05.07.2015 - 06:00
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha tirat endavant el pla de convocar un referèndum sobre els termes establerts pels creditors del seu país respecte al pagament del deute de Grècia.
La votació d’avui permetrà de veure com els ciutadans grecs intenten de respondre a una pregunta altament complicada, de més de setanta paraules, que fins i tot els més ben informats podrien tenir difiicultats d’entendre. Però, com passa amb la majoria de referèndums, el resultat dependrà menys de la pregunta plantejada i més de com la qüestió és presentada pels dos bàndols oposats.
La manera com s’emmarqui la qüestió tindrà un paper clau en el resultat final. Sigui quina sigui la pregunta que consti a la papereta, el referèndum es guanyarà o es perdrà depenent de si es veu com un acord o com una votació sobre la pertinença a l’eurozona.
La majoria dels referèndums que s’han fet fins ara a la UE han estat sobre els tractats europeus o sobre qüestions internes dels estats membre, com ara decidir l’adhesió a la Unió o a l’euro. Sempre han estat relacionats amb acords europeus lligats pels governs i traslladats als votants perquè els aprovin. Per tant, els governs en qüestió han fet campanya pel sí.
Per contra, el govern grec fa campanya pel no. Per Syriza, el referèndum no és sobre la pertinença a la UE o l’euro, sinó sobre els termes d’un acord europeu al qual s’oposa. Amb tot, sembla que el referèndum ha derivat en una qüestió de pertinença, digui què digui Syriza.
Per què un referèndum?
El govern grec ha convocat el referèndum per tot un seguit de raons. Podria semblar que l’objectiu fos d’enfortir la seva posició negociadora, però aquesta carta ja s’ha jugat. El referèndum es porta a terme efectivament després de superar-se la data límit.
Si el govern s’esperava que l’anunci de referèndum espantaria els seus socis europeus i els abocaria a concessions d’última hora, seria un greu error. Tsipras ha perdut tot el capital polític que encara tenia a Europa traient-se de la màniga un referèndum i deixant clar que el seu govern farà campanya en contra de l’acord.
Encara més, el govern no l’ha encertat a veure que el referèndum només aporta poder de negociació si els socis europeus tenen la sensació de perdre-hi molt amb un no. Els governs europeus han acceptat que han de preveure una possible sortida de Grècia i ja ho han deixat clar. Això es pot interpretar com un fort senyal que si el supòsit del referèndum era pressionar la resta de la UE, ja no se sosté. De fet, la pressió és ara al govern grec.
Llavors, com preveu de sortir-se’n el govern grec? D’una banda, si els ciutadans grecs rebutgen les mesures d’austeritat en la votació, Syriza obtindrà legitimació post-hoc per a allunyar-se de l’oferta que hi ha ara damunt la taula.
I encara més: veient el perillós estat de l’economia, amb els bancs tancats i la contenció de la respiració col·lectiva, no és difícil d’imaginar que els votants grecs optin per donar suport al seu govern perquè rebutja un acord que només ofereix un alleujament temporal, en canvi de més patiment.
Si, per contra, els grecs voten sí, el referèndum com a mínim haurà desviat lluny del govern la culpa de noves mesures d’austeritat. I atès que molts membres de Syriza estan del tot oposats a l’austeritat, sembla que pot ésser un requisit previ fonamental perquè el govern implementi un acord europeu i celebri la festa plegats.
Aleshores, irònicament, si Syriza sobreviu políticament al sí, la seva reputació com a escèptic dels remeis europeus el col·locarà en una millor posició per a impulsar un acord a través del parlament grec, si cal.
Respostes simples a preguntes difícils
El govern grec és més probable que obtingui èxit a decantar la població cap al no si el referèndum és vist com una decisió sobre els termes del pack de mesures europeu. Però si el tema s’emmarca de manera més àmplia en termes de manteniment a l’euro o no, això podria decantar la votació en favor del sí. Les enquestes d’opinió, al capdavall, mostren que la majoria de grecs volen mantenir la moneda única.
Una visió àmpli del referèndum d’avui també pot beneficiar la campanya del sí perquè col·loca el no com l’opció més arriscada. Si el sí significa romandre a l’euro, llavors és previsible que els votants optin per mantenir l’statu quo. Per regla general, els votants tendeixen a preferir el que es considera l’opció més segura en els referèndums, en particular en moments de gran incertesa.
En aquesta línia, la pugna és en plena oscil·lació. Els dirigents europeus, entre els quals el president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker, ja han avisat els votants grecs que tinguin en compte que voten sobre la pertinença a l’euro, i que volen que s’hi mantinguin. Vendre el referèndum com una elecció entre l’euro i la dracma, l’aposta és que els votants no optin per la dracma.
Els referèndums semblen directes i clars. Per això sovint es plantegen com una solució atractiva per a resoldre temes importants. Aporten respostes simples a preguntes difícils. Però la qüestió d’avui no és simplement què hi ha escrit a la papereta. La veritable qüestió en aquesta votació no és qui guanyarà la votació, sinó més aviat sobre què significarà realment el referèndum i el seu resultat.
Article de Paul Taggart i Kai Oppermann publicat originalment a The Conversation
