Clownia: alegria i revolució

  • Cònica de Martí Estruch de tres dies del festival Clownia a Sant Joan de les Abadesses

VilaWeb
Martí Estruch Axmacher
30.06.2015 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Una barreja d’imatges, músiques i bones sensacions circula encara per dins del cos quan ja han passat 48 hores des que el Clownia d’aquest any es va acabar i ha començat el compte enrere per al de l’any que ve. És el moment de fer una crònica en tres temps, per deixar constància d’un festival que durant un cap de setmana converteix Sant Joan de les Abadesses en una ciutat on tot és possible, un espai on els somnis de la primera gira de Txarango s’han fet realitat, perquè “si vols viure el què somies, has de començar somiant”. Un festival que és molt més que música, ja que també incorpora circ, humor i compromís. Una organització impecable i l’entorn natural fan que els somriures i les bateries carregats a Clownia siguin de llarga durada.

Primer temps: divendres 26 de juny. Operació sortida de Barcelona, ronda de Dalt a ritme de tortuga, un camió cremat a Malla, retencions, estrès, calor. Arribada a Clownia i el bon rotllo es respira només baixar del cotxe. Riuades d’adolescents i jovenalla amunt i avall, plantant les tendes, omplint les neveres portàtils, fent les primeres cerveses i organitzant trobades i retrobades a cop de watsapp. Àlex Pujols, baixista dels Txarango, observa embadalit l’original fira que han muntat els mataronins Antiga i Barbuda. “Els vam descobrir a Estocolm. Ens van encantar les atraccions i quan ens hi vam acostar vam descobrir que parlaven en català”. Cap a Clownia! És un dels privilegis de muntar un festival al teu gust, gairebé artesanal. L’Àlex n’és conscient i ens explica amb quina cura es té cura de cada detall, com es busca la col·laboració del poble i com vigilen atentament el creixement del festival perquè no se’ls escapi de les mans.

Un cop dins el recinte de pagament, un prat lleugerament inclinat ple de carpes, parades de menjar, barres de bar i dues grans pantalles, una pancarta feta a mà deixa clara la filosofia de Clownia: “La música és una arma carregada de futur”. Una de més menuda remata: “Alegria i revolució”. A l’escenari Àgora, sota una carpa, el gran Leo Bassi forada llaunes de Cocacola i desplega el seu humor provocador, que cerca més la reflexió que la rialla. Al cap d’una estona es posa en marxa l’escenari principal amb els concerts de Gertrudis i els francesos Babylon Circus, que preparen el terreny per a la gran festa de La Pegatina, que fa tremolar tot Clownia, i els valencians Aspencat, que fan néixer primaveres “a la cerca d’un oasi en un país de nits fredes”. I sí, la nit és freda i els menys previsors han d’anar a buscar el jersei en algun moment. Els Caribbean Dandy posen punt i final a la primera jornada de Clownia. Són uns DJs japonesos que els Txarango també van descobrir en algun racó de món, en sentir que punxaven les seves cançons, acompanyades de Fermín Muguruza i Obrint Pas entre d’altres.

Segon temps: dissabte 27 de juny. Els més matiners i els qui el sol foragita de la zona d’acampada es troben a la plaça Major de Sant Joan, on s’hi fan concerts gratuïts i The Sey Sisters i sobretot l’Orquestra Di-versiones fan ballar el personal sota un sol de plom. Però, ep, els detalls: uns aspersors penjats sobre la plaça ruixen vapor d’aigua i fan que tot plegat sigui més suportable. Circ i pallassos omplen les hores fins que la foscor dóna pas al plat fort de la nit, una de les poques actuacions en directe dels Txarango a Catalunya aquest any. El seu concert és tot força i energia, comunió amb el públic i felicitat compartida. Expliquen que fa cinc anys van batejar la primera gira com a “Welcome to Clownia” i que des de l’any passat Clownia és una realitat gràcies a la implicació i la feina de molta gent. Benvinguts al destí d’un llarg viatge, amb bengales, somnis de puntetes, la Dharma de convidada especial i petons amb gust de tabac i de rom amb cola. Completen el cartell musical de la nit El Niño de la Hipoteca, els suecs Hoffmaestro i Zoo, a més dels DJs Calavera Collective. Dels temps d’espera entre un grup i el següent se n’ocupa el DJ OGT amb gran encert.

Tercer temps: diumenge 28 de juny. El Clownia 2015 s’ha acabat. Lentament, tot torna a la normalitat i els cotxes marxen tan esglaonadament com van arribar. Els qui duen polsera, de color blanc els menors d’edat i vermell la resta, miren de portar els excessos de les darreres hores amb la màxima dignitat. La gent del poble recupera els seus carrers i comenta la jugada. Tothom en parla en positiu. Al costat de l’Abadia, un concert-vermut fa de cloenda no oficial del festival. Els S’Filatto són un grup de Sant Joan que tot just comença. Després dels grans escenaris i pantalles, efectes de llum i una qualitat de so impecable, aquest concert permet tornar a la realitat dels micròfons que no van i els altaveus que fregeixen. Però també a la frescor i la il·lusió dels qui tot just emprenen el llarg viatge i somnien en actuar algun dia al Clownia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any