Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  28.06.2015  06:00

Autor/s: M.S.

Avanç editorial: 'Paraules locals' de Perejaume

L’editorial Tushita aplega en aquest volum tres textos assagístics de l’artista sobre els llocs, el camp i el terme 'paisatge'

Men?ame
 

És a punt d’arribar a les llibreries el volum 'Paraules locals' (Tushita edicions), que aplega tres textos assagístics de l’artista Perejaume. N’hi ha dos que són de naturalesa oral: 'Paraules locals', que neix a partir d’una conferència dita al Paranimf de la Universitat de Barcelona dins del II Congrés Internacional de Decreixement, el març del 2010; i 'Agrarietat', que Perejaume va dir al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el març del 2013. El tercer, 'Conreu general', és un text més llarg, 'escrit més aviat a peu', del 2014. Precisament, el 9 de juliol a les 20.00, a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac, Perejaume llegirà i parlarà de 'La repetició i l’oblit', que és la darrera part d'aquest tercer escrit, dins el Festival Poesia i +. L'entrada és gratuïta.

L’editor del llibre, Enric Soler, ens parla d’aquesta obra assagística. Llegiu-ne un fragment. Diu:

«Aquest petit llibre de lenta depuració estilística i meditatives maneres, parlant sobre el camp i el paisatge, però també sobre els topònims i els llocs, i la nostra relació envers ells, és fruit del que col·loquialment en diríem 'la paciència dóna els seus fruits'. M’explico: mentre treballava amb el projecte literari del bon amic Ton Barnils, de qui li editàvem el seu llibre 'El cor de les muntanyes', ell em va proposar d’editar un llibre d'en Perejaume, de qui n’és un bon amic. Evidentment, li vam dir que sí, encara sense saber què era el que hauríem de publicar, tot i que amb la garantia que, venint d'aquest artista plàstic i poeta, qualsevol cosa –a priori- seria benvinguda. De fet, sempre recordaré un dinar a Sant Pere de Palautordera i una plàcida tarda, a can Iago Otero, amb en Barnils i en Perejaume, ja que aquesta va ser la primera vegada que els vaig conèixer a tots dos (n’Otero i en Perejaume).»


«Així doncs, un cop acordats els termes, en Perejaume ens va enviar dos texts, corresponents a dues conferències que havia fet i que, segons ens va dir, algú altre li havia de publicar. Era algú que insistia que escriguis alguna altra cosa per fer el text més compacte i perquè 'tres coses sempre queden millor que dues' (referint-se a 'coses' per a 'articles/escrits'). Nosaltres li vam dir que estàvem d’acord en publicar el que ens donés, i que si eren dues 'coses', doncs encara millor que no pas 'una'. Per aquells llavors, ell estava immers en el seu 'llibrot' (augmentatiu de 'gros', que no pas despectiu!) 'Mareperlers i ovaladors' i estava col·lapsat, de manera que no vam insistir gens ni mica. Però vet aquí que una vegada descomprimit del seu deure envers 'Mareperlers...' es va anar engrescant en donar cos i forma als dos articles que ens havia passat, de manera que al final n'han acabat essent tres, d'una qualitat, profunditat i detall, estratosfèricament poètica; com solcs de pensaments de la rella que ratlla els pensaments mundans d’en Perejaume, quan aquest es deixa perdre, vagarejant pels seus entorns preferits: el bosc, el camp.»

Men?ame