Gala Pin: ‘Sobre els nomenaments, ens hauríem d’explicar molt més’

  • Entrevista a la nova regidora de Ciutat Vella de l'Ajuntament de Barcelona

VilaWeb
Andreu Barnils
01.07.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A la ciutat de València hi ha un batlle nascut a Catalunya. És Joan Ribó. Doncs a Barcelona la regidora del districte de Ciutat Vella és la valenciana Gala Pin (València, 1981). A vint-i-dos anys, la senyora Pin, aleshores estudiant, va arribar a Barcelona, es va enamorar de la ciutat i s’hi va quedar a viure. Ara, a trenta-quatre, és regidora del districte de Ciutat Vella, un dels més complexos de la ciutat. Té estudis no acabats de filosofia, ha passat pel centre ocupat Miles de Viviendas de la Barceloneta, la PAH i l’Observatori DESC. Rep VilaWeb al seu despatx del districte, a la Casa de la Misericòrdia.

—Poca gent us coneix. M’agradaria parlar uns minuts de vós. D’on sou, de València?
—De València ciutat, i els meus pares viuen en un poblet proper, que es diu Rocafort. La zona de l’Horta Nord. Jo vaig arribar a Barcelona el 2003 amb una beca Séneca per estudiar filosofia. M’agrada molt la filosofia del llenguatge i a la UB n’hi ha un dels grans especialistes, García Carpintero. La carrera no la vaig acabar, em falten tres crèdits. Sigui com sigui em vaig enamorar de la ciutat i m’hi vaig quedar. Els meus pares no eren catalanoparlants, no, i aquest també era un dels motius, secundari, per venir aquí: volia aprendre el català. El vaig aprendre el 2003 en cursos a la universitat. 

—Abans d’entrar a l’ajuntament, de què heu treballat?
—De traductora d’alemany al castellà, en una revista d’art europeu. Parlo alemany perquè vaig anar al Col·legi Alemany de València, que tenia davant de casa. També he treballat al tercer sector, en tasques de comunicació i drets socials. I després fent feines precàries: cursos a biblioteques sobre com fer servir el Power Point, de cambrera, etc.

—Al DESC éreu la ‘mà dreta de la Colau’. És exagerada l’expressió?
—Ho és. El DESC és un observatori de drets socials que té la funció principal i crucial d’introduir els drets socials a l’agenda, i dotar-los de la mateixa importància que els drets civils i polítics. Crec que és comprensible que la gent que hem treballat en el dret d’habitatge ens haguem trobat al voltant del DESC. Vaig començar a treballar-hi l’any 2006, amb la visita del relator de les Nacions Unides. L’home no volia veure només entitats i partits oficials, sinó també col·lectius i espais. Hi havia l’assetjament immobiliari, que volíem fer visible.

—Manuel Delgado em va dir que us polititzeu a Miles de Vivienda, l’espai ocupat a la Barceloneta. Cert?
—Quan vaig arribar aquí era una persona crítica. Però és a Barcelona, també a Miles de Viviendas, on em quedo ancorada, i veig que hi ha un discurs sobre model de ciutat molt arrelat. Hi ha una crítica al preu de l’habitatge i la bombolla immobiliària. A mi no se m’havia ocorregut com intervenir en aquesta realitat i allí conec el moviment veïnal. Hi havia una associació de veïns composta bàsicament per dones meravelloses i molt acollidores. En la pràctica a Miles de Viviendas aprenc com treballar la pluralitat i com les ciutats, i Barcelona n’és un paradigma, es construeixen des de baix. Vaig estar-hi des del 2004, quan es va okupar la caserna, fins el 2006. I després em vaig quedar a viure a la Barceloneta perquè jo de la Barceloneta me n’enamoro.

—Fa onze dies que ocupeu el càrrec. La cosa més sorprenent d’aquests primers dies?
—He vist que l’oci nocturn configura molt més que no em pensava el districte. Si la idea és repoblar Ciutat Vella de veïns, i que sigui espai de vida quotidiana, l’oci nocturn l’hem de saber abordar. El descans veïnal. De moment, es gestionen les conseqüències i segurament haurem de buscar noves vies i com canviar activitats. 

—Sabeu quants desnonaments hi ha hagut al districte aquests onze dies?
—No. I el problema no és que no ho sàpiga jo. És un problema estructural de dades oficials sobre desnonaments. Els moviments fa anys que ho denuncien. No hi ha dades, no dic per districtes, és que no n’hi ha per ciutats! Haurien de ser-hi per a fer la diagnosi. Es treballa per millorar la coordinació de jutjats i serveis socials per a poder intervenir abans. Intentarem tenir les dades, però hi ha una part que no depèn de nosaltres. 

—Què fareu quan algú ocupi una casa, vós que n’havíeu ocupat?
—Hem de veure com abordar-ho no pas des d’un punt de vista policíac, sinó social. En parlàvem amb els mossos i la guàrdia urbana. Que ens passessin la informació de totes les okupacions que tenen en precari. De les moltes famílies que ocupen perquè no tenen cap més opció. Quan una mare ocupa un pis amb els fills és una qüestió social més que no pas policíaca. I també tenim les ocupacions polítiques. Hem d’assegurar-nos que no hi ha cap barri sense espais de socialització i cap espai municipal mort de fàstic.

—Qui és l’home que és propietari de més pisos a Ciutat Vella?
—No ho sé. Però ho portem al programa i vull engegar-ho després de l’estiu: fer un mapa de la propietat immobiliària a Ciutat Vella d’aquests darrers deu anys. Això ens serviria per sa aber com es mouen determinats tipus de capitals, i per a detectar operacions d’emblanquiment de capitals, que sabem que al districte n’hi ha. Que jo sàpiga això no ho ha fet ningú. És una de les coses que el moviment veïnal ha reclamat sempre. Saber a qui pertany patrimonialment el districte.

—Hotels. Hi ha hotels que ja no podreu frenar, ni volent.
—Tenim el compromís de fer una moratòria per a poder pensar el model turístic que tenim a la ciutat. No és per a aturar-ho tot, sinó per a pensar de manera col·lectiva quin model volem. A partir d’aquí, si se’n faran més o no, ho haurem de decidir de manera participada. Sí que és clar que Ciutat Vella és una de les zones que hem de descongestionar d’activitat turística i d’hotels. Evidentment sobre aquells que tenen llicència d’obres i han iniciat activitat serà molt més difícil d’actuar-hi o d’aturar-los. S’haurà d’estudiar cas per cas.

—Màfia russa. Tothom en parla. No sé si exagerem… o badem. En aquests onze dies en teniu informació nova?
—No. Cap informació nova. Sí que tinc clar que hem de revisar com s’ha fet l’operació del Port Vell. I saber d’on vénen aquests capitals. S’ha de fer una actuació conjunta amb l’Oficina Antifrau. L’oficina primer diu que hi ha màfia russa al darrere, després se’n desdiu. Nosaltres hem de saber del cert què hi ha darrere de la Marina del Port Vell. Vull dir que potser no ens trobarem només amb capital vinculat a la màfia russa, sinó un entramat de capital molt més complex, i que opera aquí. Però hem de veure-ho.

—El Port Vell és una de les vostres obsessions. Va començar amb ICV, tot plegat, aliats de Barcelona en Comú.
—La línia de diàleg port-ciutat aquestes darreres dècades s’ha anat desvirtuant. I no solament al darrer mandat. Ve de mandats anteriors. L’operació comença el 2010. I això s’ha de poder dir i veure. Si no, no podrem afrontar els problemes. Una altra cosa és quan tanques el Moll d’Espanya i privatitzes de manera global el Port Vell per a fer un indret de luxe, que són circuits tancats, i trenques l’accés al mar. Per a mi hi ha una punt de gir amb Antoni Vives defensant el projecte a Fires Privats de Megaiots tot i l’oposició veïnal. 

—Barcelona en Comú amb els detalls, revolucionaris; amb les coses de veritat, no. Per exemple, gran escàndol amb l’activista ‘postporno’, que dirigeix Comunicació. Molt bé. Però i Evelio Vázquez, cap de la guàrdia urbana? Aquest senyor fa quatre dies negava els fets del 4-F que explicava el documentari ‘Ciutat Morta’.
—Jo crec que sobre els nomenaments ens hauríem d’explicar molt més. Té a veure amb el desbordament que vivim, sí, però hauríem d’explicar-ho molt més. Tots tenen no tan sols una justificació, sinó que és necessari que els tinguem aquí. No se m’acut ningú millor per a dirigir la comunicació que Àgueda Bañon. O ningú per a assessorar sobre habitatge que Vanessa Valiño, una de les millors expertes que tenim en habitatge al país. Pel que fa a nomenaments com el de Jordi Martí i Evelio Vázquez, unes quantes coses. Barcelona en Comú és un projecte plural, que ha d’incloure la diversitat, d’acord amb les competències. És el cas de Jordi Martí. I en el cas de l’Evelio Vázquez, una de les coses que vam dir, des del principi, és que volíem comptar amb gent de la casa. La guàrdia urbana és un cos molt ampli. Hem de tenir en compte la gent que la conegui, i que sigui reconeguda pel propi cos. 

—Evelio Vázquez us pot posar bastons a les rodes des del primer moment.
—S’ha de veure. I aquí en la qüestió de seguretat és el comissionat de l’Amadeu. 

—Obama és president, i els negres continuen més discriminats que els blancs. Us pot passar a vosaltres, també.
—Nosaltres sols, no ho farem. Si la gent no acompanya i no fa una vigilància del que fem, no canviarem les coses. La gent, sobretot a l’Ada, ja li diu: sabem que és molt complicat, no podreu fer-ho tot. Però alhora també hi ha moltes competències en què es pot actuar. Nosaltres ja ho hem fet amb els àpats a l’estiu, o el protocol amb jutjats per a habitatge, que no es feien. Potser la gent normal arriba a l’ajuntament i no pot ajudar la gent normal. Sí, és un risc. Però també és una gran oportunitat. 

—Ja sabeu què votareu el 27-S? 
—Jo vaig votar les CUP a les darreres eleccions catalanes. La segona vegada que votava a la meva vida. I ara encara no ho sé, què faré. L’escenari és molt obert. No sabem quin projecte pot sortir de Podem, Procés Constituent, ICV. I tampoc no sabem com quedarà la candidatura de les CUP. La CUP és l’actor que hem mirat molts de nosaltres aquests darrers anys. En el món dels meus desigs anirien junts tots aquests, però ja ha quedat clar que s’ha descartat. La meva aposta serà la que vagi lligada més a un desig de canvi protagonitzat per la ciutadania. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any