03.07.2015 - 06:00
El concert del 3 de juliol de 1965 dels Beatles a la plaça de toros Monumental de Barcelona, del qual ara es commemora mig segle, era precisament el que tancava una breu ronda europea (vuit concerts en catorze dies) que els quatre músics de Liverpool havien començat a París el 20 de juny i que va continuar per Lió, Milà, Gènova, Roma, Niça i Madrid, on havien actuat la vigília.
La novetat que presentaven en aquella ronda era la cançó ‘Ticket to ride’ que s’havia publicat dos mesos abans a Anglaterra i als Estats Units en format ‘single’ i que formaria part dels temes inclosos en l’àlbum ‘Help!’.
Els barcelonins vàrem poder veure, doncs, uns Beatles en plena fase d’explosió creativa. Si més no, discogràficament. El Nadal del 1964 havia aparegut ‘Beatles for sale’, entre febrer i juny del 1965 (just abans de començar la ronda) enregistraven ‘Help!’ que es publicaria en ple mes d’agost i el desembre veia la llum ‘Rubber Soul’, el disc que va marcar un clar punt d’inflexió respecte a la seva obra anterior i que obria la porta a ‘Revolver’ (1966) i, sobretot, a l’apoteosi de ‘Sgt. Pepper’ (1967) i l’àlbum conegut popularment com ‘el doble blanc’ (1968).
De Dylan a ‘La chica ye-yé’
Però no eren sols els Beatles, els herois musicals del 1965. Aquell any també Bob Dylan va causar sensació amb un parell d’àlbums mítics: ‘Bringing it all back home’, aparegut el mes de març, i ‘Highway 61 revisited’, l’agost. I es varen produir uns quants debuts sonats: els Byrds amb ‘Mr. Tabourine Man’, els Who amb ‘My generation’, Sonny & Cher amb ‘I got you, babe’ i Tom Jones amb ‘It’s not unusual’.
Si mirem les dues bandes de l’espectre trobarem alegries per a tothom: primerament per als sibarites del jazz, que evoquen el 1965 com l’any de ‘A love supreme’, de John Coltrane, i després per als fanàtics de la denominada ‘cançó lleugera’, exultants amb el triomf de France Gall al festival d’Eurovisió amb ‘Poupée de cire, poupée de son’ (escrita, per cert, per Serge Gainsbourg).
Quant a la música que feia furor a l’estat espanyol per aquells dies esmentarem coses com ‘Flamenco’, de Los Brincos, ‘La Yenka’, de Johnny and Charley, ‘La chica ye-yé’, de Conchita Velasco, ‘La escoba’, de Los Sírex, ‘Cartagenera’, de Los 3 Sudamericanos, ‘Esos ojitos negros’, del Dúo Dinámico, i els èxits que Nat King Cole cantava en el seu macarrònic castellà. Un Nat King Cole que, per cert, es va morir el 15 de febrer de l’any que ens ocupa.
D’una altra banda, el 18 de febrer es va produir la primera actuació en públic de Joan Manuel Serrat: va ser al ‘Radioscope’ de Salvador Escamilla, a Ràdio Barcelona. Poc després es publicava un disc EP amb quatre intèrprets italians cantant en català (Jimmy Fontana, Rita Pavone, Donatella Moretti i Gianni Morandi) que va ser un gran èxit de vendes i que encara avui es conserva a moltes cases.
Al final de juliol Bob Dylan fonia tots els ploms (en sentit real i metafòric) amb la seva actuació al Newport Folk Festival al capdavant d’una banda electrificada. Al setembre una cançó grega titulada ‘Min les tipota’ s’erigia en guanyadora de la setena edició del Festival de la Canción Mediterránea (amb Pino Donaggio en pla finalista de luxe gràcies a ‘Si chiama Maria’). Pocs dies després la reina Elisabet nomenava els Beatles membres de l’Orde de l’Imperi Britànic. El novembre Núria Feliu i Tete Montoliu enregistraven el seu primer disc conjunt i més o menys per aquella mateixa època als clubs ‘underground’ de Londres es començava a sentir la música d’un grup totalment desconegut que es deia Pink Floyd.
En la literatura i rodalia, el 1965 va ser l’any de ‘Ronda naval sota la boira’ de Pere Calders, del rellançament de la col·lecció A Tot Vent d’Edicions Proa amb un eslògan que deia que ‘la propera festa del llibre serà de color taronja’, i de l’estrena al Teatre Romea de ‘Ronda de mort a Sinera’ de Ricard Salvat, sobre textos de Salvador Espriu. Quant a Josep Pla, m’imagino que per les mateixes dates que els Beatles ens visitaven devia fer les darreres puntades de ‘El quadern gris’, que es va publicar l’abril de l’any següent.
De l’UHF al gas natural
En l’àmbit de la comunicació i la premsa paga la pena de recordar que l’1 de gener de 1965 va començar a funcionar en fase de proves el segon canal de TVE, el famós UHF. El 4 de febrer la revista setmanal esportiva ‘Dicen…’, fundada el 1952, va passar a ser diari (va resistir fins el mes d’abril de 1985). El 14 de març l’actor i historiador Jordi Torras va publicar a ‘La Vanguardia’ el primer article de la sèrie ‘Viaje sentimental por los cines de Barcelona’. Val a dir que l’últim lliurament va aparèixer el 14 de gener de 1999, dos dies després de la mort de Torras. El 10 d’abril va sortir el primer número de la revista ‘Presència’ en castellà, llengua que va mantenir fins el 1968, que va canviar al català. El 22 de maig va sortir el primer número del setmanari musical ‘Fans’; se’n varen publicar 126 números fins que va tancar la porta l’octubre del 1967.
Parlant de cinema, a la fi del juliol s’estrenava a Londres ‘Help!’, el segon film dels Beatles dirigit, com l’anterior ‘A hard day’s night’, per Richard Lester, i el primer dia d’agost tancava la porta definitivament la sala Kursaal de la Rambla de Catalunya. S’havia inaugurat el 1910.
Per a la miscel·lània paga la pena de saber que el 20 de gener d’aquell 1965 es va matricular a Barcelona el vehicle B-400.000; el 21 de febrer arribava a les botigues la primera remesa d’un producte que esdevindria revolucionari, el pa ‘Bimbo’; el 27 de febrer es va resar a la Diagonal de Barcelona un rosari multitudinari dirigit pel pare Peyton, cap de la Campanya del Rosari en Família que tenia de lema ‘Familia que reza unida, permanece unida’; el 23 de maig es va inaugurar al carrer Tuset la Cova del Drac; i el 28 de desembre va arribar a les primeres llars barcelonines el gas natural.
De Le Corbusier a Charly Rexach
El 4 de gener es va fer públic un manifest internacional d’artistes i arquitectes que exigia la paral·lització immediata de les obres de la Sagrada Família. Entre els signants hi havia noms de pes com Joan Miró i Le Corbusier. El 10 de febrer va començar la guerra del Vietnam; el 21 de febrer queia assassinat a Harlem el líder radical negre Malcolm X; el 12 de març l’abat Escarré se’n va anar exiliat al monestir de Viboldone, prop de Milà, com a càstig per les declaracions que dos anys abans havia fet al diari ‘Le Monde’ contra Francisco Franco; el 18 de març el cosmonauta soviètic Aleksei Leónov va fer la primera passejada espacial de la història; el 12 d’agost el comitè central del Partit Comunista Xinès va aprovar la denominada ‘Revolució cultural’; el 20 d’agost són expedientats i separats de les seves càtedres universitàries José Luís Aranguren, Enrique Tierno Galván, Agustín García Calvo i, en solidaritat, José Maria Valverde; el 29 de setembre es va crear l’Associació de Mestres Rosa Sensat; i el 8 de desembre el papa Pau VI va clausurar el Concili Vaticà II que havia inaugurat el seu predecessor, Joan XXIII.
En l’àmbit esportiu el 15 de març de 1965 es va fer la primera Escalada Ciclista al Castell de Montjuïc. La va guanyar Federico Martín Bahamontes. El 25 d’abril Rexach va debutar amb el primer equip del Barça: tenia divuit anys i va ser en un partit de Copa a Santander que va acabar amb victòria catalana per 0-4. El 15 de maig Enric Llaudet va ser reelegit president del FC Barcelona. El 2 de juliol la muntanya de Montjuïc va acollir per primera vegada el final d’una etapa del Tour de França. El triomfador d’aquell dia va ser José Pérez Francés, de l’equip Ferrys. I la segona quinzena d’agost es va fer a l’Escola Industrial de Barcelona el Campionat Mundial Juvenil d’Escacs, amb el jugoslau Bojan Kurajica de guanyador.
