03.07.2015 - 11:45
El Casal del Conflent s’ha proposat revitalitzar la vida social de Prada i la seva comarca en clau catalanista, i les darreres festes de Sant Pere són la prova que se n’està sortint força bé. La festa és un instrument per penetrar en el teixit social, i, doncs, el Casal està en el bon camí per iniciar la transformació de Prades (Pyrénées-Orientales) en Prada (Conflent), una vila que, sense rebutjar ni excloure ningú, puguin sentir-se-la seva tots els catalans, igual com ja passa amb Baillestavy, que cada cop va convertint-se més en Vallestàvia.
Per uns moments, l’actuació de la Cobla Principal de la Bisbal va semblar transportar-me a la normalitat nacional en què viuríem si el Tractat dels Pirineus i els Decrets de Nova Planta no haguessin existit mai, i, al capdavall, aquesta deuria ser la intenció d’un programa de festes farcit d’actuacions castelleres, correfocs, danses tradicionals d’arreu dels Països Catalans, com ara jotes valencianes, i desfilades de gegants, entre els quals destacava el comte-rei Pere el Gran, dissenyat amb l’efígie que van reconstruir-ne els historiadors que n’estudiaren les restes mortals conservades a Poblet. D’altra banda, vaig divertir-me molt veient tota una colla de pradencs emulant una dansa maori, cosa que, puc imaginar-m’ho, no hauria agradat gens a Marine Le-Pen en opinió de la qual a França només ha d’haver-hi lloc per a manifestacions de l’exception culturelle franco-francesa, concepte, dins del qual, òbviament, no hi entra pas el català, contra la normalització del qual s’ha pronunciat el grup del Front National a l’ajuntament de Perpinyà.
Potser encara és lluny el moment en què l’alcalde i la majoria dels regidors de l’ajuntament de Prada pertanyin a partits polítics catalanistes, però és que ara fa poc no semblava pas possible que pogués sorgir l’activitat animadora del Casal del Conflent, el propòsit declarat de la qual és el de trencar els motllos hexagonals; per això, ho comprendré perfectament si, d’ací unes setmanes, la festa del 14 de juliol no els motiva a organitzar cap mena de celebració. Com va dir-m’ho la senyora que s’encarrega d’obrir i tancar l’església, els que es van refugiar a Prada després de la guerra civil espanyola són els que van impulsar la creació de la UCE, els seus fills van muntar la Bressola i el Casal del Conflent; així doncs, queda per veure què faran el dia de demà molts dels nens i joves que van gaudir de la festa de Sant Pere.
Xavier Deulonder i Camins (escrit rebut el dilluns 29 de juny del 2015)
Com sempre, també podeu reaccionar al fòrum nostre aquí, deixant-hi opinió o informació complementària vostra, segur que us contestarà allà mateix.
