan avançat. Al País Basc, també hi ha una evolució positiva. El procés de pau, el dret de decidir i la construcció d’una realitat nacional i social diferent són opcions obertes. Euskal Herria Bildu no té per si sola la força per fer passes sòlides i determinants en aquest terreny. Per això cal establir una bona política d’aliances que ens permeti avançar al ritme que vulgui la societat basca. La voluntat política hi és i ara cal activar la força social majoritària que ho faci possible.
